Equip de l'Institut 1971

L'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, 2n classificat de 6 equips participants, al I Campionat Comarcal d'Escacs d'Osona, a la festa d'entrega de premis a Vic, primers de setembre de 1971. 

Darrera, Ricard Lázaro, director de l'Institut i de l'equip d'escacs i el seu fill Ricard. Al mig, Jacint Raurell, Jordi Lázaro i Carles Mazo. Al davant amb el trofeu, Xavier Lázaro. Alguns van comentar que aquest trofeu, un cavall de bronze, era el millor de tots, superant al del 1è, una torre de fusta.A la foto, de la festa d'entrega de premis al restaurant Cal U de Vic, falta un altre jugador, Miquel Fabré, que no va assistir-hi. A part del bon joc desplegat pels nois, el gran mèrit fou el del director del centre  i de l'equip, Ricard Lázaro Sanromà, que també era jugador i que els va saber conduir des de pràcticament de zero cap a les victòries i a l'èxit.  

L'equip de joves de l'Institut de Vic va donar la sorpresa ja des de la seva participació al I Comarcal, ja que tot i que el campió va ser el fort equip del Club Escacs Vic (+ 5 = 0 - 0), va quedar subcampió (+ 4 = 0 - 1), perdent només amb el campió però guanyant a tots els altres equips, l'Olost, Sant Hipòlit de Voltregà, Rupit i Sant Boi de Lluçanès, tots ells de forta tradició escaquista a la comarca, amb molts jugadors experimentats i fins alguns veterans com Terricabres i Capdevila, que portaven jugant a escacs des dels anys 1930s o 1940s. Els jugadors de l'Institut, exceptuant Raurell, eren nous en campionats, havien començat un any abans al torneig juvenil Sant Jordi de Sabadell i apart d'aquest alguns havien jugat un torneig al C.E. Vic a la primavera de 1971 i res més. També cal destacar que en aquell moment, de nou exceptuant a Raurell, eren tots no-federats, és a dir simples aficionats, tot i que feia mig any que començaven a orbitar al voltant del C.E. Vic, en el que es federarien a 3ª categoria aquell mateix mes, després d'aquest èxit sorprenent. Val a dir que el mateix equip seguiria donant la sorpresa al II Comarcal de 1972, en que van arribar a quedar campions, per davant del propi Club Escacs Vic, en un torneig amb 8 equips, sense el St. Boi, que es va retirar, però amb el Centelles, Roda de Ter i Farga Lacambra, també amb jugadors amb anys de pràctica. I amb pocs canvis de composició de l'equip, després d'una actuació més discreta a la Lliga Comarcal de 1973,  seguirien en la mateixa línia amb un 2n lloc de 5 al III Comarcal de 1973, guanyat per l'Orfeó Vigatà i sobretot amb un 1è lloc de 10 equips destacat (+7 = 0 - 2) al IV Campionat Comarcal de 1974, any en que van guanyar tots els torneigs en que van participar, incloent dos torneigs d'estiu a Olost i Centelles, on participaven també equips de Barcelona i d'altres poblacions de Catalunya, amb veritables figures dels escacs a les seves files. I després d'una actuació de nou discreta al V Comarcal de 1975, van reaparèixer amb el nom de Folgueroles i van quedar 2n classificats als VI Comarcal de 1976 (darrera el Club Tennis Vic), de nou 2ns al VII Comarcal de 1977 (darrera el Roda de Ter) i també en 2n lloc (darrera el Tennis) de 14 equips al VIII Comarcal de 1978, el més important i participat de tots els Comarcals, per tornar a fer un paper discret al IX Comarcal de 1979. Desaparegut i dispersos entre altres clubs els membres de l'equip en els darrers 3 Comarcals, el Folgueroles va reaparèixer a les dues últimes de les 3 Olimpiades Comarcals de 1983, 1984 i 1985, guanyant-les totes dues. Una sorpresa de llarga durada...