Els premis del primer campionat comarcal de 1971

Més que en qualsevol altre edició, els premis del I Comarcal de 1971 foren molt especials.

La fórmula era que cada equip aportava el seu trofeu. Els trofeus s'exhibien al poble on es jugava durant tota la setmana anterior a la ronda i a la mateixa ronda. Així tothom els veia i se'n feia una idea.

Després, a la cerimònia de lliurament de premis, a Cal U a primers de setembre de 1971, tots els equips junts a la festa, cada equip triava quin trofeu volia, començant pel campió i seguint en ordre descendent.

El premi escollit pel campió fou una gran torre de fusta decorada. El sots-campió escollí el que a parer d'alguns era potser el millor o almenys el més valuós, un cavall de bronze. Va ser qüestió de gustos i d'elecció personal dels equips.

Aquests premis restaren a la memòria durant les següents edicions, en les que no s'assolí ja tanta espectacularitat, si bé la fórmula seguí essent la mateixa.

Els equips campions dels dos primers Campionats Comarcals

I Campionat Comarcal (31 juliol - 28 agost 1971)
Equip campió: el C.E. Vic

Puig, Ferrón, Roca (capità), Vila Ximénez, Barandiaran Jr., Sala Vila. Algun cop n'hi jugaren altres.

Roca rep el premi de mans del qui donà el trofeu. Al costat el president del Vic, Jaume Portet. 

II Campionat Comarcal (6 maig - 17 juny 1972)
Equip campió: Institut "Jaume Callís" de Vic.

Penúlltima ronda del II Comarcal, 10-6-1972. Matx Centelles - Institut. S'ho mira Buxó. 

L'Institut en l'encontre que gairebé ja decidí el títol. Per l'Institut juguen Freixer, Raurell, Ricard Lázaro Jr, Mazo, Sardiné i Fabré. Aquell dia no jugaren ni el capità Ricard Lázaro Sr. ni Jordi Lázaro, de peu al costat a la dreta parlant, ni Xavier Lázaro. El tenir més jugadors permetia fer alineacions.

Els escacs del temps dels campionats de la comarca d'Osona

S'ha conservat força documentació gràfica i escrita d'aquells anys:

De cap a l'any 1977 . En aquell moment ja es posaven banderes catalanes.

Un moment dels campionats a finals dels anys 1970s. L'equip és el del Folgueroles en un torneig Comarcal. Jugant el capità i director de l'equip Ricard Lázaro Sanromà, Francesc Freixer, un tercer que probablement és Camps, Canal... S'ho miren Ricard Lázaro Medina i Jordi Lázaro, possiblement perquè ja han acabat les seves partides o potser perquè aquell dia algun d'ells, o tots dos, no jugaven.

Simultànies d'escacs

A Osona i comarques veïnes durant aquells anys hi feren simultànies personalitats força importants i destacades.
El candidat al títol mundial, Borislav Ivkov, en va fer unes al bar La Pista, seu social del C.E. Vic, a finals dels anys 1960s.
Antonio Medina i Arturo Pomar en van fer a diversos llocs i nombroses vegades. Medina al Club Tennis Vic (1971) i en altres diverses ocasions. Pomar en feu entre d'altres llocs a Manlleu i Roda de Ter, per citar-ne només dues.
També s'ha citat la que Korchnoi, Polugaievsky i Averbach feren a Manresa el 1972.
El campió del món Anatoly Karpov en feu unes a Centelles el juny de 1976, després de fer-les a Barcelona. El recent traspassat Viktor Korchnoi (1931 - 2016), que lluità pel títol mundial contra Karpov en els matxs pel campionat del món de 1978 i 1981, en va fer unes a Centelles el 1979.

Simultànies de Korchnoi a Centelles l'any 1979,  hi juguen Fabré, Camprobí, Simón, Teulats... 

Korchnoi s'hi pensa amb Teulats. Solà s'ho mira. Teulats va ser l'únic que el va guanyar. 

