Ens ha deixat en Jordi (II)

El seu nom complet i el que usava de nen i de jove i encara ara en determinades circumstàncies i li agradava que li diguessin de tant en tant, sobretot per part de parents com avis i tiets era Jordi Joan. En els documents oficials constava Jordi Joan Lázaro Medina, i ell n'estava satisfet d'això, tot i que habitualment familiars, amics i coneguts ho abreugessim en Jordi. Però en circumstàncies formals o en determinats moments el nom complet era el que tocava, sobretot amb persones que l'havien conegut a la infància o quan algú volia apelar a la seva intimitat personal, era quelcom molt propi mentre Jordi era el nom comú i de confiança, usat gairebé sempre també per familiar i parents, amics i veïns. Per això a l'Institut i a les planelles d'escacs de jove solia signar J.J. Lázaro, mentre que últimament i des de fa molts anys firmava J. Lázaro. Es pot dir que de nen i de molt jove era Jordi Joan i després ja va ser sols Jordi. 

Un cop feta aquesta disgressió, avui en aquest blog toca parlar d'ell com escaquista. A tota la família ens en va ensenyar a jugar el nostre pare i els primers anys el pare era molt més bo jugant que nosaltres, jo també vaig començar a jugar abans que ell, el 1967, ell ho va fer poc després, però ja als Jocs Sant Jordi infantils de l'octubre del 1970 va fer més bon paper que jo. Aleshores la força relativa era primer el pare, segon el Jordi i després jo i el Xavier, que essent molt més jove va començar a un o dos anys més tard. Aquest va ser d'entrada el ranking familiar quan vam començar a jugar de campionat l'any 1971. Però només un any o dos després el Jordi ja superava molt clarament als altres, essent el numero u en resultats - entre nosaltres ens coneixiem tant el joc que aviat soliem fer taules - i el ranking de casa va quedar establert en primer el Jordi i segon el pare i després els altres, cosa que va canviar molt poc en forces anys, excepte alguns episodis temporals i molt breus i en les ocasions en que ell estava semi-retirat dels escacs.

Però en el que concern al que aquí interessa, els èxits escaquistes del Jordi van començar tan d'hora com ja a la temporada 1971-72, als Comarcals arrassava i amb partides espectaculars, l'equip de l'Institut i en gran part gràcies a ell va quedar 2n al I Comarcal de 1971, campió en el de 1972, de nou segon el 1973 i campió en el IV de 1974,  i feia excel·lents resultats al Campionat de Vic i als torneigs del C.E. Vic, jugant contra els veterans i experts del club. També feia molts bons resultats als Campionats de Catalunya individuals i per equips, per exemple va pujar de 3ª a 2ª el 1972, el primer any que hi va participar, i si l'any 1973 no va pujar de categoria va ser perquè no va poder jugar tres o quatre rondes dels Individuals pel viatge de fi d'estudis de l'Institut Jaume Callís a Grècia. 

 

Rebent el trofeu d'un torneig de mans del secretari de la F.C.E. Joan Torquet, juny 1972

Però 1973 i 1974 van ser els seus grans anys. El 1973 jugant amb el Vic "A" en la màxima categoria catalana va fer 12'5 punts de 13 partides, un resultat tant espectacular, i més essent oficialment de 2ª categoria i jugant contra preferents i primeres i amb alguns dels millors jugadors dels equips, doncs sovint entrava com a suplent en algun dels primers taulers tot i la penalització horaria. Aquest resultat va fer que el Club Escacs Vic demanés i obtingués de la Federació Catalana d'Escacs que el 1974 pugués jugar convidat a la 1ª categoria dels Individuals de Catalunya - i van dir després que pels resultats i la qualitat de les partides que van examinar si haguessin demanat que anés convidat a Preferent també li haurien concedit - on si no va obtenir l'ascens a Preferent, que era fer molts punts i estava en plena època d'estudis i exàmens a la Universitat , si que va obtenir l'ascens a 1ª fent la suficient puntuació. També va optar a ser escollit millor esportista de Vic del 1973 i va quedar dels finalistes per votació entre tots els esports i essent els escacs un esport minoritari, rebent un premi com un dels més votats i que havia arribat fins la final, segons sembla va quedar segon. L'abril de 1974 l'alcalde de Vic li va entregar un premi com a tal en un acte públic a l'Ajuntament. 

