L'ensenyament dels escacs

L'ensenyament dels escacs a les escoles va viure un boom a Osona a la segona meitat dels anys 1980s que es va perllongar durant els anys 1990s. El campionat del món infantil obtingut per Lluís Comas, de 13 anys, a l'Argentina al setembre de 1984 en va ser un dels principals estímuls, per tot el que va representar per als escacs osonencs, de reconeixement, estímul i atenció per part dels mitjans de comunicació i del públic en general. El Consell escolar d'Osona va fer unes quantes campanyes de promoció dels escacs en escoles i instituts, que sobretot inicialment van tenir molt èxit d'acollida i de participació. 

La II Campanya del Consell Comarcal d'Esports de la Generalitat de Catalunya, any 1987-88. 

Així va ser que al setembre del 1986 l'Heribert Gutiérrez em va venir a veure a Calldetenes i em va demanar que fes de professor d'escacs en alguns col·legis. Li ho havien demanat a ell, però ell no podia per motius de feina i va pensar en mi, que havia fet el curs de monitor d'escacs al C.E. Vic a l'any 1982 i que havia obtingut el títol al 1983 al presentar i ser acceptat el meu treball sobre "La personalitat dels jugadors d'escacs", basant-me en l'aplicació de les 3 característiques bàsiques (emotivitat, activitat i primarietat/secundarietat) de l'escola franco-holandesa, escola de Groninga o caracterologia de Heymans - Le Senne, a l'estil de joc dels escaquistes, distingint-ne 6 tipus i considerant com podia ensenyar-se'ls a millorar el seu joc, coneixent els seus punts forts i dèbils i amb exemples de grans escaquistes. 

Vaig acceptar l'oferta de l'Heribert i al llarg dels anys, finals dels 80s i tot els 90s, tot i que amb alguns buits entremig, vaig fer succesivament classes d'escacs a centres d'ensenyament a Calldetenes, Gurb, Vilanova de Sau, Folgueroles, Vic, Manlleu, Santa Maria de Corcó, Malla, Torelló, Tona i altres, a escoles de primària i a uns quants instituts de secundària, entre ells el Jaume Callís de Vic a l'any 1990. 

La major part d'aquests anys en que vaig contribuir a la promoció i divulgació dels escacs a Osona, la Comissió d'Ensenyament dels escacs a Osona la portava Eduard Vinyet i erem uns pocs monitors que ens distribuiem la feina, havent-hi també alguns col·legis que ho feien pel seu compte i en diverses localitats, com Centelles, se'n encarregava el propi club. En alguns l'estança va ser breu, d'un curs o fins i tot menor, ja que es programava l'ensenyament d'escacs per un semestre o un trimestre, en d'altres no sols tot el curs sinó diversos anys consecutius, com a Vilanova de Sau a finals dels 80s o a Malla a finals dels 90s. En alguns centres eren sols uns pocs alumnes els que feien escacs, en d'altres ho feien classes senceres o tots els d'un determinat curs i en alguns col·legis petits fins i tot tots els alumnes del centre. Molt destacada és la labor que van fer dos monitors, dos d'ells Jordi Casanellas i Joaquim Terricabres, a Torelló, St. Pere i St. Vicenç de Torelló i en general a tota la Vall del Ges, es pot dir que durant uns anys la major part dels alumnes dels centres d'aquestes localitats van aprendre i practicar el joc dels escacs. L'ensenyament dels escacs a Osona va tenir dos cims, un ben aviat a finals dels anys 80s, cap a 1988 i 1989 i un altre als anys 90s quan el mestre internacional argentí Sorín feia classes a uns quants centres de Vic i la comarca.

Lliurament de premis als vencedors del torneig d'infantils i juvenils que havien fet classes al CE Vic, tardor 1977. 

Aquestes campanyes no van ser les primeres, cal recordar que molt abans l'Institut Jaume Callís de Vic ja va fer una col·laboració amb el Club Escacs Vic per a l'ensenyament dels escacs als alumnes que en desitgessin aprendre, materialitzada al desembre de 1969 i gener de 1970, amb visites al club i un torneig d'alumnes jugat al local social i que aquest centre va participar, representant a la comarca d'Osona, als Jocs Sant Jordi a Sabadell l'octubre de 1970. I que el Club Escacs Vic un cop inaugurat el seu nou local social al setembre de 1977 ja va fer tot seguit un curs d'escacs amb molts nois i noies de Vic i d'algunes poblacions d'Osona, d'on van sortir alguns jugadors juvenils federats com Calero, Bueno, Rubio... i que al maig-juny de 1978 un grup de nois i noies, portats per membres del C.E. Vic, van tornar a representar a Vic i Osona als Jocs Sant Jordi a Sabadell. Tampoc van ser els únics casos, per exemple la mateixa Federació Catalana d'Escacs va fer campanyes d'ensenyament des de Barcelona a diverses localitats de tota Catalunya, entre elles Vic i algunes de la Plana a finals dels 70s i primers 80s però les grans campanyes més conegudes, àmplies i exitoses a Osona van ser les citades de la segona meitat dels 80s i tot els 90s, fetes des la mateixa comarca. 

Premis als que aprengueren escacs i guanyaren el torneig posterior, Vic, novembre 1977.