Per exemple devia ser cap al 1973 que la campiona mundial femenina, la georgiana Nona Gaprindashvili, va participar en igualtat de condicions amb els seus col·legues masculins al torneig internacional "tancat" d'Olot, tota una institució en aquella època. Tot i que no va guanyar, cosa que va fer el juvenil hongarès Csom, si que es va codejar en plena igualtat amb destacats jugadors de tota Europa, soviètics, romanesos, etc.
Un altre punt va ser el Campionat d'Espanya femení, jugat a Vic l'agost del 1979 i del que trobant-me de permís d'un mes del servei militar, vaig ser un dels tres àrbitres designats per la FEDA (Federació Espanyola d'Escacs) a proposta del C.E. Vic, organitzador de l'event, previ informe favorable de la Federació Catalana d'Escacs. L'àrbitre principal va ser el meu germà Jordi Lázaro i l'altre àrbitre Miquel Solà. Allà vam poder comprovar que aquelles jugadores tenien un nivell igual o superior al nostre, cosa no d'estranyar tractant-se de tot un Campionat d'Espanya. Aleshores la pregunta era perquè no hi havia més dones i noies que juguessin als escacs a les nostres contrades, més encara quan a nivell internacional era plenament així i a països com la U.R.S.S., Iugoslàvia i molts d'altres les escaquistes eren molt nombroses i amb un bon nivell. Aquesta falta de participació femenina la consideravem una anomalia i el cert és que amb les campanyes escolars d'escacs de mitjans-finals dels 80s aquesta situació va començar a canviar.
(1) Sí que n'hi havien i una ben coneguda a Osona era Pepita Ferrer, però les seves actuacions aquí eren anteriors, sobretot dels anys 1960s. El mateix Segura la citava com una jugadora molt forta, destacant la seva presència com a mèrit en un torneig en que ell havia quedat campió. Unes altres dels anys 1970s eren les germanes Teresa i Conxita Canela, d'un nivell de joc absolutament comparable als bons jugadors masculins. I n'hi havien unes quantes més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.