Duel d'equips en el cim a la temporada 1988 - 89

Els dos grans equips de la comarca d'Osona van ser en primer lloc el Club Escacs Vic, fundat el 1946, i anys després li va disputar la primacia la Penya Escacs Centelles, fundada el 1968, que temporalment però durant forces anys el va arribar a superar i tot, essent el primer equip osonenc. 

El C.E. Vic, que llavors es deia Club Ajedrez Vich i que no va canviar oficialment el nom fins a principis dels anys 1980s, durant la presidència de Ricard Lázaro Sanromà, va destacar ja des d'abans i tot de la seva fundació oficial el 4 de juliol de 1946, amb un torneig de mestres organitzat a la ciutat a principis dels anys 1940s, que si la memòria no em falla va guanyar Antonio Medina. Va tenir un ràpid i durador ascens als anys 50s, gràcies a jugadors com Heribert Gutiérrez, Esteve Barrababe, Joan Segura, Josep Puigdollers, Vicenç Abeyà i altres, i va estar al cim dels escacs catalans durant els anys 60s de forma estable, amb algun fitxatge destacat com el nord-americà Olaf Ulvestad (1912 - 2000), que no sols era un extraordinari jugador, sinó que feia molta vida social i de club, ensenyava escacs, jugava moltes partides amistoses amb els jugadors locals i els aficionats que anaven al local social al Bar La Pista de Vic. 

Va ser una època de triomfs i de glòria esportiva pel C.A. Vich, durant la qual i fins l'any 1969 va ser president Joan Segura Vila (1928 - 2020), qui més tard va ser molts anys president de la Federació Catalana d'Escacs i encara després vicepresident de la Federación Española de Ajedrez. Aquell any va ser substituït pel president Jaume Portet qui ho va ser fins el 1974, tenint com a vicepresident a Joan Serra. El club de Vic, que havia estat durant molts anys a la Divisió d'Honor dels escacs catalans, amb els millors equips de tota Catalunya, va baixar de categoria l'any 1973, a la 1ª Divisió on es mantidria en general a partir de llavors, amb alguna caiguda a la següent categoria, però remuntada de seguida. 

La P.E. Centelles va tenir un desenvolupament molt ràpid des que dos llocs on es jugava a escacs a la localitat es van unir a finals dels anys 60s. El 1971 Miquel Fabré, molt relacionat amb la localitat, i amb només 16 anys llavors, va ser un dels assistents a la reunió fundacional dels campionats comarcals, junt amb Jaume Portet i Ricard Lázaro Sr. i altres representants dels escacs a pobles d'Osona. La P.E. Centelles va participar per primer cop, animada per Fabré, en el II Comarcal de 1972, però Fabré encara va jugar aquest amb l'Institut Jaume Callís de Vic, el seu equip inicial. La primera participació de Fabré amb el Centelles va ser a la única Lliga Comarcal, que va tenir lloc a la primera meitat de 1973. Llavors l'equip va decidir federar-se i jugar Campionats de Catalunya per Equips i, a part de Fabré, va tenir una sèrie de jugadors locals com Isidre Camprubí, Santi Simon i altres, començant un ascens meteòric en les categories catalanes des d'Aspirants a 3ª. 

Un gran artífex d'aquest èxit va ser el seu president, Pere Curtó (1930 - 2020), qui amb l'ajut d'un sponsor local molt aficionat als escacs, va aconseguir no sols pujar cada any l'equip, sinó també fitxar jugadors vigatans i osonencs primer i després també grans jugadors  internacionals, buscant la grandesa i l'excel·lència, per exemple portant al campió mundial Anatoly Karpov a fer una sessió de simultànies al poble l'1 de juny de 1976. I quan a l'agost de 1978 la P.E. Centelles va aconseguir organitzar el Campionat d'Espanya per Equips al Pavelló esportiu de Centelles, el equip local com a anfitrió hi va participar i amb jugadors com Fabré, Simón, Bautista, Teulats i uns fitxatges va fer prou puntuació per mantenir la categoria i poder jugar l'any següent de nou el Campionat d'Espanya per equips de 1979. Des d'aquestes dates, i potser ja algun any abans, el Centelles era el primer equip de la comarca, per davant del Vic, que va passar per una època delicada a finals dels 70s. Però curiosament al Centelles se li van resistir sempre els Comarcals i no en va guanyar cap mentre hi va jugar entre 1972 i 1979, essent els seus millors resultats alguns tercers premis. Però a nivell català, espanyol i fins europeu, doncs va fer un matx amistós a doble volta amb un equip de Suïssa i també es va enfrontar amb algun de francès, estava als primers llocs i així va ser campió de Catalunya l'any 1983. Però a mitjans dels anys 80s va tenir un relatiu estancament, perdent la Divisió d'Honor i passant a la 1ª Divisió, d'on encara baixaria a la 2ª per una sanció federativa de pèrdua de categoria motivada per una alineació a l'acta d'un encontre de dos jugadors que es va demostrar que era incorrecta. Tot i així l'any 1988 encara era el 5è equip d'Espanya i al campionat 1988 - 89 aspirava no sols a retornar a la 1ª sinó a ser campió de la categoria.  

