I finalment Vehí em va guanyar, 1972

Aquesta partida la vaig jugar a l'Open Juvenil de Berga de 1972 quan jo tenia 18 anys complerts feia un mes (1) i el meu rival, un Víctor Vehí en ple ascens, en tenia 12 i mig. Al torneig no vaig fer mals resultats del tot, tot i que vaig empatar alguna partida que tenia guanyada i en vaig perdre alguna més com aquesta: 

Víctor Vehí - Ricard Lázaro Jr. 
Open Juvenil de Berga
Berga, 23 d'agost 1972 

1. e4, c5; 2. Cf3, d6; 3. c3, Cf6; 4. Ad3, Cc6; 5. 0-0, e6; 6. Ac2, e5; 7. d3, Ae7; 8. Cbd2, Ae6; 9. Te1, Dc7; 10. Cf1, a6; 11. a4, a5; 12. Cg3, b6; 13. h3, Td8: 14. Cd2, g6; 15. Cb1, Af8: 16. Ca3, Ca7; 17. Ag5, Ag7: 18. Ab3, Td7; 19. Ac4, Axc4; 20. Cxc4, Cf8; 21. Db3, h6; 22. Axf6, Axf6; 23. Ce3, Ce7; 24. Cgf1, Ag7; 25. Cd2, 0-0; 26. Cdc4, Tb8; 27. Cc2, Cc8; 28. C2a3, Ca7; 29. Ce3, Dd8; 30. Cd5, Rh7; 31. Tf1, Cc8; 32. Cb5, Ce7; 33. Cxe7, Dxe7; 34. Tad1, De6; 35. Dxe6, fxe6; 36. Tb1, Tf8; 37. b4, d5; 38. bxc5, bxc5; 39. Tfd1, Tb8; 40. Rf1, Rg8; 41. c4, Rf7; 42. Re2, Re7; 43. Cc3, Txb1; 44. Txb1, Re8; 45. Tb5, dxc4; 46. dxc4, Td4; 47. Txc5, Af8; 48. Txe5, Rf7; 49. Re3, Txc4; 50. Rd3, Tc5; 51. Txc5, Axc5; 52. f3, Rf6; 53. Rc4, Ab4; 54. Ce2, Re5; 55. Cd4, Ae1; 56. Cc6+, Rf4; 57. Rd3, Rg3; 58. Re2, Ac3; 59. Rf1, h5; 60. Ca7, Ag4; 61. Cb5, e5; 62. Cc7, g5; 63. Cd5, Aa3; 64. Cf6, Rh4; 65. Rg1, Ac5+

Després de tot un matí jugant, perquè els juvenils i infantils ho feiem al matí i els grans per la tarda, aquí es va ajornar la partida, que tota ella havia sigut una complicada lluita de maniobra. No recordo bé quan la vam reanudar però segur que devia ser a la tarda del mateig dia, doncs l'endemà es jugava una altre ronda, i això va significar que els de casa ens teniem que quedar a dinar a Berga, ja que feiem l'anada i tornada cada dia i solíem dinar a casa, mentre que Vehí que jugava amb un club de Barcelona que portava també jugadors a l'Open adult, s'estava tota la setmana a Berga, com molts ho feien, i disposava per tant d'un bon equip d'analistes. Vaig fer aquesta jugada, abans de la secreta, perquè el blanc tenia que moure el rei i sols tenia 3 moviments, o sigui que era més fàcil preveure la continuació, i a més a la pràctica estava clar que faria el que amenaçava mat que ja havia anat preparant, o sigui que la continuació estava ben clara. Crec que després d'una ullada ni tan sols la vam analitzar, perquè era evident que es perdia un altre peó... però s'havia ajornat i calia reprendre-la.

66. Rh2 (jugada secreta), g4; 67. hxg4, hxg4; 68. Cxg4, Ag4?; 69. g3+, Rg5; 70. Cxe5, Rf6; 71. Cd3, Ad6;  72. e5+,  Axe5; 73. Cxe5, Rxe5; 74. f4+, Rf5; 75. Rg2, Rg4; 76. Rf2 (1 - 0)

Em sembla recordar que tant ell com jo vam fer aquestes jugades força ràpid, tot i que per diferents motius, em sembla que Vehí tenia certa pressió del temps perquè tenia que superar un segon control, el primer l'haviem passat molt abans, i no li'n quedava massa, mentre que jo estava molt cansat i devia tenir ganes d'acabar aviat. Així vaig acabar perdent una partida que podia haver sigut taules i en la que en diversos moments em va semblar tenir bones perspectives, però o eren una apreciacions una mica optimistes o em vaig equivocar. Això sí, si no m'equivoco el meu germà Jordi el va guanyar en aquest torneig quan li va tocar jugar-hi, igual que va guanyar a Sighirdjian en aquest o l'any següent, i a Miralles i em sembla que un altre cop a Vehí en uns torneigs estiuencs per equips d'un dia de 1974 i 1975, i en totes les ocasions ho va fer de forma clara i bastant ràpida, tot i que les partides no s'han conservat. També el Xavier havia guanyat sense cap problema a juvenils i infantils que al cap de pocs anys estaven en els primers llocs dels escacs catalans (2), però en aquesta partida jo, com es veu, em vaig tenir que limitar a oferir una forta resistència.   

