De l'any 1989

 1989 va ser un gran any pel món, ple de fets decisius que feren història. 

També va ser un any important en més d'un senitt per qui això escriu, que potser llavors va reeixir el màxim de força i resultats en escacs, tant que vaig arribar a un calculat 2150 d'Elo català, que no es va traduir en oficial degut a que va ser al novembre quan vaig obtenir l'ascens a la categoria Preferent, a l'Open de Sant Pere de Torelló, i en aquell temps només tenien avaluació Elo oficial de la Federació Catalana d'Escacs els jugadors d'aquesta categoria màxima dels escacs de competició amateur. 

A més, molts resultats no es comptabilitzaven, ja que no tots els torneigs eren vàlids per al Elo ni per als ascensos de categoria, sols els reconeguts com els Cts. de Catalunya individuals i els Opens més importants... així com les categories altes dels Cts. de Catalunya per equips. 

Un torneig que mai se'm va donar massa bé, en general i salvant algunes excepcions, van ser els Opens de Vic dels 1980s (no així el precedent del 1978 on vaig fer molt bon resultat), que precisament servien per pujar de categoria i més endavant per l'Elo pels preferents. 

I en un Open en que estava en bona forma, el del 1988, la direcció del Club Escacs Vic em va demanar que en lloc de jugar com a participant, portés l'ordinador que hi participava per primer cop, cosa que llavors era tota una novetat. Conscient que feia una renúncia, vaig acceptar i vaig fer anar la computadora que va ser la sensació d'aquell torneig, tot i jugar sense dret a premi. 

En el de 1989 tampoc vaig pujar a preferent, ignoro el motiu. És possible que faltés a alguna ronda, per motius de feina o el que fos, i potser em vaig retirar, perquè els dissabtes treballava tot el dia i vaig tenir que escollir entre jugar tot l'Open i un possible ascens o complir amb els meus deures laborals d'autònom en l'empresa familiar del meu pare i és clar vaig escollir això segon. 

Però un altre motiu potser va ser que vaig fer taules en algunes rondes de les que vaig jugar, tot i que amb jugadors ben forts, ja que els Opens de Vic a finals dels anys 80s estaven en el seu cim de força i de participació, abans de decaure ràpidament als primers 90s. 

Així per exemple una partida amb Josep Puigdollers (1929 - 2014), un veterà jugador de gran categoria i un rival sempre molt difícil per a mi, amb el que sols vaig aconseguir empatar, això sí, diversos cops: 

Josep Puigdollers (2080) - R. Lázaro M. (1ª)                                                                                      IX Open de Vic, Vic 29 d'abril de 1989

1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d3, d5; 4, Cbd2, Cf6; 5. Ae2, Ae7; 6. c3, Ae6; 7. Dc2, Dd7; 8. 0-0, 0-0; 9. Te1, a5; 10. Cf1, Ad6; 11. Cg3, h6; 12. Ch4, Ce7; 13. Ad2, c6; 14. Tad1, Ac5; 15. Tf1, Tad8; 16. Rh1, g5; 17. Cf3, Cg6; 18. Dc1, Ad6; 19. Ae3, Cf4; 20. Tfe1, c5; 21. Dc2, d4; 22. Ac1, b5; 23. Af1, a4; 24. b3, Ta8; 25. c4, axb3; 26. axb3, b4; 27. Ab2, Ta2; 28. Ta1, Tfa8; 29. Txa2, Txa2; 30. Db1, Da7; 31. Cf5, Axf5; 32. exf5, Cd7; 33. g3, Ch5; 34. Cd2, Chf6; 35. Ag2, Ta6: 36. h6, Rg7; 37. Te2, Dc7; 38. Af3, Db8; 39. g4, Ac7; 40. Af1, Da7; 41. Cf1, Ta1; 42. Dc2, Da6; 43. Cg3, Da3; 44. Te1, Da2; 45. Dxa2, Txa2; 46. Rg2, Tc2 (0.5 - 0.5) 

Per explicar algunes rareses d'aquesta partida, Puigdollers savia que jo aleshores estava en gran forma i temia que estigués molt preparat d'obertura. La primera captura, i encara d'un peó en un intercanvi, és a la jugada 25 i el primer canvi de peces a la 29. Tota la partida és un joc de maniobra i al final tot queda travat.