Aquests
dies hem celebrat Pentecosta, la Santíssima Trinitat, Corpus Christi, el Sagrat
Cor de Jesús i l'Immaculat Cor de Maria, amb el mes de juny dedicat al Sagrat
Cor de Jesús.
Ara,
passades ja aquestes Festes, reinicio l'activitat del Blog. I com
que aquests mesos a casa ens han fet reflexionar i buscar resposta en els
llibres, ho faig fent una relació d’autors importants per a llegir i aprendre d’ells
per tal de saber com enfocar i dur el gran do diví de la vida.
La meva llista inicial és:
Bíblia catòlica[1]
Plató[4]
Aristòtil[5]
St. Agustí[6]
St. Francesc
d’Assís[7]
St. Tomàs
d’Aquino[8]
Dant[9]
Kempis[10] -
Imitació de Crist
St. Ignasi de
Loyola[11]
Sta. Teresa de
Jesús i St. Joan de la Creu[12]
Shakespeare[13]
St. Francesc de
Sales[14] –
Introducció a la vida devota
Sta. Margarida
Maria d’Alacoque[15]
St. Lluis Maria
Grignion de Montfort[16]
Feijoo[17]
St. Alfons
Maria de Ligori[18]
Chateaubriand[19]
Pelegrí rus[20] –
Relats sincers al seu pare espiritual
Sta. Teresa de
Lisieux[21] –
Història d’una ànima
Lemaître[22]
Sta. Faustina
Kowalska[23] –
Diari
Asimov –
Introducció a la Ciència[24]
J. Loring -
Para salvarte [25]
J. Rivera i J.Mª
Iraburu – Síntesis de espiritualidad catòlica [26]
Aquesta és una llista reduïda, hi ha molts altres autors com Lucreci, Orígenes, Boeci, St. Benet, Ramon Llull, Balmes, Verdaguer, J. Torras i Bages, Joan Maragall i tots els Doctors de l'Església i sants, que són una veritable guia. També hi ha autors d'altres camps que tenen la seva validesa humana i temporal, però aquí només he volgut fer una llista d'uns quants entre els principals en el tema fonamental de la vida humana en aquest món.
Notes del perquè els he seleccionat:
[1] Perquè la vida és sobretot la relació
de Déu amb la Humanitat i de cadascú amb Déu i pel paper únic i central de
Jesucrist, Déu i home. Té de molt especial que és el llibre de la Revelació de
Déu, inspirat per Ell i que en ell hi és tot allò que realment
importa.
[6] Perquè la vida és la crida de Déu i
l’itinerari humà seguint-la, i
perquè Déu és el sentit de la Història
[7] Perquè l’Amor que rebem de Déu l’hem
de compartir no sols amb els altres sinó amb tota la Creació
[8] Perquè la Llum que és Crist es pot
mostrar també a la llum de la raó i perquè la Veritat divina és eterna i
universal.
[11] Perquè
en la vida cal ser militant, preparar-se i exercitar-se per a lluitar i
esforçar-se servint a Déu i procurar fer la seva voluntat, que és el nostre bé
[15] Perquè
cal ser molt agraït al Sagrat Cor de Jesús, al seu Amor i als grans dons que
ens ofereix i procurar estimar-lo tant com podem
[17] Perquè
la llum natural de la raó es complementa i augmenta il·limitadament amb la Llum
de Crist.
[18] Perquè
cal tenir models de santedat i de devoció a la Mare de Déu i un discerniment
clar a la vida i perquè cap veritable devot de la Verge Maria es condemna.
[22] Perquè
no hi ha incompatibilitat entre ciència i religió, que són dues maneres de
cercar la veritat, que ben portades es reforcen mútuament.
[23] Perquè
tots haurem de rendir comptes de la nostra vida a Nostre Senyor Jesucrist i els
qui no vulguin reconèixer els seus pecats i acollir-se a la seva Divina
Misericòrdia es trobaran amb la seva Justícia i per tant és essencial conèixer
la seva Misericòrdia, agrair-la amb tot el cor i acollir-s’hi.
[24] Perquè
la veritat, la digui qui la digui, sempre ve de l’Esperit Sant (St. Tomàs
d’Aquino) i la divulgació científica forma part del coneixement de la veritat
[25] Perquè
allò més important de la vida humana és salvar-se per a l’eternitat, deixant-se
salvar per Jesucrist.
[26] Perquè és important tenir una
síntesi que sigui guia de la veritable espiritualitat, la de la presència de l’Esperit
Sant en l’Església Catòlica i en cadascun dels batejats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.