Retirades temporals

Fent una mica d'història d'aquells anys.

Com els hi passa a molts escaquistes, vaig deixar els escacs temporalment uns quants cops abans de retirarme definitivament del joc de competició.

Al VII Open de Vic 1987, al costat hi ha Padreny

Tenint en compte que, a part del torneig escolar de La Salle Gràcia de Barcelona de la primavera de 1967, en que vaig quedar 2n,  havia començat a jugar en competicions l'octubre de 1970 als Jocs Sant Jordi de Sabadell i que em vaig federar per primera vegada a la primavera de 1971 amb el Club Escacs Vic, la primera d'aquestes pauses en el joc va ser molt d'hora però molt curta, entre finals de 1973 i principis del 1974, amb motiu de l'inici dels meus estudis de Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona. Recordo que al retornar a la competició, pocs mesos després, amb fam d'escacs, veia el joc dels escacs com una meravella increïble i única, en una partida que vaig acabar fent taules però que vaig viure amb una satisfacció extraordinària de poder jugar i d'observar de nou després d'un temps d'allunyament la màgia del tauler i de les seves peces.

La segona va ser l'any 1979 amb motiu de fer el servei militar entre mitjans de gener d'aquest any i finals de febrer del 1980. Tot i que entremig vaig fer d'àrbitre auxiliar al Campionat d'Espanya femení a Vic l'agost del 1979 en un permís i en un altre permís i en rebaixes de cap de setmana vaig poder jugar fins i tot jugar els IX Campionats Comarcals amb el Folgueroles, durant aquells 14 mesos al CIR de Marinés (València) vaig jugar en total molt poques partides i vaig perdre amb aquella inactivitat la gran forma de joc dels anys 1977 i 1978. Quan vaig tornar a jugar l'any 1980, tot i que em va anar d'un pèl de pujar a categoria Preferent als Campionats de Catalunya individuals, ja no tenia aquella decisió, seguretat, iniciativa i precisió de les partides que en els Campionats de Catalunya per equips de les temporades 1977-78 i 1978 - 79 havia mostrat, jugant en els primers taulers del Vic A i guanyant i empatant amb jugadors de categoria preferent, amb els que jugava portant sobretot les negres per tal que altres de l'equip puguessin jugar amb blanques.

Una altre retirada va tenir lloc els primers mesos de 1981 amb motiu d'haver obert el 25 d'octubre de 1980 l'Autoescola Calldetenes, un negoci familiar, i ser-ne professor. Hi havia molta feina amb molts alumnes amb motiu de la inauguració i vaig deixar el joc uns mesos, fins que el meu pare, el fundador i director del centre i que també era en aquell temps el president de la Junta Gestora del C.E. Vic, em va convèncer de que podia jugar el I Open de Vic. Així ho vaig fer i vaig retornar a la pràctica.

De totes maneres en diverses ocasions als primers anys 1980s em va passar pel cap de retirarme de la pràctica de competició després d'un temps més, ho vaig considerar un parell de vegades però en aquells moments el meu pare va passar de ser president de la Junta Gestora a ser escollit president del Club el setembre de 1982 i va tenir una presidència del C.E. Vic molt activa i intensa durant un any entre fins el setembre de 1983, època en que per exemple va sortir i va tenir els seus primers èxits en Lluís Comas, aleshores d'11 - 12 anys, així com moltes altres realitzacions que van reflotar definitivament el club, i ho vaig ajornar. I quan el meu pare va deixar la presidència el setembre de 1983 ens vam convencer mútuament de seguir jugant tant ell com els tres fills.

Torneig de Ràpides Mercat del Ram, Vic 1987, al costat de Presseguer
(la foto ja va tenir problemes a l'origen). 

Tot i així i per diversos motius, cap al 1985 pensava que el millor de la meva carrera escaquista ja havia passat o que ja no mantindria el ritme i dinamisme de la meva millor època, que veia a finals dels anys 1970s i fins el 1980 i pensava en una mena de disminució progressiva de les partides oficials. Però just aleshores em van demanar per ser corresponsal d'escacs tant al setmanari comarcal Ausona (on ho havia sigut uns anys a partir del març de 1972) com al també setmanari comarcal El 9 Nou (on ho havia sigut unes setmanes o uns mesos a partir de la seva aparició el març de 1978) i més tard ho seria també del setmanari comarcal La Marxa (uns anys a partir de 1989). Això em va exigir retornar a una participació plena en les competicions.

