Partides recents del Jordi (II)

Jordi Lázaro en una foto recent: a la festa del seu aniversari, 23-06-2019 

Les altres 5 partides que Jordi Lázaro conservava, sobre la taula del seu despatx, curiosament no eren victòries seves sinó 3 taules i 2 derrotes. Totes de la Lliga Catalana de 1ª categoria, de febrer a març del 2020, les últimes que es van jugar presencialment en un campionat de la Federació Catalana d'Escacs com es el Campionat de Catalunya per Equips, abans del confinament. Les taules eren dues amb blanques i una amb negres, i les derrotes una amb negres i una amb blanques. Totes elles eren d'extensió mitjana-llarga o llarga, ja que si les seves victòries sovint eren ràpides, tot i que també n'hi havia de llargues, els seus empats i derrotes solien ser en partides amb força jugades. 

És curiós que recentment hem trobat unes planelles de partides seves dels anys 2016 i 2017, jugades al Ct. de Catalunya per Equips i a torneigs que conservava a la seva habitació, i d'elles hi ha 3 victòries seves, 2 taules i 7 derrotes. Potser ell sí que en aquella època com a mínim practicava allò de mirar-se les partides perdudes o almenys conservar-les per eventualment poder analitzar-les i aprendre d'elles, a veure on estaven els errors o quines coses podia millorar. 

També conservava destacada com a favorita en una pestanya de Internet de la seva pantalla d'ordinador una partida, J. Lázaro - J.A. Rodríguez Sorribes, de l'any 2016, conservada a Chess Database, a la que no he aconseguit accedir, però que he trobat a Chessbase, secció players*: 

Jordi Lázaro - Josep Antoni Rodriguez Sorribes
Open de Ronçana
Sta. Eulàlia de Ronçana, 5 novembre 2016

1. d4, Cf6; 2. Cf3, e6; 3. g3, d5; 4. Ag2, c5; 5. 0-0, Cc6; 6. c4, dxc4; 7. Da4, Ab7; 8. Dxc4, cxd4; 9. Cxd4, Ae7; 10. Cxc6, bxc6; 11. Axc6, Tc8; 12. Axd7+, Dxd7; 13. Db3, 0-0; 14. Cc3, Dc6; 15. Af4, Cd7; 16. Tac1, Da8; 17. Tfd1, Cf6; 18. Da4, a6; 19. e4, Ac5; 20. e5, Cg4; 21. Ce4, Ab6; 22. Txc8, Txc8; 23. h3, Ch6; 24. Axh6, gxh6; 25. Cf6+, Rg7; 26. Dg4+, Rh8: 27. Df4, Rg7; 28. Ch5+, Rf8; 29. Td7, f5; 30. Dxh6+, Re8; 31. Cf6++ (1-0) 

Del mateix Open és aquesta minipartida seva, jugada unes setmanes abans i que és com una mena d'Obertura Catalana amb negres: 

Pere Vegara - Jordi Lázaro
Open de Ronçana
Sta. Eulàlia de Ronçana, 1 octubre 2016

1. d4, Cf6; 2. Cf3, g6; 3. Af4, Ag7; 4. Cbd2, d5; 5. c3, 0-0; 6. Dc2, Af5; 7. Dc1, c5; 8. e3, Cc6; 9. Ae2, Ch5; 10. Ce5, Cxf4; 11. exf4, Dd6; 12. dxc5, Dxc5; 13. Cxc6, bxc6; 14. Ch4. Txb2 (0-1). 

I a les xarxes socials tenia diverses partides seves jugades per Internet destacades, que alternava amb les partides davant del tauler, tot i que en jugava moltíssimes més on-line. Havia començat a Buho21, que va deixar quan la van fer de pagament, i havia jugat en diverses altres, com Chess24, Chess.com ("és el millor lloc web per jugar" opinava al seu Facebook el 31 de juliol de 2019) del que era membre des del 5 de febrer de 2017 i membre d'or des del 13 de maig del 2019, i últimament també Lichess, tant individualment com en els campionats que organitzava el grup de WhatsApp "Escacs a Osona i voltants". Els seus nicks van ser primer biscuter i després wtigre. 

biscuter, el seu primer nick

tigre, el segon nick

Com a mostra, algunes de curtes i representatives del seu estil de joc, que ell mateix havia escollit per presentar-les als seus contactes i en feia algun comentari breu. 

