Dues de les meves millors partides

El V Comarcal de 1975 no sols va ser l'últim Comarcal que l'equip de l'Institut de Vic va jugar sinó també el dels seus pitjors resultats com equip, tot i que a això va contribuir el fet de jugar-se en 2 grups de 7 equips i fer un encontre final entre els d'igual posició en cada grup. Els dos grups es van fer bastant desiguals, en un d'ells hi havia el Tennis (campió), el C.E. Vic, l'Orfeó, l'Institut... portant els primers un equip amb uns quants jugadors de categoria preferent. 

I tot i que acabava de pujar a 2ª categoria en els Campionats individuals de Catalunya de 3ª i que a més m'estava anant bé en els examens dels estudis universitaris de Química,  tampoc els meus resultats individuals en aquest Comarcal no van ser gaire bons, almenys en comparació amb les primeres edicions anteriors.

Però aquell estiu em vaig recuperar ja que l’Institut encara va participar en els torneig “Lo Castell d’Olost”, el 13 de juliol de 1975 i en el II d’Estiu de Centelles el 27 de juliol de 1975 i en les dues ocasions l'equip va tornar a guanyar com ja havia fet l’any 1974, repetint la gesta, tot i que en aquests torneigs d’un sol dia hi participaven forts equips de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. 

Integrant l'equip de l'Institut en aquestes seves dues últimes i exitoses competicions,  vaig guanyar en les dues ocasions, jugant  amb blanques, a Isidre Camprobí, un dels 3 primers taulers del Centelles amb Fabré i Simón;  en la primera ocasió el vaig vèncer en 24 jugades i en la segona en 31, tot i que era justament aleshores quan Camprobí estava en la seva millor forma. Durant  els anys 1970s, Camprobí era un dels jugadors no sols centellencs sinó osonencs més destacats, especialment a mitjans d'aquesta dècada, quan estava en el seu apogeu. 

Les últimes partides “comarcals” jugant amb l’equip de l’Institut:

R. Lázaro M (Institut) – Camprobí (Centelles)

Torneig "Lo Castell d'Olost"

Olost 13-07-1975

1. e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, e6;  7. 0-0, Ae7; 8. De2, a6; 9. Td1, Dc7; 10. Af4, Ca5; 11. Ad3, b6; 12. Tac1, Da7; 13. b4, Cc6; 14. Cxb5, axb5; 15. Txc6, Ad7; 16. Axb5, Dxa2; 17. Tc8+, Ad1; 18. Axd7+, Rxd7; 19. Db5+, Rxc8; 20. Tc1+, Ac7; 21. De8+, Rb7; 22. Dc6+, Ra7; 23. Dxc7+, Ra6; 24. Dc6+ (1-0).

Una de les meves millors partides.

Entremig vaig fer els 21 anys i la majoria d'edat, que llavors es feia a aquesta edat. 

R. Lázaro M (Institut) – Camprobí (Centelles)

II Torneig d’estiu 

Centelles 27-07-1975

1. Cf3, c5; 2. e4, d6; 3. d4, cxd4; 4. c3, dxc3; 5. Cxc3, e6; 6. Ac4, a6; 7. 0-0, Cc6; 8. De2, Ae7; 9. Td1, Dc7; 10. Af4, Ce5; 11. Axe5, dxe5; 12. Ab5+, axb5; 13. Cxb5, Db6; 14. Tac1, Ad8; 15. Cd6+, Re7; 16. Cxc8+, Txc8; 17. Txc8, Cf6; 18. Cxe5, Te8; 19. Df3, Db4; 20. Cxf7, Ab6; 21. Cd6, Td8; 22. Txd8, Axd8; 23. e5, Rf8; 24. exf6, Axf6; 25. Dxb7, Dxb7; 26. Cxb7, Axb2; 27. a4, Ae5; 28. a5,  Ac7; 29. a6, Ab6; 30. Ta1, Aa7; 31. Ca5 (1-0).

Una altra de les meves millors partides.

Juntes, les dues formen el conjunt d’un parell de partides seguides, molt properes en el temps  i contra el mateix i molt fort rival i amb la mateixa obertura, el gambit Morra de la defensa Siciliana,  que considero més interessants d’entre les meves i de les que tinc més bon record. 

Com a anècdota, en aquell temps el castell d’Olost on es va jugar el torneig de clubs pertanyia al famós uròleg Dr. Puigvert (1905 – 1990), que ens va sortir a rebre i a donar la benvinguda, ens va ensenyar una mica el castell i va mirar l’inici del torneig i les primeres jugades. Després va haver de marxar perquè el trucaven per telèfon per a una consulta urgent sobre un dels seus pacients. No recordo si ens va acomiadar, però jo diria que no, que encara no havia tornat. Però vaig tenir molt de gust en conèixer-lo personalment, escoltar-lo i fins intercanviar algunes paraules amb ell. Era una celebritat mèdica que inspirava molt respecte.

Però ja abans, anat amb cotxe cap a Olost, recordo que no sé perquè pensava per a mi mateix, en part reflexionant sobre ensenyaments de la Universitat i en part preparant-me mentalment per a la partida: “la vida i l’ésser humà: proteïnes i informació”. Potser inconscientment ja anticipant la trobada amb aquell geni de la medicina, que ja ens havien avisat que ens rebria i ens faria una salutació. Val a dir també que aquell any jo estava en el meu pes normal, gairebé en el pes ideal, i que era una època molt satisfactòria de la meva vida.