Fins pocs mesos, o poques setmanes, abans d'iniciar aquest blog, encara conservava i tenia a mà quatre medalles de record corresponents als primers quatre campionats comarcals d'escacs d'Osona de 1971, 1972, 1973 i 1974. Com que l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic en el que jugava va quedar 2n, 1è, 2n i 1è en aquestes edicions, no estic segur si les medalles es donaven en aquests primers temps a tots els membres titulars dels equips participants, 6, 8, 5 i 10 respectivament, o bé només als tres primers classificats, com un equivalent a les medalles d'or, plata i bronze d'altres competicions. A aquestes medalles les tenia un cert apreci pel seu valor sentimental i fins i tot, al seu nivell, històric després de més de 40 anys. Però just aleshores las vaig voler desar bé i ho vaig fer de tal manera que després no les he trobat i estan il·localitzables, tot i que mantinc l'esperança que acabaran apareixent en algun lloc o altre.
El que sí que s'han conservat, a part de quasi tots els trofeus, són altres medalles i plaques d'aquells anys. Algunes anecdòtiques, altres curioses, que a part del seu valor afectiu, ajuden a recordar i reviure l'ambient d'aquells anys de joventut. Com aquestes:
Clauer dels primers classificats - o de tots els participants? - del "Homenatge I Capdevila 1980", torneig en homenatge al jugador d'escacs osonenc Isidre Capdevila, que devia morir aquell any o l'anterior, a una edat força avançada, havent continuant jugant en torneigs fins poc abans, amb una llarga trajectoria escaquista de tres o quatre dècades.
Un recordatori de jugador o de membre actiu del Club Escacs Vic dels anys 1980s, possiblement dels primers o encara potser de finals dels anys 1970s.
Recordatori per als primers classificats després dels premiats amb trofeus, o potser per a tots els participants, en el Torneig de Ràpides del Mercat del Ram de 1984.
Placa atorgada pel Club Escacs Vic amb motiu d'una Festa Anual dels Escacs. La llegenda, que en l'escaneig queda il·legible, diu en lletres majúscules "Club Escacs Vic a R. Lázaro Medina amb agraïment a la teva col·laboració. 22 juny 1985".
Diploma atorgat amb motiu de conduir l'ordinador d'escacs com a participant en el 8è Open de Vic del 1988. Tot i que anecdòtic, té un cert valor de curiositat ja que va ser la primera i, si no m'equivoco, la única vegada que un ordinador d'escacs va participar en un Open de Vic, i una de les molt poques, de nou si no la única, en un campionat oficial a la comarca d'Osona. En aquella època els ordinadors com a participants eren una novetat i una sorpresa i Garry Kasparov, que patrocinava i donava el seu nom a una marca concreta, era el molt admirat campió del món d'escacs.
Diploma d'agraïment del Parc d'Esports Taradell pel seguiment que com a periodista d'escacs vaig fer a la premsa comarcal de les "Primeres 24 Hores d'Escacs", un novedós torneig comarcal per equips en que es jugava contínuament durant un dia i una nit senceres, del migdia o la tarda del 13 d'abril de 1990 fins a la mateixa hora de l'endemà, torneig en que també vaig jugar com a participant i en el que vaig estar moltes hores, si bé no totes les 24, a la sala de joc per assabentar-me dels resultats i de les incidències. Val a dir que en aquells anys era cronista d'escacs dels tres setmanaris comarcals, "El 9 Nou", "Ausona" i "La Marxa" i que en tots ells va sortir una molt àmplia informació sobre aquest campionat tant abans, com durant (es va jugar un cap de setmana, dia en que sortien els periòdics) i després. Tot i que en aquella època jo era jugador del C.E. Vic, el Parc Esports Taradell va voler reconèixer i agraïr la meva dedicació a aquell esdeveniment amb aquest detall.
En aquest cas una placa que em va atorgar per sorpresa l'escola de Malla el juny de 1997 en una festa de final de curs, després d'uns quants anys de fer-hi cursos com a monitor d'escacs a tots els seus alumnes. En alguna altra escola també em van donar algun detall o recordatori dels meus temps d'ensenyament dels escacs a instituts i col·legis.
Records tots ells d'un altre temps, el més recent té 20 anys i el més antic més de 35 i potser 40 si la plaqueta del CE Vic fos de finals dels 1970s en lloc de primers dels 1980s com és més probable, però que tot i que serveixen per refrescar la memòria i retrobar el sabor dels escacs osonencs d'aquells anys, no em compensen de la pèrdua, espero que temporal, de les quatre medalles de jugador d'equip participant guanyador o classificat en els primers llocs en els quatre primers comarcals, de fa entre 43 i 46 anys, que com dic havia mantingut a la vista fins l'any passat.
En fi, fulles endutes pel vent dels anys, que segueixen en la memòria i que intenta recuperar la història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.