Campions i ex-campions mundials d'aquells anys

En els anys que cobreix aquest blog -  a grans trets els anys 1970s i 1980s, amb algunes excepcions anteriors i posteriors – hi va haver diversos campions del món d’escacs:

Boris Spassky (n. 1937), campió mundial d’escacs del 17 de juny de 1969 a l’1 de

setembre de 1972.

Bobby Fischer (1943 – 2008), campió de l’1 de setembre de 1972 al 3 d’abril de 1975.

Anatoli Karpov (n. 1951), del 3 d’abril de 1975 al 9 de novembre de 1985.

Garri Kasparov (n. 1963), del 9 de novembre de 1985 fins al setembre de 1993 oficialment segons la FIDE, si bé pel seu propi organisme, una associació de grans mestres d’élite,  i amb l’aspirant legítim en el primer matx de 1993 continuà essent campió del món fins l’any 2000.

Però també hi havia en aquells anys diversos excampions del món d’escacs vius:

Max Euwe (1901 – 1981),  campió del món 1935 – 37.

Mikhail Botvinnik (1911 – 1995), campió del món 1948 – 57, 1958 – 60 i 1961 – 63.

Vassili Smyslov (1921 – 2010), campió del món 1957 – 58.

Mikhail Tal (1936 – 1992), campió del món 1960 – 61.

Tigran Petrosian (1929 – 1984), campió del món 1963 – 1969.

Com es veu, alguns excampions van morir en l’època considerada, com 

Max Euwe (Amsterdam, 26 de novembre de 1981) 

Tigran Petrosian (Moscou, 13 d’agost de 1984) 

i amb un cert marge podem incloure a 

Mikhail Tal (Moscou, 28 de juny de 1992) 

i fins i tot a Mikhail Botvinnik (Moscou, 5 de maig de 1995).

En aquella època es consideraven “campions sense corona” a Paul Keres (1916 – 1975) i David Bronstein (1924 – 2006), el primer per ser un etern aspirant al títol de campió mundial i el segon per haver empatat el matx pel campionat del món amb Botvinnik de l’any 1951, i segons les normes en cas d’empat el campió retenia el títol. 

Encara que aquests eren els així considerats generalment, potser també mereixia una certa valoració en aquest sentit Leonid Stein (1934 – 1973), com a mínim ser considerat com un aspirant  “campió sense corona” degut a la seva no classificació pels Candidats per motius de quota (un nombre màxim de participants soviètics) i la seva prematura desaparició quan estava en plena forma de joc [1].  

Més tard a Keres i Bronstein s’hi va poder afegir a Viktor Korchnoi (1931 – 2016).

D’aquests “campions sense corona” en l’època considerada va morir Paul Keres (a Helsinki, el 6 de juny de 1975) i, si el tenim en compte com un cas especial afegit, també Leonid Stein (a Moscou el 4 de juliol de 1973).

Alguns jugadors d’escacs van tenir una època en que ho guanyaven tot o quasi i eren el primer o el segon del món com Bent Larsen (1935 – 2010), els anys abans de la seva terrible desfeta en el matx davant Fischer l’any 1971.

O que tenien un historial i una carrera que els hi donaven com un plus que els havia situat com a mínim entre els primers, com Effim Geller (1925 -  1998), amb  una bona puntuació contra tots els campions del món amb els que va jugar (excepte amb Kasparov), a Samuel Reshevsky (1911 – 1992) i fins Lev Polugaevsky (1934 – 1995) [2].  

D’aquests, l’únic que va morir en l’època considerada va ser Reshevsky (Nova York, 4 d’abril de 1992) i com a molt Polugaievski (París, 30 d’agost de 1995). 

Aquesta era, més o menys, la cúpula dels escacs mundials en aquells temps.  

---

[1] Stein va morir inesperadament quan semblava que per fi podria jugar aviat disputant el campionat del món en els matxs de Candidats. 

[2] I potser uns quants més, però això faria la llista molt llarga.