El dissabte 29 d'abril de 2023 al matí hi van haver unes simultànies a càrrec de la campiona d'Espanya juvenil absoluta (mixte masculí i femení), Maria Eizaguerri (n. 2004), organitzades pel Club Escacs Vic.
Tot i que en principi no hi pensava participar, l'organització em va convèncer de que ho fés, i tot i estar durant molt temps sense jugar vaig decidir fer-ho, més que res per ser-hi i per veure què passava, fent meva la idea que l'important és participar.
Si no m'equivoco va ser a 20 taulers, en plena Plaça Major de Vic, davant del Casino, que des de fa molts anys és el local social del C.E. Vic. Feia molt sol i ens trobavem a l'aire lliure, vaig lamentar no haver portat una gorra o un barret. Als qui ho vam demanar, el membre del C.E. Vic que portava la direcció de l'esdeveniment ens va donar una planella per apuntar les jugades, tot i que em sembla que només vam ser dos els qui ho vam fer, d'apuntar, però fos el que fos el resultat jo tenia interès en anotar la partida jugada amb la campiona.
Un ciclista aficionat als escacs que va coincidir casualment amb la parada mentre circulava amb la bicicleta i s'ho va quedar mirant força estona, va accedir , després de parlar breument amb mi va accedir a fer-me unes fotos amb el meu mòbil mentre jugava, i al meu parer ho va fer molt be. I quan al cap de cinc minuts em va tornar el mòbil em va dir que també m'havia fet un video, cosa que li vaig agrair, era una persona molt ben disposada i agradable.
Després de més de dues hores de joc li vaig proposar a la simultanejadora si volia taules, i em va contestar que de moment no, que continuessim. Però un parell de jugades més tard va ser ella la que em va dir que sí, que fessim taules, i em va signar la planella i fins vam intercanviar quatre paraules en castellà, perquè em vaig donar compta que no entenia el català, i li vaig dir que fa molts anys jo havia tingut 2150 d'Elo i em va somriure al sentir-m'ho dir, la vaig trobar molt simpàtica. Només després vaig assabentar-me que aquest era també l'Elo que ella té en aquest moment, potser li va fer gràcia la coincidència.
Al final la Maria Eizaguerri va guanyar 20 partides i en va fer taules dues, aquesta meva i una altre, sense perdre'n cap. I vaig pensar que tot i essent en simultànies i haver passat molts anys des que solia jugar de competició, es seguia complint allò que ja havia comprovat anys enrere que amb les meves partides amb escaquistes femenines, tot i ser algunes realment bones, quasi sempre el resultat era de taules.
En resum un bon dia d'escacs recent i per tenir-ne un bon record!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.