Si un Campionat Comarcal va despertar polèmica va ser sens dubte el VI Campionat Comarcal del 1976, just un dels dos Comarcals centrals, amb el VII de 1977, situats just enmig entre el I de 1971 i el XII i últim de 1982.
El 14 de febrer de 1976 va tenir lloc la reunió
preparatòria del VI Comarcal d’Osona, organitzat per la Penya Escacs
Centelles i el 24 d’abril sortia ja una
nota a l’Ausona sobre l’inici aquell mateix dia del campionat, signada per Miquel Fabré del
Centelles, que va fer les cròniques i que també feia d’àrbitre del torneig. Totes les planilles del campionat, excepte la
ronda en que es va jugar al local del Club Tennis Vic el 12 de juny, van ser de
la P.E. Centelles.
Cal dir que estant en molt bones relacions amb
ells, el 18 d’abril de 1976 vaig fer una sessió de simultànies a Centelles
contra 20 jugadors del seu equip juvenil i infantil. Vaig guanyar 17 partides,
entre ells vaig vèncer a Llavina (1), Presseguer i altres que ja aleshores eren
considerats bons jugadors i uns quants que ho serien ben aviat, en vaig
entaular 2 (una d’elles amb Creus) i només en vaig perdre una, amb Joaquim
Vila.
A la 1ª ronda, el 24 d’abril, jugada a l’Orfeó Vigatà, l’Orfeó va jugar
contra el nou equip del Folgueroles (el nou nom de l’anterior Institut) i va
perdre. Orfeó 1’5 – Folgueroles 4’5.
A la 2ª ronda jugada a Tona el 8 de maig, l’equip
de la localitat amfitriona va jugar contra el Folgueroles – en la repartició de
emparellaments per rondes que es va fer, curiosament al Folgueroles li va tocar
jugar quasi sempre amb l’equip local – i també va perdre: Tona 2 – Folgueroles
4. El cronista hi fa un comentari: “Amb gran polèmica va finalitzar, doncs el
jugador local va perdre per temps quan li faltaven dos jugades pel mat”. Sembla
referir-se a la última partida del matx i a que una victòria d’aquest jugador
tonenc hauria portat a un empat en el matx, però en tot cas no va cantar el mat,
segurament les últimes jugades es van fer ràpidament pels apurs de rellortge, i va perdre per temps (2).
El 29 de maig es va jugar a Folgueroles i el
Folgueroles va guanyar al Centelles B per 6-0, resultat que no sembla que fos
ben assumit pels de l'equip, almenys per la seva directiva. Perquè l’1 de juny el campió mundial Anatoly Karpov
va jugar a Centelles una sessió de simultànies contra 25 dels millors taulers
de la comarca, guanyant-ne 22 i fent taules amb Abeyà, Llavina i Puigdomènech,
però cap jugador del Folgueroles hi va ser convidat, tot i que entre ells hi
havia molts jugadors de primera línia comarcal per resultats i
historial.
La majoria dels oponents de Karpov van ser de Centelles, si bé es va convidar a uns quants escaquistes de Vic i uns quants de la comarca d’Osona, a discreció del club. Però sí que hi vam assistir la majoria de jugadors del Folgueroles com a espectadors, per veure jugar a Karpov, tot i que el meu germà Jordi i jo ja l’havíem conegut personalment al veure’l jugar uns dies abans unes altres simultànies a Barcelona i a mi fins i tot em va dedicar i signar un llibre seu que li vaig comprar i que va llegir principalment el meu pare, al qui li agradava l’estil posicional de Karpov.
El campió mundial Kàrpov a Centelles, 1 de juny de 1976. |
La majoria dels oponents de Karpov van ser de Centelles, si bé es va convidar a uns quants escaquistes de Vic i uns quants de la comarca d’Osona, a discreció del club. Però sí que hi vam assistir la majoria de jugadors del Folgueroles com a espectadors, per veure jugar a Karpov, tot i que el meu germà Jordi i jo ja l’havíem conegut personalment al veure’l jugar uns dies abans unes altres simultànies a Barcelona i a mi fins i tot em va dedicar i signar un llibre seu que li vaig comprar i que va llegir principalment el meu pare, al qui li agradava l’estil posicional de Karpov.
Després de la 7ª ronda la classificació, segons surt a la
crònica de l’Ausona, era 1. Tennis 6 p, 2. Centelles A 6 p; 3. Orfeó 5 p; 4. Folgueroles 5 p; 5. Vic 3 p;
6. Moià 2’5 p; 7. Lacambra 2’5 p; 8. Centelles B 2 p; 9. Olost 2 p; 10. Tona 1
p. I l’únic comentari del cronista sobre els resultats de la ronda és “empat a
3 del Tennis amb el Folgueroles, que va donar molt que parlar tota la setmana”
(3).
Al finalitzar la 8ª i penúltima ronda la
classificació estava segons la crònica de l’Ausona, 1. Centelles A 6’5 p, 2-4.
Tennis, Folgueroles i Orfeó 6 p; 5. Lacambra 3’5 p; 6-7. Vic i Moià 3 p; 8-9.
Centelles B i Olost 2 p; 10. Tona 1’5 p. Pel que es veu en aquesta ronda el
Centelles A va empatar, cosa que tot i que el feia líder en solitari complicava
les seves pretensions al títol, doncs tenia 3 forts rivals amb opcions a sols
mig punt, ja que si bé el Tennis va perdre tant el Folgueroles com l’Orfeó van
guanyar.
