Jugant amb un veterà

El 14 d'agost de 1975 es va fer a Olost el matx Vic - Olost. Jugant pel conjunt del Vic, em va tocar jugar amb Deordal, un dels jugadors veterans d'aquesta localitat del Lluçanès, que en aquells anys disposava d'un fort equip d'escacs dirigit per Arboix i amb el seu jugador més destacat Climent Salvans, així com un bon nombre tant de jugadors de mitjana edat com de juvenils i infantils, però també amb una destacada presència d'escaquistes d'edat avançada, com Rafael Garrós, ben entrat en els 80 i jugant partides de competició o el rival que em va tocar, que també tenia prop dels 80 si bé aparentava més jove. El recordo com un home afable, tranquil i optimista, que quan vam comentar la partida després em va fer algunes observacions senzilles i evidents i tant ben dites que sempre les he recordat i encara les recordo actualment.
Aquesta la partida la vaig jugar amb molt de gust. És d'aquelles que m'han quedat a la memòria. El veterà Deordal porta la iniciativa i domina tota la partida, ataca, sacrifica primer una peça i després una torre, quedant així amb torre i alfil de menys, i abandona just quan se li acaba l'atac. Es pot dir que jo li vaig fer de sparring i que ho vaig fer de bon grat. És d'aquelles partides que, almenys en la meva experiència, tenen alguna cosa d'especial, cosa que potser encara es pot entreveure de les meres jugades, tot i abstraient-la de l'ambient del Cafè Sport, l'època, la personalitat del contrincant i el bon record que em va deixar. També és a citar que en aquell moment feia un mes que havia fet la majoria d'edat, que aleshores era als 21 anys. No hi ha constància escrita de com va acabar l'encontre dels equips, si bé de memòria diria que va guanyar el Vic però que el resultat va ser bastant igualat.

Deordal - R. Lázaro Jr.
Matx Olost - Vic.
Olost, 14-08-1975
1. e4, c6; 2. Cf3, d5; 3. e5, Af5; 4. d3, e6; 5. Ae2, c5; 6. Cbd2, Cc6: 7. c3, Db6; 8. 0-0, Ae7; 9. Cb3, Ch6; 10. h3, Ag6; 11. a4, Cf5; 12. a5, Dc7; 13. Af5, Af8; 14. Ta4, h6; 15. g4, Cfe7; 16. Cxc5, Cxa5; 17. b4, Cec6; 18. d4, Axc5; 19. bxc5, 0-0; 20. Ta3, b6; 21. Dd2, bxc5; 22. Axh6, gxh6; 23. Dxh6, c4; 24. g5, Ce7; 25. Ch4, Cac6; 26. Ah5, Cf5; 27. Cxf5, Axf5; 28. Df6, Ce7; 29. h4, Ah7; 30. Df4, Cg6; 31. Dg3, De7; 32. f4, Dxa3; 33. f5, Ce7; 34. g6, fxg6; 35. Ag4, Cxf5; 36. Axf5, Txf5; 37. Rg2, Txf1; 38. Rxf1 (0-1).

Escacs femenins a Osona (II)

Tot i que en els anys 1970s i primera meitat dels 1980s eren gairebé inexistents les jugadores d'escacs a la comarca d'Osona, i molt poques en els escacs catalans (1), no es pot obviar que diferents escaquistes havien mostrat la força de les dones en els escacs ja en aquella època.
Per exemple devia ser cap al 1973 que la campiona mundial femenina, la georgiana Nona Gaprindashvili, va participar en igualtat de condicions amb els seus col·legues masculins al torneig internacional "tancat" d'Olot, tota una institució en aquella època. Tot i que no va guanyar, cosa que va fer el juvenil hongarès Csom, si que es va codejar en plena igualtat amb destacats jugadors de tota Europa, soviètics, romanesos, etc.

Un altre punt va ser el Campionat d'Espanya femení, jugat a Vic l'agost del 1979 i del que trobant-me de permís d'un mes del servei militar, vaig ser un dels tres àrbitres designats per la FEDA (Federació Espanyola d'Escacs) a proposta del C.E. Vic, organitzador de l'event, previ informe favorable de la Federació Catalana d'Escacs. L'àrbitre principal va ser el meu germà Jordi Lázaro i l'altre àrbitre Miquel Solà. Allà vam poder comprovar que aquelles jugadores tenien un nivell igual o superior al nostre, cosa no d'estranyar tractant-se de tot un Campionat d'Espanya. Aleshores la pregunta era perquè no hi havia més dones i noies que juguessin als escacs a les nostres contrades, més encara quan a nivell internacional era plenament així i a països com la U.R.S.S., Iugoslàvia i molts d'altres les escaquistes eren molt nombroses i amb un bon nivell. Aquesta falta de participació femenina la consideravem una anomalia i el cert és que amb les campanyes escolars d'escacs de mitjans-finals dels 80s aquesta situació va començar a canviar.

