Escacs femení

La presència de dones i noies en els escacs osonencs era en aquelles èpoques molt escassa, gairebé inexistent. Com una de les poques excepcions, una jove va jugar una partida amb l'equip de l'Institut l'any 1974 en el IV Comarcal, però va ser una sola partida, en el matx en que en el mateix local de l'Institut Jaume Callís va enfrontar a aquest equip amb un equip de Centelles, el B. A més, va acabar perdent la partida. Que recordi va ser l'únic cas en tots els Comarcals.
En els escacs catalans en aquella època, a grans trets entre 1970 i 1990, el panorama era força similar, tot i que amb certa presència, com la de Pepita Ferrer (1938 - 1993), una bona jugadora d'escacs, que participava en igualtat de condicions amb els escaquistes masculins en competicions i torneigs. I n'hi havia unes quantes més.
Tot i així la realitat és que els escacs en aquell temps eren un esport masculí. En aquells 20 anys no van arribar a 10, potser ni tant sols a 5, les partides que vaig jugar contra noies, tot i haver jugat torneigs com el I Open de Sant Sebastià (1978) o l'Open de Calella (1980).  Precisament a Sant Sebastià vaig jugar una partida contra una escaquista que feia molt bon torneig, la Teresa Canela, amb el resultat de taules, i no era la única doncs en aquell campionat també en jugava alguna altre. Com a anècdota en totes les poques partides que vaig jugar contra rivals femenins, una altra de important en un Campionat per Equips a principis dels 80s, el resultat va ser de taules.
La presència femenina era aleshores més baixa encara que la presència estrangera, quasi inexistent també a nivell de Comarcals i de Campionats de Catalunya individualso per equips, però amb algunes excepcions notòries en aquest cas i amb un nombre creixent al llarg dels anys, cosa que no es donava en el cas de la participació femenina. El que sí que hi havia eren forces espectadores, sobretot acompanyants de jugadors participants però també entre el públic en general. Però moltes d'elles reconeixien que no tenien cap idea sobre el joc, les seves regles, etc.
Aquesta situació no va començar a canviar fins a les campanyes d'ensenyament d'escacs. Al 1969-70 amb la visita i el torneig de l'Institut Jaume Callís al Club Escacs Vic, algunes alumnes van aprendre a jugar a escacs i fins van prendre lloc en el torneig que es va fer al local social del club, Bar La Pista de Vic. Al 1977, amb la campanya que va fer el C.E. Vic amb motiu de la inauguració del seu nou local social, també va aprendre a jugar i hi va participar alguna noia que s'hi va apuntar.

Una notícia d'escacs a un mitjà comarcal, La Marxa, agost 1989. Altres de semblants n'havien sortit, sobretot una de destacada fou un reportatge d'El 9 Nou del desembre de 1986 o gener de 1987, "Les noies també s'aficionen a aquest esport".

Però no va ser fins les grans campanyes d'escacs dels anys 1980s, sobretot de la segona meitat d'aquesta dècada, que un bon nombre de nenes i noies van aprendre les regles del joc i van jugar algun torneig o simultànies. Fins i tot va ser aleshores, cap el 1985, quan van sortir noies que jugaven a escacs federades i en en competicions oficials, com Elba Barcons i Marta Padró, i que ho feren durant alguns anys. Al cap d'uns anys, a finals dels 1980s, ja hi havia diverses noies jugant no sols en campionats infantils i juvenils sinó també en torneigs generals. No obstant no es pot dir que arribés a quallar del tot, almenys no en la mesura que es pretenia i s'esperava. Els resultats s'haurien de veure anys més tard.