Però això ja venia de temps.
Escaquistes ja grans d'edat dels primers 1970s creien recordar que n'havia fet Richard Réti, encara que probablement eren les que va fer a Barcelona l'any 1927.
El que es segur, perquè està documentat, és que George Koltanowski (1903 - 2000), el gran especialista del joc a cegues, en feu a diversos llocs de Catalunya als anys 1930s, entre elles a diverses localitat d'Osona, portat pel gran promotor dels escacs Joan Bäbler (1892 - 1957), fundador de diversos clubs d'escacs a La Farga Bebié, Ripoll, La Pobla de Lillet,,, i que va ser també l'iniciador de la idea dels Campionats Comarcals d'escacs amb un primer torneig que, organitzat per ell, disputaren els equips de Vic, Farga Bebié, Farga Lacambra, Ripoll... Les simultànies, a més de donar espectacle i d'atraure un nombrós públic, servien per popularitzar els escacs, com a entrenament i per tal que els jugadors de club i afeccionats poguessin jugar contra mestres internacionals i grans mestres. Conèixer personalment a un gran jugador com són els d'aquesta categoria també és un motiu de satisfacció i un estímul.
També després se n'han seguit fent. Un gran mestre molt destacat - potser l'ex-campió del món Boris Spassky - en va fer també unes a Tona, de les que n'ha quedat el record. I l'argentí Ariel Sorín l'any 1989 i primers 1990s en feu també unes quantes al Club Escacs Vic i altres llocs de Vic, a Calldetenes i altres poblacions de la comarca.
Però a més d'aquestes grans simultànies també n'hi ha d'altres de més casolanes, fetes per destacats jugadors locals o regionals, no sempre amb rivals infantils i juvenils o aficionats no federats o de categories baixes sinó en ocasions contra jugadors del seu mateix nivell o poc menys. D'aquestes també se n'han fet moltes a Osona i també mereixen ser citades i recordades, i els hi dedicarem un altre article.

El nou Comarcal esperat (2003)

A partir de la inesperada supressió dels Comarcals en la seva versió original l'any 1983 hi va haver l'esperança del seu retorn, que sols hagués estat una suspensió temporal.

Les 3 Olimpíades Comarcals del 1983, 1984 i 1985 en van ser com una continuació i un sucedani, però que no van omplir les expectatives. S'esperava un retorn dels Comarcals d'escacs d'Osona en el seu format inicial.

Aquest desig es va accentuar per part de molts a partir del 1986, quan Osona va mancar de campionats entre els clubs de la comarca. Es van voler substituir pels encontres ocasionals en els Campionats de Catalunya per Equips, ja més localitzats que abans o bé per altres fórmules substitutòries, com esporàdics matxs amistosos. Es deia que el temps dels Campionats Comarcals d'escacs ja havia passat, però el cert és que molts clubs i escaquistes osonencs els enyoraven i els volien reviure. Per dir-ho d'alguna manera, hi havia torneigs que es jugaven per obligació o per pujar de categoria o amb motivacions individuals, però els Comarcals despertaven sempre expectació, il·lusió i una forta complicitat en els participants, tant individualment com col·lectivament. Eren una altre cosa, un lloc de trobada de la comarca d'Osona, una competició pròpia, els torneigs "de casa". Suscitaven una adhesió i un afecte molt superior a la de les altres competicions.

Per això al llarg de la 2ª meitat dels anys 1980s i tot els anys 1990s no es va perdre l'esperança de recuperar-los, del seu retorn. El desig va arribar en algun moment a ser gairebé un clam - "perquè no es fan?" - en diverses ocasions es va donar gairebé per segur que es reprendrien i fins i tot se'n va fer algun que altre assaig de recuperar la fórmula original, almenys en la major part, per veure si era possible reintroduir-los. També es van jugar de tant en tant alguns sucedanis, com un Interclubs, un matx Vic - resta de la comarca o un Campionat comarcal de bars, però que no arribaren a quatllar..  El reinici dels Comarcals tampoc es va concretar, excepte per un torneig "de prova" que es va fer en algun moment dels 90s, com un experiment, però sense continuïtat.