D'aquesta va comentar: "M'agradaria saber d'on és la noia aquesta, falla en les complicacions": partida wtigre (1830) - tobularasa (1829)**. Chess 24 a 10 minuts. 20 d'octubre de 2019. 1 d4, f4; 2. Cf3, Cf6; 3. g3, d5; 4. Ag2, e6; 5. 0-0, Ad6; 6. c4,c5; 7. Cc3, dxc4; 8. Da4+, Cc6; 9. dxc5, Axc5; 10. Ce5, Da5; 11. Axc6+, bxc6; 12. Dxa5 (1-0). 

Més recent, i d'escacs presencial, és una altre partida, comentada per Josep Barea Serra, del Vall del Tenes, al seu blog*** on hi ha dos diagrames i  valoracions i comentaris seus. El mateix autor, jugador de les negres, presenta aquesta posició de la partida: 

Jordi Lázaro - Josep Barea,
Lliga catalana provincial preferent, 5ª ronda,
Taradell 19 febrer 2018.

Blanques: Rg1, Dc2, Ta1, Td1, Ad2, Ag2, Cd4, a5, b2, d5, e2, f2, g3, h3

Negres: Rg8. Db6, Tb8, Tf8, Ac8, Ag7, Cc5, a6, b7, d6, e7, f6,, g6, h7

La última jugada del blanc ha estat 16. a5. La partida va continuar 16... Da7; 17. Ae3, Da8; 18. b4, Cd7; 19. Ce6, Ce5; 20. Cc7, Af5; 21. Db3 (1-0).  

Tant era el seu domini de les posicions de l'Obertura Catalana amb blanques, que jugava gairebé sempre, que el 7 d'agost de 2019 es queixava a l'organització de Chess.com sobre un incident, l'únic d'aquest tipus que va tenir, referit a una partida que ell havia guanyat ja al final de l'obertura o just a l'inici del mig joc, en tot cas en poques jugades: "(El contrincant) m'ha reportat, diu que sóc una màquina" i deia "la veritat és que es tracta d'una posició que entenc bé" i efectivament l'organització s'ho va mirar i li van donar la raó. Es tractava d'una minipartida i com a molt podia ser un parany d'obertura o una variant teòrica de llibre, però ni tan sols era això, era una posició que havia jugat un gran nombre de vegades i coneixia tots els seus secrets, les línies d'atac més efectives del blanc i els errors típics del negre.  

* https://players.chessbase.com/en/player/Lazaro%20Medina_Jordi/451469

** Elo on-line després de la partida, en que ell va pujar 25 punts, els mateixos que va perdre la contrincant, els Elos abans eren 1805 i 1854. 

*** http://naibarea.blog.cat/2018/02/28/lliga-catalana-ronda-5/ 

Un torneig en homenatge a Jordi Lázaro

Jordi Lázaro,  Nadal 2017

El Club Escacs Manlleu, dirigit per Roger Saborit, està considerant fer un torneig d'homenatge a Jordi Joan Lázaro, membre del club i de l'equip, que va morir el mes passat de forma inesperada després de tres setmanes ingressat a l'hospital, als 64 anys. Precisament en aquells moments estava molt il·lusionat per les classes d'escacs que havia de començar a fer al club la setmana següent a la del seu ingrès hospitalari i que ja no va poder fer. 

El C.E. Manlleu ja li va fer un acte d'homenatge en les simultànies de Sophie Milliet, un dels nous fitxatges estrella del club, que van tenir lloc a la Plaça Major de la localitat osonenca cosa de quinze dies després de la seva mort, fent-li un reconeixement amb un minut de silenci, amb uns breus parlaments i entregant-li una placa de record i el seu carnet de soci del club a dos germans seus presents a l'acte. Ara hi ha la idea de completar aquesta sentida mostra de dol i afecte, celebrant un torneig que porti el seu nom i amb tal motiu han demanat permís als familiars per poder-li posar el seu nom. Una iniciativa que si s'acaba concretant seria una nova i important mostra de la consideració envers ell per part de la direcció i membres del club on va acabar la seva carrera escaquista i dels companys i amics del món dels escacs.

