Una classificació psicològica d'escaquistes (II)

Elisabeta Polihroniade (1935 - 2016), escaquista romanesa que jugà a Catalunya

Continuant amb el tema dels caràcters dels escaquistes, seguint amb el dedicat a les escaquistes, amplio dos temes:

El primer, que el sistema en que es basa, amb algunes modificacions meves sobretot a la tipificació, és l'iniciat pels holandesos Gerardus Heymans (1857 - 1930) i Enno Dirk Wiersma (1858 - 1940) de la Universitat de Groninga, va ser consolidat i popularitzat pel filòsof francès René Le Senne (1882 - 1954) en el seu llibre Traité de Caractérologie (1945) i continuat i ampliat per Gaston Berger (1896 - 1960) amb Traité pratique d'analyse du caractère (1950), Questionnaire caractérologique (1952) i Caractère et personnalité (1954). 

Per això s'anomena  sistema caracterològic de Heymans y Wiersma, però més freqüentment se'n diu Caracterologia de Heymans - Le Senne,  o encara "moderna escola de Heymans - Le Senne - Berger". Però molts altres hi van fer contribucions i va ser puntera i molt de moda entre 1950 - 1980 aproximadament. 

Aquí no entraré a especificar-ne el contingut, però sí que es basa en la major o menor emotivitat, la major o menor activitat i el tipus de resposta als estímuls de les persones. Els dos primers apartats són bastant intuïtius, el tercer diferencia entre les persones que davant dels estímuls tenen una reacció "primària" (immediata i ràpida, però superficial i passatgera) i els que la tenen "secundària" (retardada i lenta, però profunda i persistent). Sobre aquests factors aplicant-los a diferents estils d'escaquistes vaig fer el meu treball per l'obtenció del títol de monitor d'escacs de la Federació Catalana d'Escacs l'any 1983, després d'un curs fet l'any anterior. No vaig entrar en els 8 tipus que surten de la combinació dels 3 factors, E, A i P/S, sinó que em vaig limitar a fer una aproximació personal al que podria ser l'estil de joc dels jugadors "emotius", "no emotius", "actius", "no actius", "primaris" i "secundaris" per separat,  buscant com a exemples casos d'escaquistes famosos que semblessin destacar en algun d'aquests aspectes citats. 

Ja gairebé des del principi a aquests 3 principis fonamentals a la teoria se n'hi van afegir dos de complementaris i no al mateix nivell dels tres grans, però que servien per matisar els 8 caràcters, el "camp de consciència" que podia ser "ample" (obert, panoràmic) o "estret" (focalitzat i reduït). Seguien havent-hi 8 tipus però en dues versions cadascun, l'ample (d'interessos variats, veient conjunts) i l'estret (concentrat en alguns punts i detallista). En el meu estudi del 1983 no hi vaig entrar-hi.  

D'aquest tema, com és llarg i extens, en tractaré més en una propera pàgina, Consideracions. 

El segon punt, donar alguns exemples de personalitats femenines famoses com a comparació de la classificació de les escaquistes: 

1 Valentina Tereshkova 

2 Anastasia Romanov (*)

3 Helen Keller, Wilma Rudolph 

4 Sta. Teresa de Calcuta, Dian Fossey 

5 Grace Kelly, Diana de Gal·les 

6 Marie Curie, Coco Chanel 

7 Marilyn Monroe 

8 Mata Hari 

Com queda dit, en properes entrades ampliaré aquest tema de la psicologia dels escaquistes, a la que dedicaré una pàgina del Blog. 

(*) Filla del tsar Nicolau II, assassinada amb tota la família imperial russa, Anastasia Romanov (1901 - 1918) té d'especial que la  llegenda de que estava viva es va mantenir durant dècades, fins que les seves restes foren trobades i identificades per l' ADN. L'Església ortodoxa russa l'ha canonitzat junt amb tota la seva família com a màrtirs i la seva festa és el 17 de juliol. Una altra pertanyent a aquesta categoria pot ser Anne Frank, també assassinada i famosa després de la seva mort pel seu "Diari", escrit mentre estava amagada amb la seva família durant la Segona Guerra Mundial.