Jugant amb preferents

O sigui, jugant amb els millors jugadors aficionats de Catalunya, ja que per sobre dels preferents ja només hi havia els mestres: mestre català (MC), mestre FIDE (MF), mestre internacional (MI) i gran mestre internacional (GM).

Es ben sabut que Jordi Lázaro (n. 1956) va fer 13’5 punts de 14 possibles jugant amb el Vic “A” a Segona Regional catalana l’any 1973. Quan va fer aquest resultat, el mateix any que va guanyar l’Open Internacional Juvenil de Berga el mes d’agost, era encara jugador de 2ª categoria i el Club Escacs Vic va demanar que jugués convidat al Campionat de Catalunya Individual de 1ª categoria de l’any 1974. A la Federació Catalana d’Escacs, al rebre la petició es van mirar la única partida que havia empatat, “perquè les altres ja les havia guanyat”, i no sols li ho van concedir sinó que van respondre que “si hagués demanat anar convidat a Preferent també li ho hauríem concedit”. Jugant a l’individual de 1ª l’any 1974 va obtenir de sobres la puntuació per mantenir la categoria però li va faltar algun punt per obtenir l’ascens a categoria preferent, que es materialitzaria alguns anys més tard. Dels seus grans èxits del 1973, que li van valer també la candidatura i el ser finalista en l’elecció de “millor esportista de Vic” d’aquell any, Jordi Lázaro recorda que va jugar sobretot amb escaquistes de 1ª categoria, però també amb un bon nombre de preferents. 

Un altre jove jugador que, essent 2ª, solia guanyar a preferents en les partides del Vic “A” a les més altes competicions catalanes als primers anys 1970s és Jacint Raurell (n. 1954). Es dona el cas que Raurell, deixeble de Joan Segura i el primer mestre que va tenir Lluís Comas, no sols solia guanyar sistemàticament, sinó que ho solia fer amb mini-partides del voltant de 20 o 25 jugades, jugant sempre que podia el gambit de rei. I tot i que els seus estudis d’arquitectura van retardar el seu ascens en els escacs catalans, els seus èxits no són pocs no sols posteriorment sinó fins i tot en aquella època. Havent après a jugar a escacs i començant a jugar ja des de petit, Jacint Raurell l'any 1968 es federà en 3ª categoria al Club Escacs Vic, el seu club de sempre, el 1970 va ser finalista en els Jocs Sant Jordi de Sabadell, pujà a 2ª categoria el 1971, a 1ª el 1979 i a preferent el 1980, any en que quedà campió de Vic, i ja als 1970s i 1980s guanyava nombrosos trofeus de partides ràpides. Amb els anys va jugar i guanyar partides amb els millors escaquistes de Catalunya. 

Un altre cas és el d’Antoni Rodríguez (n. 1963), que havia viscut a França i concretament a París, fins que la seva família va retornar a Vic l’any 1979. Iniciat aleshores en els escacs, va realitzar proeses poques vegades vistes, com la de que essent encara jugador de 3ª categoria va quedar campió de Vic l’any 1981, quan feia poc més d’un any i mig que jugava. L’any següent, amb sols 18 anys, quedava subcampió del II Open de Vic del 1982 i va ser aquí on va obtenir l’ascens a 2ª categoria. Al 1984 va ser campió del 2n grup de l’Open de Vic, obtenint l’ascens a 1ª categoria. El més sorprenent de tot és que en aquells anys tenia entre un 75 % i un 80 % d’efectivitat jugant contra preferents, un “score” realment notable.