Homenatge a Jordi Lázaro en les simultànies de Sophie Milliet a Manlleu

El Club d'Escacs Manlleu (CEM), dirigit per Roger Saborit, organitzava per aquest dissabte 29 de maig unes simultànies a 25 taulers de la gran mestre internacional femenina i mestre internacional d'escacs Sophie Milliet, que ha tingut lloc a la Plaça de la vila i en les que hi participaven escaquistes de Manlleu i de tota Osona, de Taradell i Tona sobretot. La simultanejadora és una nova jugadora del club.

El cartell anunciador de l'acte

Abans de començar les simultànies, el president del Manlleu, Roger Saborit, ha donat públicament el condol per la mort d'en Jordi Lázaro a dos familiars seus presents a l'acte, Meritxell Lázaro i qui això escriu, a continuació s'ha fet un minut de silenci per ell i ha lliurat un trofeu d'homenatge pel Jordi en nom del Club Manlleu i també dels escaquistes osonencs, que ha sigut recollit en nom seu amb unes paraules d'agraïment. També s'ha fet entrega del seu carnet de soci del club. 

El trofeu lliurat pel Club Escacs Manlleu als familiars del Jordi, jugador del club

Després hi ha hagut l'exhibició de partides simultànies contra alguns dels millors jugadors de la comarca en la que aquesta destacada escaquista francesa, 6 vegades campeona femenina de França i moltes vegades representant de l'equip francès a les Olimpiades d'Escacs femenines i que actualment té un Elo FIDE d'uns 2400 punts, s'ha imposat clarament, fent 21.5 punts dels 25 possibles.  

Un moment de l'inici de les simultànies de Sophie Milliet. El Club Escacs Manlleu compta en la seva alineació actual amb dos fitxatges extrangers més, una altre destacada jugadora d'escacs francesa i un escaquista hongarès, a part dels seus jugadors manlleuencs i osonencs, entre els que fins ara hi havia Jordi Lázaro.  

Partides recents de Jordi Lázaro

El que si s'han conservat són partides actuals de Jordi Lázaro. En el seu escritori de l'ordinador, on jugava a escacs per Internet. conservava unes poques planelles de partides recents seves. També se'n poden trobar als molts torneigs on va participar. També hi ha molts escaquistes que deuen tenir partides seves recents. En publico algunes de les que ell mateix va triar per conservar-les i les tenia en lloc destacat entre els seus papers a la taula.  

Jordi Lázaro (1956 - 2021), l'any 2017

Dues minipartides seves de fa un any*: 

Jordi Lázaro (Manlleu) - Sergi Pérez (Tona)
Lliga Catalana de 1ª, 1ª ronda
19 gener 2020 

1. d4, Cf6; 2. Cf3, g6; 3. g3, Ag7; 4. Ag2, d5; 5. 0-0, 0-0; 6. c4, c6; 7. Cc3, Ce4; 8. Ce5, Cxc3; 9. bxc3, Axe5; 10. dxe5, dxc4; 11. Dc2, f6; 12. Ah6, Te8; 13. De4, Af5; 14. Dxc4+, Rh8; 15. Tad8, Dc8; 16. Df7, Tg8; 17. exf6, De6; 18. Ag7+ (1-0) 

Jordi Lázaro (Manlleu) - Raul A. (Santpedor)
Campionat de Catalunya per Equips, 6ª ronda
23 febrer 2020

1. d4, d5; 2. Cf3, Cf6; 3. g3, Af5; 4. Ag2, c6; 5. 0-0, Dd7; 8. Ce5, Dc8; 7. Te1, Cbd7; 8. c4, e6; 9. Cc3, Ad6; 10. Af4, Ch4; 11. Cxf7, Rxf7; 12. Axd6, Chf6; 13. cxd4, exd4; 14. Tc1, Cb6; 15. e4, dxe4; 16. Cxe4, Cxe4; 17. Axe4, Te8; 18. Df3, Rg6; 19. Dg4+ (1-0).

I les planelles originals, amb la seva lletra petita, gairebé minúscula: 

 

Com ell solia dir: "Si una partida no està decidida en unes 20 jugades, o com a molt unes poques més, en un sentit o altre, és que alguna cosa passa...". Tot i que això no vol dir que en alguns casos la partida pogués allargar-se força més, per materialitzar l'avantatge o intentar fer taules o fins i tot revertir el resultat.   

