La patrona dels escaquistes

Des de l'any 1943 i a petició prèvia dels mateixos jugadors, els escaquistes hispànics tenen una patrona, santa Teresa de Jesús (1515 - 1582) que havia escrit elogiosament sobre el joc dels escacs i els seus beneficis: en el seu Camino de perfección, al principi del capítol 16 la santa es reconeix coneixedora dels escacs i jugadora durant la seva infancia i joventut, deixant entreveure que era aficionada a aquest joc i que li agradava guanyar als seus germans en les partides que feien. En aquella època feia poc que l'antiga i dèbil peça, l'alferza, s'havia feminitzat i transformat en la dama, la peça més poderosa del tauler.

Retrat autèntic de santa Teresa d'Àvila, pintat al 1576 quan tenia 61 anys

El text més conegut i citat de santa Teresa sobre els escacs:

"Y no os parezca mucho todo esto, que voy entablando el juego, como dicen. Pedísteisme os dijese el principio de oración(…). Pues creed que quien no sabe concertar las piezas en el juego de ajedrez, que sabrá mal jugar, y si no sabe dar jaque, no sabrá dar mate. Así me habéis de reprender porque hablo en cosa de juego, no le habiendo en esta casa ni habiéndole de haber. Aquí veréis la madre que os dio Dios, que hasta esta vanidad sabía; mas dicen que es lícito algunas veces. Y cuán lícito será para nosotras esta manera de jugar, y cuán presto, si mucho lo usamos, daremos mate a este Rey divino, que no se nos podrá ir de las manos ni querrá. La dama es la que más guerra le puede hacer en este juego, y todas las otras piezas ayudan. No hay dama que así le haga rendir como la humildad (…)"

I en un altre lloc diu la mateixa santa d'Àvila,  i encara hi ha algunes altres al·lusions als escacs en la seva obra : 

"Mas contemplación es otra cosa (…) En los principios no supo entablar el juego: pensó bastaba conocer las piezas para dar mate, y es imposible, que no se da este Rey sino a quien se le da del todo”



La proclamació va ser amb motiu d'una petició elevada a la Federación Española de Ajedrez (FEDA) per l'escaquista Juncosa de Saragossa i altres aficionats, amb entrada el 2 de febrer de 1941, demanant que la fessin patrona, precisament per haver jugat als escacs i haver-ne parlat tant positivament. La Junta directiva de la FEDA va admetre la petició, la va estudiar, debatre i aprovar i va tramitar la solicitud de reconeixement eclesiàstic que el 14 d'octubre de 1944, l'Arquebisbat va respondre acceptant el nomenament, per la qual cosa va quedar establit de forma oficial.

Als anys 1970s i 1980s, objecte d'estudi d'aquest blog, la directiva i una representació dels jugadors del Club Escacs Vic, que a vegades podia ser nombrosa i altres simbòlica, assistia a la missa del dia de santa Teresa, el 15 d'octubre, esdeveniment que es tenia present i que els escaquistes veterans s'encarregaven d'informar i explicar als nous. De forma similar passava al món dels escacs de tota Osona, i en general de Catalunya, ja fos a títol col·lectiu, de la Federació i de clubs... com a títol individual. Fins i tot es celebrava, almenys alguns anys, un torneig d'escacs els dies de les festes de la santa i en honor seu.