A la última ronda no va sortir ni el resultat
final, ni la classificació, ja que no hi va haver crònica d'escacs a l'Ausona ni aquella setmana ni
les setmanes següents. Pels participants i per altres fonts se sap que el
Tennis va quedar campió i el Folgueroles subcampió, però el tercer lloc és
dubtós si va ser pel Centelles A o bé per l’Orfeó Vigatà. En tot cas aquest
estrany mutisme, que no va recollir ni la cerimònia de lliurament de trofeus ni
cap altre esdeveniment escaquistíc, no es va trencar al setmanari Ausona fins
molt més tard, el 16 d’octubre del mateix any, però ara el cronista ja era un
altre, el periodista Lluís de Planell, que tampoc va fer cap referència als
resultats ja llunyans, quasi quatre mesos abans, i va seguir fent ell les
cròniques d’escacs.
Hi ha tan poca informació a la premsa sobre aquest
VI Comarcal del 1976 que per aportar-n’hi una mica hi poso totes les meves
partides, que s’han conservat:
1ª ronda Font (Orfeó) - R. Lázaro M (Folgueroles), Vic 24-04-1976 0-1 en 47 jugades.
2ª ronda R.
Lázaro M. – Joan Ges (Tona), Tona, 8-05-1976, 1-0 en 14 jugades (4).
3ª ronda R.
Lázaro M. – Renom (Moià), Vic 15-05-1976,
1-0 en 23 jugades (5).
4ª ronda Curtó (Centelles A) – R. Lázaro M, Moià, 22-05-1976, 1-0 en 48 jugades.
5ª ronda Josep Señé (Centelles B) – R. Lázaro M,
Folgueroles 29-05-1976, 0-1 en 39 jugades.
6ª ronda Icart (Olost) – R. Lázaro M, Lacambra
5-06-1976, 0-1 en 30 jugades.
7ª ronda R. Lázaro M – Jaume Vila (Tennis),
Vic 12-06-1976, 1-0 en 47 jugades.
8ª ronda Ferrón (Vic) – R. Lázaro M, Olost 19-06-1976, ½ - ½ en 38 jugades.
9ª ronda R.
Lázaro M – Espasa (Lacambra), Centelles
26-06-1976, 1-0 en 36 jugades.
En total el meu score va ser en aquest campionat de
+7 =1
-1 i vaig jugar 4 partides amb blanques (+4 =0 – 0) i 5 partides amb
negres (+3 =1 – 1).
(1) Curiosament Llavina, que va perdre amb mi,
poques setmanes més tard va fer taules en unes altres simultànies contra el
campió mundial Karpov. La meva partida amb Llavina, s’ha conservat i com que va
ser molt curta la transcric:
R. Lázaro M. – Llavina
Simultànies a 20 taulers, Centelles 18 abril 1976
1. e4, c5; 2. d4. cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6;
5. Cf3, d6; 6. Ac4, Cf6; 7. 0-0, g6; 8. e5, Cxe5; 9. Cxe5, dxe5; 10. Axf6+,
Rxf6; 11. Dxd8, Ag7; 12. De1, i tres o quatre jugades més tard les negres van
abandonar (1-0).
(2) Era cap al final de l’època en que en aquestes
circumstàncies es podia “cantar el mat”. El jugador podia dir “mat en tantes
jugades” i l’àrbitre parava el rellotge i comprovava si era cert. Si el mat era
real, guanyava el que l’havia cantat, però es deia que si el mat no era en el
nombre de jugades dita pel que l’havia cantat, o en tot cas en menys, aquest
perdia la partida, encara que la tingués guanyada, si bé d’altres deien que es
continuava. La costum estava francament
en desús des de feia molt temps i no recordo haver-ho vist fer mai, excepte en
alguna rara partida amistosa, encara que sí haver sentit a dir de gent que ho
havia fet molts anys enrere. En tot cas no es va fer i la polèmica per haver
perdut per temps ni que fos veritat que tenia mat en poques – si és que ho
savia i se n’havia adonat el jugador i no va resultar així a posteriori – és
bastant sorprenent i fora de lloc.
(3) No se sap ben bé de què devia donar que parlar,
si no fos del bé que van jugar els jugadors, perquè l’empat del Folgueroles amb
el líder donava més ales al co-líder Centelles A de quedar campió en el
campionat que organitzava, com era la seva pretensió, guanyant així per primer
cop un Comarcal. Si el Tennis hagués
guanyat al Folgueroles s’hagués posat líder en solitari amb 6’5 punts i mig punt més que el Centelles A i
si el Folgueroles hagués vençut el matx el Tennis amb 5’5 hagués quedat mig punt per darrera del
Centelles però a canvi amb el Folgueroles hi hagués empatat a punts a 6,
compartint el liderat de la classificació provisional, i totes les opcions haguessin seguit obertes,
però el resultat de les partides va ser aquest.
Potser va ser d’això del que es devia parlar, sobretot a Centelles.
(4) Partida ja transcrita a l’apartat Partides.
(5) R.
Lázaro M (Folgueroles) – Renom (Moià), 15-05-1976, 1. e4, c5; 2. d4 cxd4; 3.
c3, Cc6; 4. cxd4, Cf6; 5. Cc3, e6; 6. e5, Cg8; 7. Dg4, f6; 8. Cf3, f5; 9. Dg3,
g6; 10. Ac4, Ah6; 11. 0-0, C6-e7; 12. Cb5, a6; 13. Cd6+, Rf8; 14. Axh6, Cxh6;
15. Cg5, Rg7; 16. Dh4, Tf8; 17. d5, b5; 18. Ab3, Cxd5; 19. Axd5, exd5; 20. Te1,
Th8; 21. e6, dxe6; 22. Txe6, Dg8; 25. Dd4+ (1-0).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.