* Contra Sergi Pérez Rosés (1972) amb 1890 d'Elo català i Raul Amador (1973) amb un Elo català de 1896. Aquest any ell tenia un Elo català de 2030. 

Les partides perdudes de la millor època de Jordi Lázaro

De l'època dels grans èxits de Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 23.06.1956 - Vic 11.05.2021), a grans trets entre 1971 i 1985 com a mínim, però en realitat fins primers o mitjans dels 1990s sinó fins força més tard, no s'han conservat gairebé partides seves, perquè no solia guardar les planelles per molt temps. Probablement devia considerar que quan ja estava passat ja deixava de ser actual i que calia mirar més cap al present i el futur. 

Jordi Lázaro a una festa dels escacs el 1971 o potser 1972. De jove era també
un estudiant molt destacat, obtenint quasi sempre les millors notes en general.

No obstant en algun lloc en deuen quedar unes quantes: una o més Obertures Catalanes que van ser premiades per la Federació Catalana d'Escacs en els Concursos d'Obertura Catalana, i que almenys algunes van sortir publicades al Butlletí d'Escacs de Catalunya, les còpies de les partides d'alguns campionats individuals i per equips de Catalunya i dels molts torneigs en que va participar, si és que s'han conservat, algunes que potser van sortir en algun butlletí intern del C.E. Vic... en tot cas és difícil recuperar-les. 

Per això és una llàstima que no disposem de les 12 partides guanyades i una empatada jugant amb el Vic "A", i a vegades en els primers taulers a l'entrar com a suplent, en la Primera Divisió Catalana a la temporada 1973-74. Com tampoc de la partida en un Comarcal contra el fort equip del Roda de Ter, en que en plena obertura, gairebé a les primeres jugades,  va perdre la dama per una badada increïble - la va posar fent escac al rei contrari en un lloc on la prenia un cavall - però va decidir seguir jugant, com si hagués donat la dama d'avantatge al rival (!) i va aconseguir muntar un atac amb les altres peces que va portar al seu contrincant a rendir-se 10 o 12 jugades després tan sols i d'una manera inapelable, de forma que tot l'equip del Roda va quedar sorprès i admirat i van voler repassar la partida i el campió rodenc Josep Montserrat la va copiar i tot, per intentar esbrinar com havia pogut ser. En realitat el seu desenvolupament agressiu i d'atac decisiu només va tenir un punt dèbil, un de sol, del que me'n vaig adonar quan feia la jugada i li vaig comentar en privat després: en un moment donat, enmig del gran atac que havia muntat, va posar una torre seva defensada a la fila u amenaçant a la dama de l'adversari a la fila vuit, després de pensar-ho el rival va apartar la dama i la va posar en una posició en que podia defensar i atacar, però a partir d'aquell moment l'atac del Jordi va ser irressistible i en un seguit de jugades obligades va forçar el mat ràpidament quan anaven encara per la jugada 20 o algunes menys. Una partida increïble, espectacular, però com vaig veure de seguida, estant de costat amb ell en l'equip, si el jugador de Roda hagués fet en aquell moment dama pren torre, retornant part de l'avantatge material, l'atac hagués proseguit però no amb tanta intensitat, però sens dubte per la increïble forma de joc i de moral en que estava l'hagués acabat guanyant igualment, tot i que bastantes jugades més tard. Pel demés ningú va saber trobar cap error greu del contrari ni cap falla en l'esquema que va aplicar ell. 

El 20 d'abril de 1974, amb l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, 
que va ser campió del IV Comarcal d'aquell any, el primer 6-0 i un
dels pocs dels Comarcals, contra l'Olost al local de l'Orfeó de Vic.  

