En una ocasió vaig jugar amb un mestre dels escacs, i un mestre dels d'abans. El meu pare tenia uns llibrets a casa sobre el torneig de Sitges de 1934 i altres de l'època, que jo havia fullejat, i un dels jugadors que hi sortia, amb foto, amb partides i destacat en la classificació, era Rafael Domènech.
Quina va ser la meva sorpresa quan en un Campionat de Catalunya per Equips celebrat a Vic, jugant jo amb el Vic "A", vaig veure a aquest veterà jugador, ja gran d'edat, en el grup de l'equip adversari. El vaig reconèixer per les fotografies que havia vist en els llibres que teniem a casa, tot i haver passat ja 45 anys, i vaig observar que era un home educat, ben vestit, portava un abric ja que era a l'hivern, d'actitud amable i que ja d'entrada em va caure simpàtic. Fins i tot em recordava en certes coses a un meu tiet-avi, amb el que a més de ser de família sempre hi havia tingut una ben bona relació.
La sorpresa va ser encara més gran quan, un cop presentades pels capitans les alineacions de cada equip, va resultar que em tocava jugar amb ell. Vaig pensar que a un mestre dels escacs se l'havia de respectar i vaig considerar que fer taules amb aquest gran jugador ja seria un resultat meritori.
La partida va anar així:
Rafael Domènech (MR, Ateneu Barcelonès) - Ricard Lázaro M. (1ª, Vic) Campionat de Catalunya per Equips Vic, 28-12-1980
1.e4, c5; 2. Cf3, a6; 3. Ae2, Cc6; 4. d4, cxd4; 5. Cxd4, Cf6; 6. Cc3, e5; 7. Cxc6, bxc6; 8. Af3, Ab4; 9. 0-0, 0-0; 10. Ag5, h6; 11. Axf6, Dxf6; 12. Ce2, Ab7; 13. a3, Ae7; 14. Dxd7, Tab8; 15. Dd3, Tfd8; 16. Dc3, Dd6; 17. Cg3, Ag5; 18. Tfd1, Ad2; 19. Dc4, Ac8; 20. Cf1, Ae6; 21. De2, Dc5; 22. Txd2, Txd2; 23. Dxd2, Txb2; 24. Ce3, Dd4; 25. Dc1, Dc3; 26. h3, Ac4; 27. Rh2, Tb8; 28. De1, Dd4; 29. Td1, Dc5; 30. Dc3 (1 - 0)
En resum, que vaig jugar força malament tota la partida. No sé si va ser perquè em va impressionar jugar amb un rival que era història viva dels escacs, o perquè em vaig passar amb el meu pensament que a un mestre cal respectar-lo, i a una figura històrica més, i amb la meva determinació inicial de no apretar-lo massa (!) - perquè en aquella època havia guanyat i empatat amb uns quants jugadors catalans destacats - o perquè la relativa passivitat i prudència una mica excessiva del meu contrincant em van fer confiar-me fins que em vaig trobar amb la sorpresa. En condicions normals hagués abandonat al perdre la primera peça, però essent un per equips no ho vaig fer fins perdre la segona i, a més, ja sense cap possibilitat de contrajoc. L'única satisfacció va ser jugar amb un mestre que jo havia trobat en els llibres quan començava a aprendre a jugar a escacs, així com que la meva derrota no va afectar al resultat de l'equip, com no l'hagués afectat una meva victòria vist a posteriori, perquè vam guanyar o perdre de forma bastant clara, així com saber que havent fet una partida amb en Rafael Domènech, havia jugat amb un escaquista que s'havia enfrontat a jugadors de l'èlit de la primera meitat del segle XX, com Tartakower, Koltanowski, Alekhine, potser Réti i tot.
Així com haig de reconèixer la seva forma de cavaller també després de la partida, tot i que no recordo que l'analitzèssim, sí que vam parlar uns moments. Va ser en tot moment molt correcte i no em va saber greu perdre amb ell, un senyor ja força gran. I vist ara, la partida té un cert sabor als anys 1930s , potser per com jugava el vencedor de la mateixa. En resum, una derrota a recordar pel rival amb que la vaig tenir, tot i que si jo hagués jugat més fort hauria sigut més presentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.