Jugant amb Jacint Raurell al VII Open de Vic el 4-04-1987, al costat Josep Puigdollers i Marc Narciso i darrera Lluís Mas

La retirada definitiva va venir progressivament entre els anys 1990 i 1991. El novembre de 1989 havia obtingut per fi el títol de categoria preferent a l'Open de Sant Pere de Torelló i després de molt bones actuacions als Opens de Vic de 1989 i 1990 i altres campionats puntuables vaig sortir al juliol del mateix 1990 amb un Elo de 2135 de la Federació Catalana d'Escacs. En aquell moment era el millor jugador de la família ja que el meu germà Jordi, que era el més bon jugador, tenia temporalment un Elo més baix, igual que amb el meu pare, amb qui estavem mes o menys empatats en força però amb una certa superioritat seva com a jugador més sòlid, més regular, més segur i més posicional, i l'altre germà, en Xavier, estava retirat. Just aleshores amb el meus flamants nou títol i Elo estava disposat a jugar campionats, torneigs i Opens per comprovar la meva força i si la carrera es reemprenia amb més èxit que mai, però les coses van anar d'una tota altre manera i no per voluntat meva, sinó per unes imprevistes circumstàncies. Sigui com sigui i sense entrar en detalls el cert és que no vaig jugar els Campionats de Catalunya per Equips del 1990 i vaig anar deixant el joc de competició i més tard el club, on hi restaven el meu pare i el meu germà. Tampoc em va saber greu ja que mantenia el contacte amb el món dels escacs a través de les cròniques a la premsa, fins ben entrats els anys 1990s, i amb l'ensenyament d'escacs a escoles i instituts de la comarca.

Després, fins i tot l'Eduard Vinyet em va convèncer d'assistir amb ell a un curs d'àrbitre d'escacs de la FCE, un dia a la setmana durants uns quants mesos, que es feia en un club de Barcelona, l'any 1996. Tots dos ens vam treure el títol tant pel curs com en els exàmens finals i ell ho va aprofitar per arbitrar oficialment alguns torneigs, però jo no vaig exercir mai (si exceptuem el Ct. d'Espanya Femení a Vic el 1979 en que la FCE em va autoritzar a fer d'àrbitre auxiliar tot i no tenir el títol oficial) ni va significar la reentrada en els escacs reglats. Paulatinament vaig anar jugant cada cop menys fins i tot de forma amistosa. Amb algunes excepcions, com el torneig de partides ràpides de Folgueroles l'any 2003 en que em vaig decidir a jugar i on vaig fer molt bons resultats tot i que hi havia diversos forts jugadors de fora, vaig guanyar per temps al malograt Jordi Ferrer Serrabasa i vaig quedar campió rebent un petit trofeu, així com algunes partides semi-oficials a Folgueroles on s'intentava crear un club i vaig jugar també amb el Folgueroles en el "Comarcal" extemporani que es va jugar l'any 2003, intentant reviure'ls fent un exercici de nostàlgia que no va tenir continuïtat, i on en la partida a Taradell que em va enfrontar amb blanques amb el mateix Jordi Ferrer Serrabasa en el primer tauler del matx Taradell - Calldetenes, vaig fer taules amb una Obertura Espanyola variant del canvi, fent canvis de peces i proposant a continuació unes taules que el meu rival, més fort, va tardar 5 o 10 minuts pensant-s'ho en acceptar "perquè ho eren i no hi havia cap manera de forçar la partida ni per un cantó ni per l'altre". Això i algunes poques partides que vaig jugar amb el Taradell en els per Equips, quan em necessitaven. La meva última partida oficial va ser a Granollers, jugant amb el Taradell contra el Granollers "B" o "C" i va acabar en taules contra un rival més fort i amb molt més Elo que jo (la FCE m'havia concedit un Elo provisional de 2000 després de tants anys sense jugar) i va tenir lloc el març del 2004, el mateix diumenge d'unes eleccions generals espanyoles. Però des de 1991 tot va ser esporàdic i anecdòtic. Això sí, no descarto que en algun moment pugués tornar a presentar-me en algun torneig però ara per ara ho veig difícil i poc viable per diversos motius, els escacs han canviat massa i considero que la meva obra en aquest camp ja està feta.