Open juvenil de Berga 1972, jo estic a la fila del mig i quasi al centre, sóc el segon a l'esquerra
del Fabré i el tercer respecte al meu germà Jordi, el Xavier és el primer assegut per l'esquerra,
i Vehí és el primer  per la dreta de la fila de dalt, amb camisa de ratlles i just a sobre del Jordi. 

Així jugava jo l'any 1972, quan encara no feia dos anys que havia jugat les meves primeres partides de torneig amb rellotge i planelles als Jocs Sant Jordi de Sabadell l'octubre de 1970, encara no feia un any i mig que havia començat a jugar torneigs, el Social de 3ª del C.E. Vic l'abril-maig de 1971, i tot just feia un any de la meva primera participació als Comarcals, el I Comarcal de l'estiu de 1971, i encara no feia un any que estava federat a 3ª categoria de la Federació Catalana d'Escacs pel C.E. Vic, el setembre de 1971. Tot i que després ja vaig jugar el Ct. de Catalunya per Equips d'Aspirants a 3ª la tardor del 1971 i el Ct. de Catalunya individual de 3ª i el II Comarcal sumultàniament a la primavera de 1972, va ser la primera vegada que vaig jugar un torneig llarg de partides diàries, i a més a fora, i per tant reflecteix un estat encara força inicial del meu estil de joc. 

I el més curiós per mi és que aquesta manera de jugar, quan he passat la partida, m'ha recordat molt el que ja tenia quan tot just vaig debutar en un campionat escolar, el de La Salle Gràcia de la primavera de 1967 a Barcelona, sense apuntar i no recordo si amb rellotge o no, en el que vaig quedar 2n, empatat a punts amb el 3è però amb millor desempat, tot i que en aquest hi participaven tres monitors d'escacs, que van copar els primers llocs, a més dels alumnes del col·legi que s'hi van apuntar, que eren bastants. És impossible recuperar aquelles partides, però aquesta m'ho ha recordat molt, enrevesades maniobres posicionals, complicacions més estratègiques que tàctiques i, encerts per pura intuició sense gairebé calcular, i ja en aquelles i després sovint, molta sort, sobretot en els moments crítics i/o decisius. En tot cas, no havent llegit encara cap llibre d'escacs, devia reflectir a com havia vist jugar al meu pare o el que m'havia ensenyat algunes vegades de com jugar o comentant alguna partida. Per això la publico, a més de ser un record ja de per si de l'estiu de 1972, i just quan Fischer jugava la última part de l'anomenat Matx del Segle, a Reykjavik amb Spasski i soliem seguir les partides per la premsa general cada dia. I eren els anys joves, plens d'il·lusions, esperances i promeses, i això sempre és agradable de recuperar-ho i d'alguna manera reviure-ho. 

(1) Que no era la majoria d'edat aleshores, ja que es feia als 21 i la vaig fer el juliol de 1975. 
(2) Jo tenia fama de guanyar en ocasions a jugadors forts i perdre en altres ocasions amb fluixos, però no recordo haver guanyat a joves promeses, sinó al contrari, començaven a destacar quan em guanyaven a mi i no després de perdre com en el cas del Jordi i el Xavier. Semblaria que tots tres els ajudavem a progressar, ells dos guanyant-los i jo perdent-hi, com en el cas de Valldoriola, que en un Open de Vic quan ell era un nen i tot just debutava en competicions així, li vaig atacar el rei i vaig muntar una combinació amb un parell de sacrificis de peces calculant un mat en 5 o 6 jugades i va resultar que amb els canvis ocorreguts en aquella sèrie de jugades obligades el seu rei tenia una casella per escapar, va aguantar i va guanyar. Les úniques excepcions van ser Lluís Comas, a qui quan ja començava a ser bo l'havia guanyat sense dificultat dues o tres partides ràpides en torneigs Mercat del Ram i similars, però en la primera partida lenta que vam fer, i tot i que el tenia guanyat en plena obertura de forma espectacular, vaig fallar i vaig acabar perdent, i l'Óscar de la Riva, a qui en una tarda en que l'Heribert Gutiérrez, el seu preparador, el va deixar en el club de Vic jugant amb mi, poc abans d'anar al Campionat del Món infantil a l'Argentina l'any 1986, segons em va dir perquè l'entrenés fent partides amistoses, n'hi vaig guanyar moltes, les primeres a l'estil Tal amb sacrificis dubtosos i combinacions de doble fil, però després ja em va costar cada cop més de guanyar i al final després de fer-ne una o dos taules la última, just quan després de moltes hores va tornar l'Heribert, ja me la va guanyar ell, com si en cada partida que jugavem hagués anat descobrint els meus punts forts i les meves debilitats i hagués après com convenia jugar contra mi, li vaig comentar a l'Heribert i em va dir: "si, li he ensenyat i li he dit que aprengui del rival..."