(1) Sí que n'hi havien i una ben coneguda a Osona era Pepita Ferrer, però les seves actuacions aquí eren anteriors, sobretot dels anys 1960s. El mateix Segura la citava com una jugadora molt forta, destacant la seva presència com a mèrit en un torneig en que ell havia quedat campió. Unes altres dels anys 1970s eren les germanes Teresa i Conxita Canela, d'un nivell de joc absolutament comparable als bons jugadors masculins. I n'hi havien unes quantes més. 

Escacs femení

La presència de dones i noies en els escacs osonencs era en aquelles èpoques molt escassa, gairebé inexistent. Com una de les poques excepcions, una jove va jugar una partida amb l'equip de l'Institut l'any 1974 en el IV Comarcal, però va ser una sola partida, en el matx en que en el mateix local de l'Institut Jaume Callís va enfrontar a aquest equip amb un equip de Centelles, el B. A més, va acabar perdent la partida. Que recordi va ser l'únic cas en tots els Comarcals.
En els escacs catalans en aquella època, a grans trets entre 1970 i 1990, el panorama era força similar, tot i que amb certa presència, com la de Pepita Ferrer (1938 - 1993), una bona jugadora d'escacs, que participava en igualtat de condicions amb els escaquistes masculins en competicions i torneigs. I n'hi havia unes quantes més.
Tot i així la realitat és que els escacs en aquell temps eren un esport masculí. En aquells 20 anys no van arribar a 10, potser ni tant sols a 5, les partides que vaig jugar contra noies, tot i haver jugat torneigs com el I Open de Sant Sebastià (1978) o l'Open de Calella (1980).  Precisament a Sant Sebastià vaig jugar una partida contra una escaquista que feia molt bon torneig, la Teresa Canela, amb el resultat de taules, i no era la única doncs en aquell campionat també en jugava alguna altre. Com a anècdota en totes les poques partides que vaig jugar contra rivals femenins, una altra de important en un Campionat per Equips a principis dels 80s, el resultat va ser de taules.
La presència femenina era aleshores més baixa encara que la presència estrangera, quasi inexistent també a nivell de Comarcals i de Campionats de Catalunya individualso per equips, però amb algunes excepcions notòries en aquest cas i amb un nombre creixent al llarg dels anys, cosa que no es donava en el cas de la participació femenina. El que sí que hi havia eren forces espectadores, sobretot acompanyants de jugadors participants però també entre el públic en general. Però moltes d'elles reconeixien que no tenien cap idea sobre el joc, les seves regles, etc.
Aquesta situació no va començar a canviar fins a les campanyes d'ensenyament d'escacs. Al 1969-70 amb la visita i el torneig de l'Institut Jaume Callís al Club Escacs Vic, algunes alumnes van aprendre a jugar a escacs i fins van prendre lloc en el torneig que es va fer al local social del club, Bar La Pista de Vic. Al 1977, amb la campanya que va fer el C.E. Vic amb motiu de la inauguració del seu nou local social, també va aprendre a jugar i hi va participar alguna noia que s'hi va apuntar.

Una notícia d'escacs a un mitjà comarcal, La Marxa, agost 1989. Altres de semblants n'havien sortit, sobretot una de destacada fou un reportatge d'El 9 Nou del desembre de 1986 o gener de 1987, "Les noies també s'aficionen a aquest esport".

Però no va ser fins les grans campanyes d'escacs dels anys 1980s, sobretot de la segona meitat d'aquesta dècada, que un bon nombre de nenes i noies van aprendre les regles del joc i van jugar algun torneig o simultànies. Fins i tot va ser aleshores, cap el 1985, quan van sortir noies que jugaven a escacs federades i en en competicions oficials, com Elba Barcons i Marta Padró, i que ho feren durant alguns anys. Al cap d'uns anys, a finals dels 1980s, ja hi havia diverses noies jugant no sols en campionats infantils i juvenils sinó també en torneigs generals. No obstant no es pot dir que arribés a quallar del tot, almenys no en la mesura que es pretenia i s'esperava. Els resultats s'haurien de veure anys més tard.

L'ensenyament dels escacs

L'ensenyament dels escacs a les escoles va viure un boom a Osona a la segona meitat dels anys 1980s que es va perllongar durant els anys 1990s. El campionat del món infantil obtingut per Lluís Comas, de 13 anys, a l'Argentina al setembre de 1984 en va ser un dels principals estímuls, per tot el que va representar per als escacs osonencs, de reconeixement, estímul i atenció per part dels mitjans de comunicació i del públic en general. El Consell escolar d'Osona va fer unes quantes campanyes de promoció dels escacs en escoles i instituts, que sobretot inicialment van tenir molt èxit d'acollida i de participació. 

