Simultànies d'escacs

A Osona i comarques veïnes durant aquells anys hi feren simultànies personalitats força importants i destacades.
El candidat al títol mundial, Borislav Ivkov, en va fer unes al bar La Pista, seu social del C.E. Vic, a finals dels anys 1960s.
Antonio Medina i Arturo Pomar en van fer a diversos llocs i nombroses vegades. Medina al Club Tennis Vic (1971) i en altres diverses ocasions. Pomar en feu entre d'altres llocs a Manlleu i Roda de Ter, per citar-ne només dues.
També s'ha citat la que Korchnoi, Polugaievsky i Averbach feren a Manresa el 1972.
El campió del món Anatoly Karpov en feu unes a Centelles el juny de 1976, després de fer-les a Barcelona. El recent traspassat Viktor Korchnoi (1931 - 2016), que lluità pel títol mundial contra Karpov en els matxs pel campionat del món de 1978 i 1981, en va fer unes a Centelles el 1979.

Simultànies de Korchnoi a Centelles l'any 1979,  hi juguen Fabré, Camprobí, Simón, Teulats... 

Korchnoi s'hi pensa amb Teulats. Solà s'ho mira. Teulats va ser l'únic que el va guanyar. 

Però això ja venia de temps.
Escaquistes ja grans d'edat dels primers 1970s creien recordar que n'havia fet Richard Réti, encara que probablement eren les que va fer a Barcelona l'any 1927.
El que es segur, perquè està documentat, és que George Koltanowski (1903 - 2000), el gran especialista del joc a cegues, en feu a diversos llocs de Catalunya als anys 1930s, entre elles a diverses localitat d'Osona, portat pel gran promotor dels escacs Joan Bäbler (1892 - 1957), fundador de diversos clubs d'escacs a La Farga Bebié, Ripoll, La Pobla de Lillet,,, i que va ser també l'iniciador de la idea dels Campionats Comarcals d'escacs amb un primer torneig que, organitzat per ell, disputaren els equips de Vic, Farga Bebié, Farga Lacambra, Ripoll... Les simultànies, a més de donar espectacle i d'atraure un nombrós públic, servien per popularitzar els escacs, com a entrenament i per tal que els jugadors de club i afeccionats poguessin jugar contra mestres internacionals i grans mestres. Conèixer personalment a un gran jugador com són els d'aquesta categoria també és un motiu de satisfacció i un estímul.
També després se n'han seguit fent. Un gran mestre molt destacat - potser l'ex-campió del món Boris Spassky - en va fer també unes a Tona, de les que n'ha quedat el record. I l'argentí Ariel Sorín l'any 1989 i primers 1990s en feu també unes quantes al Club Escacs Vic i altres llocs de Vic, a Calldetenes i altres poblacions de la comarca.
Però a més d'aquestes grans simultànies també n'hi ha d'altres de més casolanes, fetes per destacats jugadors locals o regionals, no sempre amb rivals infantils i juvenils o aficionats no federats o de categories baixes sinó en ocasions contra jugadors del seu mateix nivell o poc menys. D'aquestes també se n'han fet moltes a Osona i també mereixen ser citades i recordades, i els hi dedicarem un altre article.