Però en una ocasió, finalment, es va fer un nou Comarcal, amb aquest nom i amb voluntat de ser el més semblant possible als autèntics. Va ser l'any 2003 i tot i que amb molts canvis, respecte als primers Comarcals - havien passat 20 anys des de la finalització i més de 30 des de l'inici i la situació ja era una altre - sí que es va dir Campionat Comarcal i va tenir molts punts de contacte i referència amb els d'abans. Hi participaren entre altres clubs el Taradell, el Calldetenes, el Folgueroles, el St. Pere de Torelló, l'Interchess, el Vic, etc. amb jugadors com Fabré, Jordi Lázaro, Jordi Ferrer Serrabassa, Nogué... S'estengué des del juny fins al setembre del 2003 i va ser com aquell esperat reinici, que malauradament no va tenir continuïtat.

Una partida d'aquest Comarcal extemporani, que en realitat fou com un sentit homenatge als primers:

Partida Jordi Lázaro (Folgueroles) - Nogué (St. Pere de Torelló), 27 setembre 2003

Altres activitats comarcals a Osona: les 24 hores d'escacs a Taradell (1990)

Altres activitats d'escacs a la comarca Osona, com les 24 hores de Taradell, el 13 - 14 d'abril de 1990.

R, Lázaro pare, Casassas, Salvans, Fabré,,,

Les 24 hores d'escacs de Taradell van tenir un gran ressò no només en els escacs d'Osona sinó també en la premsa comarcal: El 9 Nou, Ausona, La Marxa, alguns dels quals li dedicaren pàgines senceres. En aquella època els escacs tenien molta incidència i molta importància en els mitjans de comunicació de Vic i comarca. I d'esdeveniments se'n feien molts, amb aquest citat com un dels més novedosos i importants, per participació individual, nombre d'equips, qualitat, etc.

A iniciativa i organitzat pel Parc d'Esports Taradell, la competició acabà amb la victòria del Centelles.

Mentrestant, el Campionat de Catalunya per Equips

En els Campionats de Catalunya per Equips de 1981 - 82, el Vic "A" va quedar campió del seu grup i va ascendir de categoria.

Taula de classificació:

Com es pot veure, en el grup de 11 equips en que participava, la classificació final fou:

1. Vic  8'5 p; 2. Vulcà C  7'5 p; 3. Barceloneta 6 p; 4. BIM Sants  6 p; 5. Turó La Peira 5'5 p; 6. Ideal Clavé 5 p; 7. Sant Martí 4'5 p; 8. Gironella 4'5 p; 9. Ripoll 4 p; 10. Moral Gràcia 3'5 p; 11. Torelló 0 p.
El torneig va tenir lloc entre el 25 d'octubre de 1981 i el 17 de gener de 1982 i el Vic només va perdre contra el Vulcà C i va empatar el matx amb el Turó La Peira, tots dos de Barcelona ciutat, guanyant a tots els altres equips participants.
Al costat de la taula hi ha els resultats que cada equip va fer contra el Vic, per exemple el Vulcà C va guanyar per 6-4 i el Barceloneta va perdre per 3'5 - 6'5, i en la següent columna els resultats del Vic desglossats en victòries, taules i derrotes; així contra el Vulcà C van guanyar 3 del Vic, 2 van fer taules i 5 van perdre, mentre que contra el Barceloneta foren 5 els del Vic que van guanyar, 3 van fer taules i 2 van perdre.
Com a nota especial va ser un dels primers anys amb  equips de la comarca d'Osona i del Ripollès jugant en la mateixa categoria, força elevada, que el primer equip del Vic.

L'equip del Vic va estar composat de 14 jugadors, la contribució al triomf per ordre dels qui més puntuaren va ser:

1. Jordi Lázaro (Pref)   8'5 punts de 9 partides (+8 =1 -0)           94 % d'efectivitat
2. Canal (1ª)                 8 p de 10 partides (+7 =2 -1)                   80 %
3. Vinyet (2ª)               7'5 p de 9 partides (+6 =3 -0)                   83 %
4. Raurell (Pref)          7 p de 9 partides (+6 =2 - 1)                     78 %
5. Rodríguez (2ª)         6'5 p de 10 partides (+6 =1 - 3)                65 %
6. Puigdollers (Pref)    6 p de 9 partides (+5 =2 - 2)                    66 %
7. Abeyà (Pref)            6 p de 10 partides (+5 =2 -3)                   60 %
8. Solà (1ª)                   6 p de 10 partides (+5 =2 -3)                   60 %
9. R. Lázaro S (1ª)       5p de 8 partides (+ 4 =2 -2)                     62'5 %
10. R. Lázaro M (1ª)    4'5 p de 8 partides (+2 =5 -1)                  56'5 %
11. Vicente (1ª)            3 p de 5 partides (+3 =0 -2)                     60 %
12.  Ralló (1ª)              0'5 p d'una partida (+0 =1 -0)                  50 %
13. Calero (3ª)             0'5 p d'una partida (+0 =1 -0)                  50 %
14. Falguera (1ª)          0 p d'una partida (+0 =0 -1)                      0 %

És clar que s'ha de tenir en compte l'ordre de joc dins de l'equip, en els primers taulers jugaven per l'ordre de llista els 4 jugadors de preferent, a continuació els 7 de categoria 1ª, darrera els 2 de categoria 2ª i finalment el de categoria 3ª de la F.C.E.   Els 3 últims de la llista jugaren sols molt ocasionalment, només una partida, i els seus resultats no són significatius.


En aquella època ja hi havia Elo, tot i que encara de forma provisional i més oficiosa que no pas oficial. En avaluació actual, ja que aleshores la puntuació era diferent, l'Elo dels integrants de l'equip era el següent:

1. Raurell  2250
2. Jordi Lázaro 2185
3. Abeyà  2175
4. Puigdollers 2095
5. Canal 2010
6. R. Lázaro M. 2005
7. Falguera 2000
8. R. Lázaro S. 1990
9.-10. Ralló i Solà 1930
11. Vicente 1915
12. Rodríguez 1840
13. Vinyet 1790
14. Calero 1615

L'Elo es començava per 1600 punts (o 1500, en tot cas es podia baixar de 1600). Tenir una avaluació baixa no volia dir necessàriament mals resultats, podia ser també deguda a haver-se federat feia poc, a la categoria federativa o a haver jugat poques partides oficials vàlides per a Elo.

Aquest Elo el podem comparar al del C.E. Vic d'un any abans (gener 1981):

Bautista 2385, Raurell 2245, Jordi Lázaro 2180, Abeyà 2130, Puigdollers 2070, R. Lázaro M, 2000, R. Lázaro S, 2000, Canal 1990, Sánchez 1965, Falguera 1955, Solà 1940, Vicente 1940, Rodríguez 1940, Ralló 1925, Josep Gutiérrez 1860, Vinyet 1830, M. Fábregas 1810, Climent 1805, Cosp 1805, Brugulat 1755, Vegara 1690, Gost 1690, Calero 1675, Comas 1665, Gimbert 1645, Bueno 1585, Planas 1535, L. Fábregas 1535, Pujols 1550.

Sempre passant-lo als nombres actuals. L'Elo aleshores encara estava en una època de consolidació, gairebé d'experimentació. Alguns factors correctors encara no es devien haver introduït o no s'aplicaven amb suficient exactitut, però en general donaven una visió global força aproximada.

Tot i que quan es va introduir oficialment durant un temps només tenien Elo els jugadors de preferent, aquí el tenien el de totes les categories. No queda clar del tot si era sols un Elo intern del C.E. Vic en competicions oficials (Cts. de Catalunya individuals i per equips, sobretot).
El que sí que era plenament oficial de la F.C.E. eren les categories, que per al Vic eren, per aquest ordre de llista:

Preferent: Bautista, Raurell, J. Lázaro. Abeyà i Puigdollers.
1ª:   R. Lázaro M, R. Lázaro S, Canal, Sánchez, Falguera, Solà, Vicente, Ralló i J. Gutiérrez,.
2ª:   Rodríguez, Vinyet, Fábregas, Climent, Cosp i Vegara.
3ª:   Brugulat, Gost, Calero, Comas, Gimbert, Bueno, Planas, L. Fábregas i  Pujols.

Hi havia altres jugadors del club, però no surten a la classificació Elo per algun motiu, com per no estar en actiu en aquell moment o no haver jugat prous partides per a tenir avaluació Elo.