La II Campanya del Consell Comarcal d'Esports de la Generalitat de Catalunya, any 1987-88. 

Així va ser que al setembre del 1986 l'Heribert Gutiérrez em va venir a veure a Calldetenes i em va demanar que fes de professor d'escacs en alguns col·legis. Li ho havien demanat a ell, però ell no podia per motius de feina i va pensar en mi, que havia fet el curs de monitor d'escacs al C.E. Vic a l'any 1982 i que havia obtingut el títol al 1983 al presentar i ser acceptat el meu treball sobre "La personalitat dels jugadors d'escacs", basant-me en l'aplicació de les 3 característiques bàsiques (emotivitat, activitat i primarietat/secundarietat) de l'escola franco-holandesa, escola de Groninga o caracterologia de Heymans - Le Senne, a l'estil de joc dels escaquistes, distingint-ne 6 tipus i considerant com podia ensenyar-se'ls a millorar el seu joc, coneixent els seus punts forts i dèbils i amb exemples de grans escaquistes. 

Vaig acceptar l'oferta de l'Heribert i al llarg dels anys, finals dels 80s i tot els 90s, tot i que amb alguns buits entremig, vaig fer succesivament classes d'escacs a centres d'ensenyament a Calldetenes, Gurb, Vilanova de Sau, Folgueroles, Vic, Manlleu, Santa Maria de Corcó, Malla, Torelló, Tona i altres, a escoles de primària i a uns quants instituts de secundària, entre ells el Jaume Callís de Vic a l'any 1990. 

La major part d'aquests anys en que vaig contribuir a la promoció i divulgació dels escacs a Osona, la Comissió d'Ensenyament dels escacs a Osona la portava Eduard Vinyet i erem uns pocs monitors que ens distribuiem la feina, havent-hi també alguns col·legis que ho feien pel seu compte i en diverses localitats, com Centelles, se'n encarregava el propi club. En alguns l'estança va ser breu, d'un curs o fins i tot menor, ja que es programava l'ensenyament d'escacs per un semestre o un trimestre, en d'altres no sols tot el curs sinó diversos anys consecutius, com a Vilanova de Sau a finals dels 80s o a Malla a finals dels 90s. En alguns centres eren sols uns pocs alumnes els que feien escacs, en d'altres ho feien classes senceres o tots els d'un determinat curs i en alguns col·legis petits fins i tot tots els alumnes del centre. Molt destacada és la labor que van fer dos monitors, dos d'ells Jordi Casanellas i Joaquim Terricabres, a Torelló, St. Pere i St. Vicenç de Torelló i en general a tota la Vall del Ges, es pot dir que durant uns anys la major part dels alumnes dels centres d'aquestes localitats van aprendre i practicar el joc dels escacs. L'ensenyament dels escacs a Osona va tenir dos cims, un ben aviat a finals dels anys 80s, cap a 1988 i 1989 i un altre als anys 90s quan el mestre internacional argentí Sorín feia classes a uns quants centres de Vic i la comarca.

Lliurament de premis als vencedors del torneig d'infantils i juvenils que havien fet classes al CE Vic, tardor 1977. 

Aquestes campanyes no van ser les primeres, cal recordar que molt abans l'Institut Jaume Callís de Vic ja va fer una col·laboració amb el Club Escacs Vic per a l'ensenyament dels escacs als alumnes que en desitgessin aprendre, materialitzada al desembre de 1969 i gener de 1970, amb visites al club i un torneig d'alumnes jugat al local social i que aquest centre va participar, representant a la comarca d'Osona, als Jocs Sant Jordi a Sabadell l'octubre de 1970. I que el Club Escacs Vic un cop inaugurat el seu nou local social al setembre de 1977 ja va fer tot seguit un curs d'escacs amb molts nois i noies de Vic i d'algunes poblacions d'Osona, d'on van sortir alguns jugadors juvenils federats com Calero, Bueno, Rubio... i que al maig-juny de 1978 un grup de nois i noies, portats per membres del C.E. Vic, van tornar a representar a Vic i Osona als Jocs Sant Jordi a Sabadell. Tampoc van ser els únics casos, per exemple la mateixa Federació Catalana d'Escacs va fer campanyes d'ensenyament des de Barcelona a diverses localitats de tota Catalunya, entre elles Vic i algunes de la Plana a finals dels 70s i primers 80s però les grans campanyes més conegudes, àmplies i exitoses a Osona van ser les citades de la segona meitat dels 80s i tot els 90s, fetes des la mateixa comarca. 

Premis als que aprengueren escacs i guanyaren el torneig posterior, Vic, novembre 1977. 

