De l'any 1996

Encara que aquest bloc està dedicat especialment als escacs a la comarca d'Osona en l'època dels Comarcals (de 1971 a 1982 en sentit estricte, fins al 1985 en sentit ampli), cobreix en general els escacs osonencs dels anys 1970s i 1980s  i amb alguna ocasional referència a abans i després. 

Concretament s'hi poden considerar dos grans períodes, un primer que aniria de 1965 a 1980 i un segon de 1981 a 1996. 

El primer període, que a tota Catalunya començaria amb el Campionat Mundial Juvenil a Barcelona del 1965 i a Vic en concret i a la comarca d'Osona en extens ho faria cap al 1967, amb els canvis que hi va haver en el Club Escacs Vic. Aquest cicle de la segona meitat dels anys 1960s i tots els 1970s acabaria cap al 1979/1980, amb la dimissió del president Joan Serra (finals de 1979) i l'establiment d'una Junta Gestora al C.E. Vic [1]. 

Un segon període correspondria als anys 1980s i primera meitat dels 1990s. A Vic i Osona s'iniciaria amb el I Open de Vic de 1981, que va significar un gran canvi en la manera de concebre els escacs osonencs, i amb la desaparició dels Campionats Comarcals a partir de 1983. Aquest temps de transició en que anirian canviant moltes coses [2] s'estendria ben bé fins al 1996 i a partir del 1997 [3] els escacs ja tindrien un aspecte molt diferent. 

De l'any 1996, final d'un cicle, hi ha algunes notícies als escacs osonencs. 

Una, el "Concurs Comarcal d'Escacs", un dels intents de reviure els Comarcals, amb la diferència que fou un campionat de bars i que les normes no eren ben bé les d'aquells. Hi participaren 6 equips, la S.R. Hogar, el Cafè Vic, Bar Esplai, Bar Can Llemosí, Hostal Rosa i Bar Amadeu, els tres primers de Vic i els restants de Santa Maria de Corcó, Taradell i Folgueroles, respectivament. Cada equip va rebre al final una copa com a trofeu. 

L'altre que Eduard Vinyet i Ricard Lázaro Jr. van fer, per pròpia iniciativa, el curs d'àrbitre d'escacs català de la F.C.E. La inscripció valia 10 000 pessetes per persona i per obtenir el títol s'havia de fer un mínim del 75 % d'assistències al curs [4]. 

El curs, fet per àrbitres, monitors i experts de la F.C.E i amb una vintenta o més d'aspirants  [5] tenia lloc al Club Escacs Catalunya, del C/Robrenyo 24 de Barcelona. Constava de 7 dissabtes, dels quals quatre eren només de tarda de les 4 a les 8, els dies 18 de maig, 1 de juny, 15 de juny i 29 de juny, i els altres tres dissabtes eren intensius de matí i tarda, el 25 de maig, 8 de juny i 22 de juny. És a dir que anaven alternats, perquè els dies de 8 hores seguides de curs, 4 h al matí i 4 a la tarda,  eren força llargs i cansats. 

En total eren 40 hores. En Vinyet i jo soliem anar i tornar junts en cotxe, compartint les despeses, i a més aprofitavem el temps del viatge per parlar sobretot d'escacs, abans de cada sessió parlant de temes generals i després al tornar de coses del curs. Va ser una experiència molt interessant, agradable i inesperada per part meva, ja que portava uns anys apartat dels escacs - excepte en la faceta d'ensenyar escacs a escoles i col·legis - hi vaig ser convidat, vaig acceptar i van ser uns dissabtes de descans parcial o total a la feina, de refrescar coneixements i oficialitzar la meva experiència [6] i potser de tenir una ocupació més tard, ja que en aquell temps feien falta àrbitres amb títol per les competicions catalanes. A més, obtenir aquest títol donava entrada, un cop fets uns quants arbitratges com a experiència, a optar per obtenir el títol d'àrbitre d'escacs espanyol [7].  

Acabat el curs i obtingut el títol, la nostra continuació va ser diferent. L'Eduard Vinyet ja va arbitrar un torneig estiuenc aquell mateix any, però jo, tot i poder-ho fer, no vaig exercir mai. A diferència del títol de monitor d'escacs de la F.C.E. - amb el curs que es va fer a Vic el 1981, organitzat pel Club Escacs Vic i amb experts de Barcelona enviats per la Federació Catalana d'Escacs i que vaig obtenir quan vaig lliurar el treball final [8]  l'any 1983 - que vaig començar a exercir no immediatament però sí al cap d'uns anys, el títol d'àrbitre català no l'he usat mai. 

[1] A més el 1980 va veure també a primers d'any la marxa de Josep Branchadell de Vic al País Valencià i al llarg de l'any la desaparició de diverses figures emblemàtiques dels escacs vigatans i osonencs com Isidre Capdevila, Josep Sala Vila, Joan Grau i altres.

[2] Les Olimpiades Comarcals van voler ser com una perllongació dels Comarcals en els nous temps, però només van tenir 3 edicions i a partir de l'any 1986 ja no es van jugar. El Campionat de Vic ja no es va jugar l'any 1989. A partir de 1988 i amb efectes sobretot a partir de 1989, la Federació Catalana d'Escacs, seguint directrius internacionals, va prohibir fumar en les competicions escaquistes. La introducció de l'avaluació Elo, a partir dels anys 1980s, va acabar amb la imposició d'aquest a tots els jugadors i la desaparició de les categories federatives (preferent, 1ª, 2ª i 3ª) a partir de 1990 aproximadament. També es va adoptar la notació algrebraica en lloc de la descriptiva, usada gairebé universalment abans. I com aquestes hi va haver moltes més transformacions del món dels escacs. 

[3] El 1997 el programa d'ordinador Deep Blue va guanyar un matx al campió mundial Gari Kasparov, marcant així una fita molt important, en la que els sistemes informàtics guanyen i tenen més Elo que els millors jugadors humans.  Començava una nova època pel món dels escacs tan internacionals com locals. 

[4] En vam fer més tots dos, un el 100 % i l'altre totes les sessions menys un retard en una, i a més, si no m'equivoco, hi havia exercicis i proves al llarg del curs i un exàmen final que també vam superar. 

[5] Dels quals no tots van fer les assistències necessàries i altres van abandonar i no acabar el curs i si no recordo malament no tots els que van finalitzar van aprovar i aconseguir el títol. 

[6] Vaig ser àrbitre auxiliar nogensmenys que al XXI Campionat d'Espanya Femení a Vic l'agost de 1979. 

[7] I aquest, amb les mateixes condicions, a ser àrbitre oficial de la F.I.D.E. 

[8] Un estudi sobre el caràcter i estil de joc dels escaquistes basat en la Caracterologia de Heymans - Le Senne, fixant-me no en els seus 8 caràcters sinó en les 3 funcions bàsiques (emotivitat, activitat i primarietat-secundarietat) i definint així 6 tipus de jugadors d'escacs estandard: l'emotiu, el no emotiu, l'actiu, el no actiu, el primari i el secundari.