dimarts, 27 d’octubre del 2020

Ens ha deixat Joan Segura Vila (1928 - 2020).

Avui ens assabentavem de la trista notícia del traspàs de Joan Segura, un gran jugador d'escacs català, vigatà i sempre molt relacionat amb Vic, als 92 anys d'edat. 

Va néixer el 30 de juliol de 1928 i ha mort el 27 d'octubre de 2020. Gran aficionat als escacs i un gran practicant, durant molts anys un dels principals i millors jugadors del Club Escacs Vic, del que en fou cofundador i membre dels primers jugadors, va ser president del C.E. Vic durant uns anys a la seva millor època, la dels anys 1960s, quan estava a la categoria més alta dels escacs catalans, fins que va cedir la presidència l'any 1967, ja que va entrar en la directiva de la Federació Catalana d'Escacs. Tot i així va seguir sempre vinculat a Vic, on tenia la seva casa, i al club, i seguia assistint-hi per jugar partides, tot i que a partir dels primers anys 1970s ja no va ser membre de l'equip en competicions. 


Una foto dels jugadors del llavors Club Ajedrez Vich, a finals dels anys 1940s o principi dels 50s.
Joan Segura és el jugador central de la fila dels ajupits, el quart dels que estan en primer pla.


Després va jugar amb equips de Barcelona, com l'Espanyol, el Barcelona i últimament el Tres Peons. Va ser escollit president de la Federació Catalana d'Escacs l'any 1978 (1) i ho va ser fins 1987, però després va seguir vinculat a la F.C.E, com ja ho havia estat abans. Posteriorment va ser fins i tot durant uns anys directiu de la Federación Española de Ajedrez a Madrid. Va tenir una relació intensa amb els escacs internacionals al més alt nivell, coneixent als campions del món i als grans mestres més destacats del seu temps, així com organitzant torneigs i esdeveniments, com també tenint contactes amb els presidents de la Federació Internacional dels Escacs i dels grans clubs. L'any 1992 va obtenir el títol d'àrbitre internacional de la FIDE.


Joan Segura entregant un premi d'escacs en una festa a Vic l'any 1972.

Es va prodigar molt fent simultànies, durant dècades, per la comarca d'Osona, així com animant la vida del club i també es va implicar en la promoció dels escacs i en el seu ensenyament. En els Campionats Comarcals per Equips d'Osona hi va participar durant unes quantes edicions, com a mínim des de l'any 1975, quan no feia gaires anys que havien començat. Va tenir molts èxits en escacs de competició, on era conegut com un gran coneixedor de les obertures, en les que solia fer gambits, molt agressiu i fort en el mig joc, ell estava especialment content d'haver quedat campió al torneig tancat de Sta. Coloma de Queralt de 1965, davant d'Anguera, Cherta, Ridameya i Pepita Ferrer, entre d'altres. També tingué molts èxits organitzatius i en el món dels escacs, entre ells el que l'osonenc Lluís Comas, de 13 anys i del Club Escacs Vic, quedés campió del món infantil a Lomas de Zamora, Buenos Aires, l'any 1984, quan ell era president de la F.C.E (2). En relació a Vic i Osona, a més de la seva participació a tots els nivells en els esdeveniments d'escacs, com l'equip del Club o els Comarcals, cal citar èxits com la portada a veure el nou local del C.E. Vic al llavors president de la FIDE, l'islandès Fridrik Olafsson, el març de 1979, i l'organització del Campionat d'Espanya Femení a Vic l'agost de 1979, quan ell va ser el principal responsable de la competició. També tingué la seva part, si bé menor, en el Ct. d'Espanya per Equips a Centelles el 1978 i en possibilitar les simultànies a Centelles de Karpov (juny 1976) i Korchnoi (juny 1979). Però la majoria d'aquesta activitat federativa i organitzadora la va fer a Barcelona i a Catalunya, i fins a Espanya, i seria molt llarg citar-la, ni que fos sols la més important. 


Joan Segura en la mateixa celebració. A la taula estan amb ell els també presidents
  del C.E. Vic, Joan Serra i Jaume Portet, el llavors regidor d'esports de Vic,
Sr. Barnolas al centre, i el molts anys secretari de la F.C.E. Joan Torquet. Any 1972.

Es podrien dir moltes anècdotes sobre ell. Al C.E. Vic se'l coneixia sovint com "l'amic Segura", primer perquè era amic de tothom i sobretot dels seus, però fent també un joc de paraules amb una empresa que va tenir durant anys, "Segura Lamich". O que va ser el mestre que va ensenyar a Jacint Raurell, qui ja a primers dels 70s guanyava a jugadors de preferent amb el gambit de rei, que li havia ensenyat. I fins fa poc l'infatigable Joan Segura estava en actiu i jugant partides de competició. 

Descansi en pau aquest gran aficionat al escacs i bon company i amic. Al Cel sigui! 


(1) Guanyant en unes disputades eleccions al també gran promotor dels escacs Jordi Puig (1929 - 1988)                                    (2) Lluís Comas va tenir el seu ascens fins al títol mundial quan ell era president de la F.C.E. i Ricard Lázaro Sr. (1923 - 2008) era president de la Junta Gestora (1979 - 82) i després president (1982 - 83) del C.E. Vic, obtenint l'èxit quan era president del C.E. Vic Pere Vegara (1983 - 1987). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.