Mentrestant, el Campionat de Catalunya per Equips

En els Campionats de Catalunya per Equips de 1981 - 82, el Vic "A" va quedar campió del seu grup i va ascendir de categoria.

Taula de classificació:

Com es pot veure, en el grup de 11 equips en que participava, la classificació final fou:

1. Vic  8'5 p; 2. Vulcà C  7'5 p; 3. Barceloneta 6 p; 4. BIM Sants  6 p; 5. Turó La Peira 5'5 p; 6. Ideal Clavé 5 p; 7. Sant Martí 4'5 p; 8. Gironella 4'5 p; 9. Ripoll 4 p; 10. Moral Gràcia 3'5 p; 11. Torelló 0 p.
El torneig va tenir lloc entre el 25 d'octubre de 1981 i el 17 de gener de 1982 i el Vic només va perdre contra el Vulcà C i va empatar el matx amb el Turó La Peira, tots dos de Barcelona ciutat, guanyant a tots els altres equips participants.
Al costat de la taula hi ha els resultats que cada equip va fer contra el Vic, per exemple el Vulcà C va guanyar per 6-4 i el Barceloneta va perdre per 3'5 - 6'5, i en la següent columna els resultats del Vic desglossats en victòries, taules i derrotes; així contra el Vulcà C van guanyar 3 del Vic, 2 van fer taules i 5 van perdre, mentre que contra el Barceloneta foren 5 els del Vic que van guanyar, 3 van fer taules i 2 van perdre.
Com a nota especial va ser un dels primers anys amb  equips de la comarca d'Osona i del Ripollès jugant en la mateixa categoria, força elevada, que el primer equip del Vic.

L'equip del Vic va estar composat de 14 jugadors, la contribució al triomf per ordre dels qui més puntuaren va ser:

1. Jordi Lázaro (Pref)   8'5 punts de 9 partides (+8 =1 -0)           94 % d'efectivitat
2. Canal (1ª)                 8 p de 10 partides (+7 =2 -1)                   80 %
3. Vinyet (2ª)               7'5 p de 9 partides (+6 =3 -0)                   83 %
4. Raurell (Pref)          7 p de 9 partides (+6 =2 - 1)                     78 %
5. Rodríguez (2ª)         6'5 p de 10 partides (+6 =1 - 3)                65 %
6. Puigdollers (Pref)    6 p de 9 partides (+5 =2 - 2)                    66 %
7. Abeyà (Pref)            6 p de 10 partides (+5 =2 -3)                   60 %
8. Solà (1ª)                   6 p de 10 partides (+5 =2 -3)                   60 %
9. R. Lázaro S (1ª)       5p de 8 partides (+ 4 =2 -2)                     62'5 %
10. R. Lázaro M (1ª)    4'5 p de 8 partides (+2 =5 -1)                  56'5 %
11. Vicente (1ª)            3 p de 5 partides (+3 =0 -2)                     60 %
12.  Ralló (1ª)              0'5 p d'una partida (+0 =1 -0)                  50 %
13. Calero (3ª)             0'5 p d'una partida (+0 =1 -0)                  50 %
14. Falguera (1ª)          0 p d'una partida (+0 =0 -1)                      0 %

És clar que s'ha de tenir en compte l'ordre de joc dins de l'equip, en els primers taulers jugaven per l'ordre de llista els 4 jugadors de preferent, a continuació els 7 de categoria 1ª, darrera els 2 de categoria 2ª i finalment el de categoria 3ª de la F.C.E.   Els 3 últims de la llista jugaren sols molt ocasionalment, només una partida, i els seus resultats no són significatius.


En aquella època ja hi havia Elo, tot i que encara de forma provisional i més oficiosa que no pas oficial. En avaluació actual, ja que aleshores la puntuació era diferent, l'Elo dels integrants de l'equip era el següent:

1. Raurell  2250
2. Jordi Lázaro 2185
3. Abeyà  2175
4. Puigdollers 2095
5. Canal 2010
6. R. Lázaro M. 2005
7. Falguera 2000
8. R. Lázaro S. 1990
9.-10. Ralló i Solà 1930
11. Vicente 1915
12. Rodríguez 1840
13. Vinyet 1790
14. Calero 1615

L'Elo es començava per 1600 punts (o 1500, en tot cas es podia baixar de 1600). Tenir una avaluació baixa no volia dir necessàriament mals resultats, podia ser també deguda a haver-se federat feia poc, a la categoria federativa o a haver jugat poques partides oficials vàlides per a Elo.

Aquest Elo el podem comparar al del C.E. Vic d'un any abans (gener 1981):

Bautista 2385, Raurell 2245, Jordi Lázaro 2180, Abeyà 2130, Puigdollers 2070, R. Lázaro M, 2000, R. Lázaro S, 2000, Canal 1990, Sánchez 1965, Falguera 1955, Solà 1940, Vicente 1940, Rodríguez 1940, Ralló 1925, Josep Gutiérrez 1860, Vinyet 1830, M. Fábregas 1810, Climent 1805, Cosp 1805, Brugulat 1755, Vegara 1690, Gost 1690, Calero 1675, Comas 1665, Gimbert 1645, Bueno 1585, Planas 1535, L. Fábregas 1535, Pujols 1550.

Sempre passant-lo als nombres actuals. L'Elo aleshores encara estava en una època de consolidació, gairebé d'experimentació. Alguns factors correctors encara no es devien haver introduït o no s'aplicaven amb suficient exactitut, però en general donaven una visió global força aproximada.

Tot i que quan es va introduir oficialment durant un temps només tenien Elo els jugadors de preferent, aquí el tenien el de totes les categories. No queda clar del tot si era sols un Elo intern del C.E. Vic en competicions oficials (Cts. de Catalunya individuals i per equips, sobretot).
El que sí que era plenament oficial de la F.C.E. eren les categories, que per al Vic eren, per aquest ordre de llista:

Preferent: Bautista, Raurell, J. Lázaro. Abeyà i Puigdollers.
1ª:   R. Lázaro M, R. Lázaro S, Canal, Sánchez, Falguera, Solà, Vicente, Ralló i J. Gutiérrez,.
2ª:   Rodríguez, Vinyet, Fábregas, Climent, Cosp i Vegara.
3ª:   Brugulat, Gost, Calero, Comas, Gimbert, Bueno, Planas, L. Fábregas i  Pujols.

Hi havia altres jugadors del club, però no surten a la classificació Elo per algun motiu, com per no estar en actiu en aquell moment o no haver jugat prous partides per a tenir avaluació Elo.