Ricard Lázaro Sanromà

Ricard Lázaro Sanromà tenia una inteligència i una capacitat intel·lectual i de treball extraordinàries i això ho va demostrar al llarg de tota la seva vida. Així en els seus temps d'estudiant va poder fer diversos cursos en un any, recuperant el temps perdut, va aprendre un idioma estranger en pocs mesos i va arribar a dominar diversos idiomes, va treure notes màximes i matrícules d'honor en moltes - la majoria -  de les assignatures de la seva carrera universitària, va ser el numero 1 en diverses oposicions a les que es va presentar... 

Els seus resultats ho mostren: llicenciat en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (1947), agregat de Matemàtiques (1963), catedràtic de Física i Química (1966), professor i director d'autoscola (anys 1970s), per només donar una pinzellada, ja que hi ha una part també que no va acabar, ja que tenia fets els dos anys de doctorat i iniciada la tesi doctoral, però no la va poder acabar ni defensar mai per motius de feina i familiars, que ell va preferir, encara que el doctorat li hagués permés fer classes a la Universitat on professors i companys seus ho volien i li ho demanaven. Com també va fer treballs i contribucions en camps tan allunyats del seu com sobre els virus o sobre els parsis, algunes investigacions per al C.S.I.C., etc. 

Un llibre típic de la seva biblioteca: el Babor (1959) 

Però això no era tot, era un erudit en molts temes i tenia un coneixement enciclopèdic no sols en les seves branques científiques sinó també en la ciència en general, però també en geografia, història, psicologia, pedagogia, actualitat i en general per tots els sabers que li cridaven l'atenció i despertaven la seva curiositat, que eren d'una gamma molt àmplia, es podia dir amb poca exageració que estava informat i savia sobre tot allò més important. 

Aquests talents teòrics es combinaven també de forma inusual amb una gran habilitat pràctica, fins que va poder col·laborava personalment en part de la construcció de les seves noves cases, en feia el bricolatge i el manteniment, pintava els interiors dels seus domicilis (i algun cop també les façanes), cuinava força bé, entenia molt de mecànica i sovint reparava ell mateix cotxes i aparells, dissenyava mobles que feia construir per a la llar... 

També tenia un talent inventor, havia fet diversos invents dels quals alguns els havia materialitzat com un sistema de calefacció a casa seva que funcionava sense necessitat de motor, sols per la diferència de densitat entre l'aigua calenta sortida de la caldera i l'aigua freda de retorn, i d'altres els havia patentat, com un cremador més eficient que els habituals...  Els seus interessos eren universals, per exemple havia composat cançons i havia explicat anècdotes i ideat petites històries divertides i acudits, que després circulaven entre familiars, amics, veïns, col·legues, alumnes... I encara podem dir per acabar, perquè seria massa llarg i farragós descriure totes les seves facetes, que tenia una intuïció molt encertada en temes tan diversos com la biologia, la medecina o el futur, observacions aparentment casuals seves , xocants en el seu moment, s'havien revelat com molt valuoses i certes al cap d'uns anys. Al igual que els seus consells de tota mena i en tot tipus de situacions personals, amb els que havia ajudat a molta gent, a més de fer-ho de forma efectiva, ja que sentia un interès autèntic per les necessitats i els problemes dels altres i feia el que podia per solucionar-los quan li ho demanaven i sovint avançant-se ell i tot abans que ho fessin. 

El joc dels escacs no eren la seva única afecció, en tenia d'altres com la filatèlia, durant uns anys també la numismàtica, la lectura - llegia molt de tot i per exemple al llarg de la seva vida es va llegir completa la Bíblia catòlica, de principi a final i de forma sistemàtica, en un parell o tres d'ocassions - l'estudi per a l'actualització i profundització dels seus coneixements, cosa que va fer fins ben entrada la cinquantena d'edat, els viatges amb esperit descobridor (l'últim important dels quals el va fer amb 60 anys conduïnt en cotxe amb la seva esposa i el fill gran l'any 1994 per França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Alemanya i anant totalment a l'aventura, improvisant sobre el terreny on menjar i on dormir) i durant molts anys diversos jocs de taula (domino, cartes...). 

Llibre de text de 2n de Batxillerat, coautor (1976)

Finalment podem dir que havia fet tot allò que diuen que s'ha de fer a la vida: s'havia cassat i tingut fills (7), havia plantat arbres en diverses ocasions i havia escrit i publicat dos llibres, el 1976 i 1978, dos textos de Física i Química, el segon exclusiu seu i autoeditat, per a estudiants de Batxillerat superior. 

Un cop feta aquesta introducció a la seva personalitat, especialment en la seva vessant intel·lectual, en una altra entrada parlaré dels seu estil de joc, la seva manera de fer i els seus resultats en el món dels escacs.