Unes altres partides que és una llàstima que s'hagin perdut o que com a mínim no estiguin disponibles són la partida que va guanyar a un jove juvenil del Vulcà de Barcelona, llavors en ple ascens i fama (1), en el II Torneig estiuenc de Centelles, jugant ell amb l'equip de l'Institut Jaume Callís, que va quedar campió, l'estiu de 1974. O el Premi de Bellesa d'un campionat osonenc o vigatà de mitjans dels anys 1980s, en una disputadíssima partida seva amb el Dr. Brugulat, que després d'una lluita aferrissada i molt vistosa per ambdues parts, es va acabar imposant d'una manera molt elegant; un jurat format per una selecció dels millors jugadors del C.E. Vic presidit per Jacint Raurell li va concedir per unanimitat i jo ho recordo especialment perquè vaig presentar al mateix Premi de Bellesa una victòria meva contra Vegara, en una partida impecable i d'un desenvolupament molt correcte i amb estil, en que vaig obtenir una ràpida victòria malgrat que el rival no va fer aparentment ni errors greus ni tan sols lleus en les seves respostes, però el jurat va considerar que "havia dominat la partida des del principi i havia obtingut una victòria massa fàcil" i que la del meu germà amb el Dr. Brugulat era més interessant per les vicisituds i girs dins de la correcció per part de tots dos. I és així, la veritable bellesa en escacs és dificil de definir, però la reconeixes quan la veus. I el Jordi no sols era un jugador molt exitós i segur pels seus resultats, sinó que tenia de forma natural un estil de joc clar i elegant, molt proper a la bellesa jugant a escacs.

Però estic convençut de que algunes apareixeran en algun lloc i podrem veure com jugava  en la seva millor època, quan sovint era un jugador irressistible i capaç de guanyar, i amb sorprenent senzillesa, als jugadors més forts. 

(1) No recordo qui era en aquesta ocasió, si Vehí o Miralles, però a tots dos jugadors els va guanyar quan hi va jugar. En realitat havia guanyat almenys una vegada i en molts casos diverses vegades a molts dels millors jugadors no sols de Vic i Osona sinó de Catalunya. 

Ens ha deixat en Jordi (III)

 Fotos recents d'en Jordi Lázaro: 

Foto cortesia de Roger Saborit 

Al Torneig Hostal Rosa de Taradell, primavera de 2018, esperant per jugar la partida amb en Roger Saborit. 

Foto cortesia de Vladimir Zaiats

A l'Open de Moià, tardor de 2018, en plena partida, jugant amb blanques la seva obertura favorita, la Catalana, igual que amb negres solia fer la Siciliana variant del Dragó, o variants d'aquesta com la Siciliana amb Fianchetto accelerat i la Siciliana amb Fianchetto anticipat i últimament el Fianchetto de Rei o defensa Moderna. Contra peó de dama, tot i que al principi solia jugar la Índia de Rei, últimament solia reconduir-ho també a posicions del Fianchetto de Rei. 

I una frase seva molt significativa i representativa del seu estil de jugar a escacs: "Si una partida no està decidida en 15, 20 o màxim 25 jugades, és que alguna cosa falla...".

Un gran jugador d'escacs d'atac posicional i iniciativa des del principi de la partida, amb un estil molt propi seu d'enfocar el joc, molt dinàmic sense arribar a ser realment agressiu, la seva preponderància, a vegades molt ràpida, sortia sempre d'una manera natural i vist després força lògica, però que calia trobar-ho i veure'n les possibilitats i això ell ho feia molt bé. 

Ens ha deixat en Jordi (II)

El seu nom complet i el que usava de nen i de jove i encara ara en determinades circumstàncies i li agradava que li diguessin de tant en tant, sobretot per part de parents com avis i tiets era Jordi Joan. En els documents oficials constava Jordi Joan Lázaro Medina, i ell n'estava satisfet d'això, tot i que habitualment familiars, amics i coneguts ho abreugessim en Jordi. Però en circumstàncies formals o en determinats moments el nom complet era el que tocava, sobretot amb persones que l'havien conegut a la infància o quan algú volia apelar a la seva intimitat personal, era quelcom molt propi mentre Jordi era el nom comú i de confiança, usat gairebé sempre també per familiar i parents, amics i veïns. Per això a l'Institut i a les planelles d'escacs de jove solia signar J.J. Lázaro, mentre que últimament i des de fa molts anys firmava J. Lázaro. Es pot dir que de nen i de molt jove era Jordi Joan i després ja va ser sols Jordi. 