En aquesta plèiade de juvenils de primera línia d’aquells anys dels escacs osonencs hi ha un lloc destacat també per Miquel Fabré (n. 1954) de Centelles, que començà a jugar a escacs als 16 anys el 1971, jugant amb l’equip de l’Institut Jaume Callís de Vic els dos primers campionats comarcals, els mateixos anys en que jugava els Campionats de Catalunya amb el Club Escacs Vic. Pujà a 2ª categoria el 1973, a 1ª el 1974 i a preferent el 1978. A partir del 1973 va ser el principal jugador i animador (junt amb el president Pere Curto) de la Penya Escacs Centelles i  en aquella època ja era molt actiu en els escacs, participant en nombrosos Opens, en el Campionat d’Espanya per Equips de 1978 amb la P.E. Centelles, destacant també per realitzar un constant intent de “professionalitzar” els escacs osonencs, amb iniciatives no sols com les d’acollir el citat Ct. d’Espanya per Equips a Centelles sinó, entre d’altres,  de portar a jugar simultànies al poble al campió mundial Karpov (1976) i al subcampió mundial Korchnoi (1979). El 1985 va retornar per unes temporades al Club Escacs Vic, més tard ha jugat en diversos clubs i ha seguit essent molt actiu i constant fins ara, en que juga amb el Moià. El seu Elo FIDE més alt va ser de 2197 el gener de 2008.

Era aquells anys en que en molts clubs de Catalunya es deia que "un jugador de 2ª de Vic equival a un 1ª o fins un preferent d'altres clubs", ja que el C.E. Vic tenia molts jugadors de 2ª de totes les edats que mostraven un alt nivell de joc i que no solien jugar els Campionats de Catalunya individuals, únics vàlids per l'ascens de categoria abans de l'aparició dels Opens homologats per la FCE, ja que Barcelona els quedava lluny per anar a jugar-hi 10 rondes en 10 setmanes consecutives. 

I  com anècdota, qui això escriu, Ricard Lázaro Jr. (n. 1954), jugant amb el Vic "A" i en algun Open (com el I de Sant Sebastià, País Basc, 1978 o l'Open de Calella de 1980) i essent ja jugador de  categoria 1ª, va tenir un score favorable jugant amb preferents durant els anys 1977 o 1978. Concretament el 1977 vaig jugar amb 3 preferents fent 2'5 punts contra ells,  i l'any 1978 vaig jugar contra 12 fent 6'5 punts (+3 = 7 - 2), un 60 % en el global dels dos anys. 

Però en aquestes competicions la majoria de les partides d'alta gamma les jugava contra 1ªs (4 el 1977 i 23 el 1978) amb un resultat paradoxalment no tant bo (un 45 % en conjunt, amb una majoria de taules), cosa que va donar lloc a l'opinió corrent en aquells anys de que jo jugava millor contra els jugadors més bons, ja que entre els preferents que vaig jugar aquells anys es trobaven alguns dels llavors considerats dels més bons de Catalunya (per exemple, vaig fer unes taules amb Monedero)

Aquest va ser l’ambient en que va sorgir Lluís Comas (n. 1971) als primers anys 1980s  i una mica més tard Eduard Ibáñez (n. 1970) i a mitjans d’aquella dècada amb un progrés extraordinari tots dos que és ben conegut i que no cal repetir aquí, cosa que seria molt llarga i sortiria fora de l'àmbit de l'època considerada en aquest blog [2]. 

---

[1] En una ocasió en que ens vam veure i vaig xerrar breument amb ell a Sant Boi de Lluçanès, cap a l’any 2017, recordant els seus inicis Comas em va dir “Ep! Que jo vaig jugar els Comarcals...” en resposta als meus dubtes de si havia arribat a temps de fer-ho. Resulta que essent encara molt nen va jugar els Campionats Comarcals com a mínim de 1981 i 1982 (les dues últimes edicions) i segons sembla va arribar a debutar en partides amb rellotge i planilles precisament en una o dues de les últimes rondes del Comarcal de 1980, en aquest cas amb 8 anys. 

[2]  I fins algun altre com Josep Maria Salvans (n. 1971) a finals dels 1980s i això comptant sols amb els de Vic, perquè a Centelles i a altres punts d'Osona en van sortir uns quants més.