Ara bé, el Vic havia començat una remuntada, sobretot a partir de l'aparició de Lluís Comas i que quedés campió del món infantil l'any 1984, tot i que el 1986 va fitxar pel Centelles, va fer una gran temporada el 1988 - 89 a la 2ª Divisió catalana va aconseguir quedar campió i pujar a la 1ª Divisió, i una part decisiva en això la va tenir el fet que aconseguís empatar 1 - 1 amb el Centelles en els seus encontres a dobla volta. Els resultats van ser aquests, que s'han conservat: 

I el comentari fet ja en aquell moment: 

Com es veu, pel Centelles només van guanyar els dos punts el M.I. xilè Campos al 1è tauler i el vigatà Joan Bautista al 5è tauler. En canvi pel Vic van guanyar els dos punts Josep Puigdollers al 7-8è, Carles Vilarrasa al 8-9è i Ordeix de Ripoll al 9-10è. Aquest rodet de tres jugadors a la cua era per l'estil de com solier ser les inesperades victòries als Comarcals. 

En aquells anys Miquel Fabré jugava pel Vic, i va ser campió de Vic l'any 1987. Tot i així en el global dels dos matxs encara va guanyar el Centelles per 10.5 - 9.5 (+ 8 = 5 - 7). Però el partit decisiu va ser a Centelles, a la segona volta el 12 de febrer de 1989, amb la victòria vigatana per un punt, que va garantir l'ascens i el primer lloc al torneig, essent ben curiós que tant el Centelles com el Vic guanyessin al local contrari. 

I per celebrar l'èxit, la junta directiva del C.E., presidida per Melcior Pujols i amb Pere Vegara, Jacint Raurell i Sebastià Aumatell com els seus membres destacats va convidar a un dinar al primer equip del Vic que va tenir lloc al restaurant del santuari de Puiglagulla, a Vilalleons, a finals d'aquell mateix mes de febrer. I al que hi vaig assistir convidat per ser el cronista d'escacs dels 3 setmanaris comarcals, l'Ausona, El 9 Nou i La Marxa, per tenir alguna relació amb la Junta del club i, si la memòria no em falla, per haver jugat en el primer equip del Vic en algunes ocasions, em sembla recordar que vaig fer alguna substitució i tot a llocs alts, i suposo que amb bons resultats, perquè entre 1988 i 1990 vaig tenir un moment molt fort escaquista, que em va portar a aconseguir la puntuació per pujar a Preferent a l'Open de St. Pere de Torelló el novembre de 1989 i sortir amb un Elo provisional de 2000, com a nou Preferent, a les llistes de la F.C.E. de l'1 de gener de 1990 i amb un Elo ja calculat de 2135 l'1 de juliol de 1990. 

Aquests encontres en els nivells superiors dels Campionats de Catalunya entre el Centelles A i el Vic A, ja havien tingut lloc abans i tornarien a produir-se en anys següents a la 1ª Divisió catalana, i per exemple per a la temporada 1989 - 90 el Vic s'afanyaria a fitxar al llavors M.I. argentí Ariel Sorín en el primer tauler com a reforç. Va ser una bona època pels escacs osonencs, però precisament va passar poc abans d'uns canvis que van anar tenint lloc a primers i mitjans dels anys 90s, que van fer entrar en una situació diferent i no tan brillant en general pels equips osonencs.