Una gran minipartida de Xavier Lázaro

Xavier Lázaro a l'Open de Sta. Eulàlia de Ronçana, 2018. Foto de Roger Saborit, president
 del Club Escacs Manlleu, el club dels seus últims anys, i cortesia seva i de Gerard Casanovas. 

Una partida extraordinària: 

Josep Soler Bel (Cardona) - Xavier Lázaro (Taradell)
XXVI Open de La Pobla de Lillet, 2ª ronda
La Pobla de Lillet, 3 agost 2016

1. d4, Cf6; 2. c4, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. f4, Ag4; 6. Cf3, 0-0; 7. Ae2, e6; 8. h3, Axf3; 9. Axf3, Cc6; 10. e5, dxe5; 11. fxe5, Ch5; 12. Ae3, Cg3; 13. Tg1, Cf5; 14. Axc6, Cxd3; 15. Dd3, Axe5; 16. Ce2, Cf5; 17. 0-0-0, bxc6; 18. dxe5, Dg5+; 19. Rb1, Ce3; 20. Tde1, Tfd8; 21. Dc3, Df5+; 22. Rc1, Td3; 23. Da5, Td1+ (0 - 1).

A la jugada 14 del negre comença una combinació que dura fins el final de la partida, és mat a la següent, durant 10 jugades. Les va calcular el Xavier o va ser intuició de la posició? Potser meitat i meitat. En tot cas és una partida, per a mi de les millors seves, que mostra perfectament l'essència del seu estil i la seva creativitat. Des d'un cert moment i sense que el blanc aparentment s'hagi equivocat, pren la iniciativa i domina tot el tauler, tot i jugant amb negres, i el blanc va a remolc tota l'estona. Una partida admirable, que mostra les avantatges d'haver començat a jugar a escacs essent encara un nen, per la facilitat amb que el negre ho porta tot.  

 Així jugava el Xavier quan estava en la seva millor forma!