Un cop feta aquesta disgressió, avui en aquest blog toca parlar d'ell com escaquista. A tota la família ens en va ensenyar a jugar el nostre pare i els primers anys el pare era molt més bo jugant que nosaltres, jo també vaig començar a jugar abans que ell, el 1967, ell ho va fer poc després, però ja als Jocs Sant Jordi infantils de l'octubre del 1970 va fer més bon paper que jo. Aleshores la força relativa era primer el pare, segon el Jordi i després jo i el Xavier, que essent molt més jove va començar a un o dos anys més tard. Aquest va ser d'entrada el ranking familiar quan vam començar a jugar de campionat l'any 1971. Però només un any o dos després el Jordi ja superava molt clarament als altres, essent el numero u en resultats - entre nosaltres ens coneixiem tant el joc que aviat soliem fer taules - i el ranking de casa va quedar establert en primer el Jordi i segon el pare i després els altres, cosa que va canviar molt poc en forces anys, excepte alguns episodis temporals i molt breus i en les ocasions en que ell estava semi-retirat dels escacs.

Però en el que concern al que aquí interessa, els èxits escaquistes del Jordi van començar tan d'hora com ja a la temporada 1971-72, als Comarcals arrassava i amb partides espectaculars, l'equip de l'Institut i en gran part gràcies a ell va quedar 2n al I Comarcal de 1971, campió en el de 1972, de nou segon el 1973 i campió en el IV de 1974,  i feia excel·lents resultats al Campionat de Vic i als torneigs del C.E. Vic, jugant contra els veterans i experts del club. També feia molts bons resultats als Campionats de Catalunya individuals i per equips, per exemple va pujar de 3ª a 2ª el 1972, el primer any que hi va participar, i si l'any 1973 no va pujar de categoria va ser perquè no va poder jugar tres o quatre rondes dels Individuals pel viatge de fi d'estudis de l'Institut Jaume Callís a Grècia. 

 

Rebent el trofeu d'un torneig de mans del secretari de la F.C.E. Joan Torquet, juny 1972

Però 1973 i 1974 van ser els seus grans anys. El 1973 jugant amb el Vic "A" en la màxima categoria catalana va fer 12'5 punts de 13 partides, un resultat tant espectacular, i més essent oficialment de 2ª categoria i jugant contra preferents i primeres i amb alguns dels millors jugadors dels equips, doncs sovint entrava com a suplent en algun dels primers taulers tot i la penalització horaria. Aquest resultat va fer que el Club Escacs Vic demanés i obtingués de la Federació Catalana d'Escacs que el 1974 pugués jugar convidat a la 1ª categoria dels Individuals de Catalunya - i van dir després que pels resultats i la qualitat de les partides que van examinar si haguessin demanat que anés convidat a Preferent també li haurien concedit - on si no va obtenir l'ascens a Preferent, que era fer molts punts i estava en plena època d'estudis i exàmens a la Universitat , si que va obtenir l'ascens a 1ª fent la suficient puntuació. També va optar a ser escollit millor esportista de Vic del 1973 i va quedar dels finalistes per votació entre tots els esports i essent els escacs un esport minoritari, rebent un premi com un dels més votats i que havia arribat fins la final, segons sembla va quedar segon. L'abril de 1974 l'alcalde de Vic li va entregar un premi com a tal en un acte públic a l'Ajuntament. 

L'alcalde de Vic Antoni Mª Sadurni li lliura el trofeu de finalista
de l'elecció de Millor Esportista de Vic de l'any 1973, 2 abril 1974

I aquest any 1974 va ser la culminació dels èxits. L'equip de l'Institut no sols va guanyar el IV Comarcal, un dels més forts i espectaculars, sinó que va fer el primer 6 - 0 de la història d'aquestes competicions i en Jordi com sempre era el que feia resultats més bons - només el superaria Carles Vilarrasa amb el seu increïble resultat l'any 1978 - si bé de tant en tant feia unes taules o molt rarament una inesperada derrota, a part que algunes rondes no jugava per deixar jugar a altres membres de l'equip, cosa que en general feiem tots a discreció del capità de l'equip o per consens. Però és que a més l'Institut, el seu equip, on ell era junt amb Raurell el puntal però aquest a partir d'un cert moment solia jugar quan podia per què estudiava a Barcelona, aquell any va conseguir guanyar els dos campionats estiuencs que es van celebrar a la comarca d'Osona, amb participants de comarques veïnes i fins d'altres llocs de Catalunya, i ho tornaria a fer en el II Torneig d'Estiu de Centelles de 1975, amb equips de Barcelona com el Vulcà, perquè sempre es podia comptar amb el Jordi perquè guanyès, per sorpresa per als altres, a jugadors molt forts com en aquest citat va fer amb un juvenil del Vulcà en plena fama i ascens aleshores.

