Resultats dels Comarcals
Els Campionats Comarcals d'Escacs d'Osona entre 1971 i 1982 (o fins 1985 si comptem les 3 Olimpiades Comarcals) van canviar els escacs a Vic i comarca.
Va sortir cantera de jugadors, van sortir jugadors excepcionals: Comas sobretot, però ja abans Raurell, Jordi Lázaro, Fabré, Simón, Cabero i Ibáñez, entre uns quants d'altres. Es van formar molts clubs d'escacs a la comarca d'Osona.
Va créixer molt l'afició als escacs, amb l'ajuda dels espectaculars resultats de Fischer als encontres de Candidats al títol mundial del 1971 (1) i del "matx del segle" de 1972 a Reykjavik, el campionat del món entre el rus Spassky i el nord-americà Fischer, que va guanyar Fischer, convertint-se en el primer campió del món no soviètic des de 1948, un total de 24 anys de domini absolut i durant molt temps abassegador (2). Les excentricitats de Fischer hi van contribuir força aleshores.
(1) A finals de 1971 Fischer va arribar a portar 19 victòries consecutives: les 6 últimes partides de l'Interzonal de Palma de Mallorca 1970 en que es va proclamar campió, les 6 sobre Taimanov en matx de quarts de finals del torneig de Candidats, les 6 sobre Larsen en matx de semi-finals de Candidats i la 1ª partida amb Petrosian de la final dels matxs de Candidats al títol mundial.
(2) Els matxs de Candidats de 1965, si no hi hagués hagut un cupo màxim de jugadors soviètics, s' haguessin disputat entre l'ex-campió Botvinnik, Keres, Spassky, Larsen, Smyslov, Tal, Bronstein i Stein. Tots soviètics, excepte el danès Larsen.
Les torneries i empreses de fusta que fabricaven taulers i jocs de peces d'escacs per la zona de Torelló, St. Pere de Torelló i St. Vicenç de Torelló van experimentar un gran boom de vendes.
El mateix C.E. Vic va estrenar un nou local a la zona de l'Estadi de Vic, amb totes les comoditats, el setembre de 1977, de forma que convidat pel president de la Federació Catalana d'Escacs, el vigatà Joan Segura, el president de la Federació Internacional d'Escacs, l'islandès Fridrik Olafsson hi va venir a fer una visita oficial l'any 1978. A l'any següent, l'agost del 1979, es jugava al local del C.E. Vic el Campionat d'Espanya Femení individual, amb 3 àrbitres locals, Jordi Lázaro (àrbitre principal) i Ricard Lázaro fill i Miquel Solà, àrbitres auxiliars, tots ells reconeguts tant per la FCE com per la FEDA. I la Penya Escacs Centelles va iniciar uns fitxatges gràcies a uns generosos mecenatges i un ascens impressionant que la va portar a la celebració dels Campionats d'Espanya per Equips a Centelles el 1978, amb la participació de l'equip local que a més es va classificar per a tornar a jugar l'any següent.
També el campió del món Kàrpov va fer simultànies a Centelles el juny de 1976 i el sotscampió mundial Korchnoi, amb la polèmica afegida de la seva deserció a Holanda el 1976 i la seva nova nacionalitat a Suïssa (tot i que molts anys va haver de jugar com apàtrida) va fer simultànies a Centelles l'agost de 1979. Com també l'ex-campió mundial Spassky, resident a França amb permís, en va fer unes a Tona a finals dels 1970s o principis dels 1980s.
I la premsa comarcal va començar a prestar una gran atenció als escacs, en una presència creixent a partir de 1971, essent el moment més àlgid a la 2ª meitat dels anys 1980s i primers anys 1990s, a la pràctica fins l'època dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 o poc després, en que un cop passat el fervor de la Barcelona olímpica (des de la proclamació de l'elecció de la ciutat feta oficialment pel president del COI Joan Antoni Samaranch a Suïssa el 17 d'octubre de 1986 i sobretot un cop ja ja fets els Jocs Olímpics de Seul de 1988 amb l'entrada en els 4 anys de l'Olimpiada de Barcelona) l'entusiasme esportiu va començar a decaure quasi tan ràpidament com havia sorgit.
Les victòries de Lluís Comas, iniciades quan Ricard Lázaro pare era president del C.E. Vic (1982 - 1983), però sobretot el fet de proclamar-se campió del món infantil a Buenos Aires (Argentina) el setembre de 1984, sota la guia del seu preparador Heribert Gutiérrez, van donar de nou un ressò extraordinari als escacs a Catalunya i a Espanya en general i a la comarca d'Osona en concret. La rebuda que se li va fer va ser apoteòsica, seguint i possiblement superant la rebuda al també jove atleta osonenc Pere Casacuberta que es va proclamar campió del món junior de cross a Nova York tot just uns mesos abans (3) . Osona passava a ser terra d'esportistes i de campions, no sols terra d'esportistes campions.
(3) Cal tenir en compte que Casacuberta, nascut el 1965, tenia 18 anys al moment de proclamar-se campió, o sigui que era juvenil, mentre que Comas, nascut el 1971, en tenia 13 i era infantil. A més era el segon campió mundial osonenc en menys de 6 mesos.
Tot i que ja s'havien fet campanyes de promoció dels escacs a tota Catalunya i en particular a Osona als primers anys 1980s és amb l'extraordinari èxit de Comas el 1984 quan es reemprenen amb un caràcter molt més exhaustiu i intensiu, cosa que s'allargarà a Osona des de 1985 fins l'any 2000 o uns quants anys més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.