Classes d'escacs i ascens de categoria

Classes d’escacs: ascens de categoria (o avui dia, gran increment de l'Elo).

Fas classes d’escacs... i puges de categoria. Aquesta és la meva experiència.

Els tres casos:

1. Josep Vilageliu va fer classes d’escacs entre la tardor de 1974 i la primavera de 1975 en horari extraescolar, els dissabtes a la tarda, a l’Institut Jaume Callís de Vic, destinades als jugadors de l’equip de l’Institut[1]. Hi vaig assistir amb uns quants més i ens va explicar sobretot el gambit Morra de la defensa Siciliana (1 e4, c5; 2 Cf3, nn[2]; 3 d4, cxd4; 4 c3), detallant-nos-en les principals variants i sobretot en la continuació principal 4... dxc3; 5. Cxc3, l’esperit de l’obertura i aprofitant per il·lustrar l’avantatge de desenvolupament, els sacrificis, els atacs, les combinacions, la iniciativa duradora, el domini del centre, el major espai...[3]. En els Campionats de Catalunya de 3ª de la primavera de 1975 vaig aconseguir l’ascens a 2ª categoria.

2. Joan Segura feia classes d’escacs a l’Orfeó Vigatà a la primera meitat de l’any 1977. En aquelles mateixes dates, mentre assistia a les classes setmanals, crec que els dissabtes, al Campionat de Catalunya de 2ª categoria vaig pujar a 1ª categoria, la primavera del 1977.

3. Ariel Sorín va començar al Club Escacs Vic a la tardor del 1989, com a periodista el vaig entrevistar diverses jugades, vaig parlar molt amb ell i vaig assistir a les classes que va començar a fer al local del C.E. Vic. En el Open de St. Pere de Torelló vaig aconseguir just aleshores, al novembre, l’ascens a Preferent. 

L'aleshores M.I. argentí Ariel Sorín fent simultànies a Calldetenes el 1990. En les seves estances a Osona de 1è tauler del C.E. Vic, Sorín va fer moltes classes d'escacs de tot tipus i duració a tots els nivells, també pels jugadors del CE Vic.

La relació és biunívoca. Van ser les úniques classes a les que vaig assistir i els únics ascensos de categoria. I  en cada ocasió les classes continuaven en el moment de l’ascens, per tant vaig poder-li donar la notícia del resultat satisfactori a cada mestre. A més, a part de rebre-les, jo també vaig donar classes d’escacs en diverses ocasions i llocs, normalment acompanyades, en algun moment de les mateixes, d’exhibicions de simultànies.

---

[1] Que ja havíem sigut segons al I Comarcal d’Osona de 1971, campions al II Comarcal de 1972, tercers a la Lliga Comarcal de 1973, segons al III Comarcal de 1973 i de nou campions al IV Comarcal de 1974...

[2] És a dir, qualsevol resposta habitual del negre com ... Cc6; .... d6; ... e6 i altres. El gambit Morra amb blanques el vaig usar molt a partir d’aleshores i amb molt èxit.

[3] També ens va explicar després, però amb molta menys extensió i amb molt menor detall, el gambit Escocès 1 e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3 d4, exd4; 4 c3 i si 4... dxc3; 5. Ac4. 

Epifania, la diada dels Reis

Ahir va ser l'Epifania, la Diada dels Reis, dia d'il·lusió per a grans i petits.

Vic, vigilia dels Reis de 1969. Precisament en aquest any  es va començar la col·laboració de l'Institut Jaume Callís de Vic amb el Club Escacs Vic, visitant molts alumnes el club i jugant-hi alguns un torneig d'escacs nadalenc al seu local. 

Bona Epifania i bons Reis a tothom!

Temps de festes (II)

Les reunions festives, també en el món dels escacs, són ocasió de fer vida social, d'alegrar-se junts.

Moment d'intercanviar anècdotes, en ocasions divertides, o propostes mig en broma, per a estar una estona de bon humor i veure el futur amb optimisme. La foto correspon a una trobada del Club Escacs Vic a mitjans dels anys 1970s, possiblement el 1977.

Temps de festes

Ara és temps de festes, amb menjars en grup i trobades, i es pot recordar que el món dels escacs també té les seves, amb l'ambient de fraternitat i bona companyia.

En primer terme Freixer amb Puntí i Sánchez. Al fons, al final de la taula, R. Lázaro pare

La foto és d'un dinar de germanor i de lliurament de trofeus de l'any 1973. Aquestes celebracions són una part inherent de la vida de club i de competicions i no la menys important.

Any Nou 2017

Som ja al Nou Any 2017, tot celebrant les Festes de Nadal.

L'1 de gener celebrem cada any la Festa de la Mare de Déu. 

Que aquest any estigui ple de joia, pau, amor i felicitat!