I 1974 va ser també l'any en que a l'agost va guanyar el Torneig Juvenil de Berga, en el que era la 3ª i última edició en que hi participava  En aquella edició va venir un grup de 3 jugadors de Madrid molt ben preparats, que es disputaven el torneig entre ells, però Jordi Lázaro els va acabar superant i quedant campió:

1  Jordi Lázaro (Vic)  5 p; 2  Quintana (Madrid) 5 p; 3  Wichtmann (Madrid) 4.5 p; 4  Samaniego (Madrid) 4.5 p ; 5  Artur Canela (Barcelona) 4 p; 6  Ribera (Manresa) 4 p; 7  Xavier Lázaro (Vic) 4 p; 8  Blasi (Salou) 3.5 p; 9  Boixader (Berga) 3 p; 10 Conxita Canela (Barcelona) 3 p; 11 Teresa Canela (Barcelona) 3 p; 12 Josep Maria Canela (Valls) 3 p i fins a 26 classificats d'un nombre de participants inicialment major.

Després la carrera escaquista de Jordi Lázaro es va anar estancant, per una malaltia recurrent que el va afectar i que el va perjudicar molt en diversos àmbits de la seva vida, a temporades i amb desigual intensitat. Per exemple va abandonar la carrera a la Universitat el juny de 1977, a principis de 1979 va ser declarat exent de fer el servei militar i més tard va fer altres feines i altres estudis. Hi va haver-hi moltes èpoques en que no va jugar o va jugar molt poc, i també algunes en que els seus resultats no estaven a l'alçada del seu nivell, precisament per això. 

Però en les seves èpoques bones encara obtenia èxits i premis o feia bons serveis: en els Comarcals amb el nou equip del Folgueroles - nova marca de l'anterior Institut amb els mateixos jugadors, va quedar 2n el 1976, 1977 i 1978, a l'agost de 1979 va ser àrbitre principal del Ct. d'Espanya Femení celebrat a Vic, el 1981 jugant va aconseguir la categoria Preferent que es mereixia des de molts anys abans, el 1984 va quedar campió de Vic superant entre d'altres a Antonio Rodríguez, avui dia MF i ja llavors un extraordinari jugador, el 1985 va entrar en el grup de 4 finalistes del gran campionat de Vic d'aquell any.

I poc o molt, sempre que podia, va seguir jugant a escacs, durant uns anys amb el Vic, després amb el Taradell, el Taradell-Centelles, també amb el Calldetenes i l'Escola d'Escacs i últimament jugava amb el Manlleu. Precisament quan el van ingressar a l'Hospital havia de començar a donar classes d'escacs a Manlleu, activitat per la que estava força il·lusionat com igualment per tornar a jugar aviat. En els últims anys havia intensificat la seva activitat escaquista presencial jugant els Opens de Moià i altres, els torneigs de l'Hostal Rosa de Taradell i de Manlleu, el torneig de ràpides de Vic, les competicions amistoses de Tona... però tot això es va tallar o restringir molt a partir del 2020. Però el que si que feia i va fer durant molts anys és jugar a escacs a l'ordinador de casa per Internet, primer en una plataforma en que hi va jugar molt però que va deixar quan es va tornar de pagament, i últimament a Chess.com i Lichess.org, tant en partides individuals com en els torneigs organitzats pel grup Escacs a Osona i voltants. El seu primer nick va ser Biscuter i últimament era WTIGRE, havent-hi 1247 partides seves guardades a la direcció d'Internet https://lichess.org/@/WTIGRE/all,  on es poden veure. 

Des d'aquí dono també les gràcies a tots els companys escaquistes que ens han donat el seu condol i manifestat el seu pesar per aquesta inesperada pèrdua, ja que el valoraven molt positivament com a jugador d'escacs, company i amic.  Realment ha sigut una sorpresa i el trobarem a faltar no sols en les competicions i partides sinó en la vida. Descansi en pau, A.C.S.!