L'alcalde de Vic Antoni Mª Sadurni li lliura el trofeu de finalista
de l'elecció de Millor Esportista de Vic de l'any 1973, 2 abril 1974

I aquest any 1974 va ser la culminació dels èxits. L'equip de l'Institut no sols va guanyar el IV Comarcal, un dels més forts i espectaculars, sinó que va fer el primer 6 - 0 de la història d'aquestes competicions i en Jordi com sempre era el que feia resultats més bons - només el superaria Carles Vilarrasa amb el seu increïble resultat l'any 1978 - si bé de tant en tant feia unes taules o molt rarament una inesperada derrota, a part que algunes rondes no jugava per deixar jugar a altres membres de l'equip, cosa que en general feiem tots a discreció del capità de l'equip o per consens. Però és que a més l'Institut, el seu equip, on ell era junt amb Raurell el puntal però aquest a partir d'un cert moment solia jugar quan podia per què estudiava a Barcelona, aquell any va conseguir guanyar els dos campionats estiuencs que es van celebrar a la comarca d'Osona, amb participants de comarques veïnes i fins d'altres llocs de Catalunya, i ho tornaria a fer en el II Torneig d'Estiu de Centelles de 1975, amb equips de Barcelona com el Vulcà, perquè sempre es podia comptar amb el Jordi perquè guanyès, per sorpresa per als altres, a jugadors molt forts com en aquest citat va fer amb un juvenil del Vulcà en plena fama i ascens aleshores.

I 1974 va ser també l'any en que a l'agost va guanyar el Torneig Juvenil de Berga, en el que era la 3ª i última edició en que hi participava  En aquella edició va venir un grup de 3 jugadors de Madrid molt ben preparats, que es disputaven el torneig entre ells, però Jordi Lázaro els va acabar superant i quedant campió:

1  Jordi Lázaro (Vic)  5 p; 2  Quintana (Madrid) 5 p; 3  Wichtmann (Madrid) 4.5 p; 4  Samaniego (Madrid) 4.5 p ; 5  Artur Canela (Barcelona) 4 p; 6  Ribera (Manresa) 4 p; 7  Xavier Lázaro (Vic) 4 p; 8  Blasi (Salou) 3.5 p; 9  Boixader (Berga) 3 p; 10 Conxita Canela (Barcelona) 3 p; 11 Teresa Canela (Barcelona) 3 p; 12 Josep Maria Canela (Valls) 3 p i fins a 26 classificats d'un nombre de participants inicialment major.

Després la carrera escaquista de Jordi Lázaro es va anar estancant, per una malaltia recurrent que el va afectar i que el va perjudicar molt en diversos àmbits de la seva vida, a temporades i amb desigual intensitat. Per exemple va abandonar la carrera a la Universitat el juny de 1977, a principis de 1979 va ser declarat exent de fer el servei militar i més tard va fer altres feines i altres estudis. Hi va haver-hi moltes èpoques en que no va jugar o va jugar molt poc, i també algunes en que els seus resultats no estaven a l'alçada del seu nivell, precisament per això. 

Però en les seves èpoques bones encara obtenia èxits i premis o feia bons serveis: en els Comarcals amb el nou equip del Folgueroles - nova marca de l'anterior Institut amb els mateixos jugadors, va quedar 2n el 1976, 1977 i 1978, a l'agost de 1979 va ser àrbitre principal del Ct. d'Espanya Femení celebrat a Vic, el 1981 jugant va aconseguir la categoria Preferent que es mereixia des de molts anys abans, el 1984 va quedar campió de Vic superant entre d'altres a Antonio Rodríguez, avui dia MF i ja llavors un extraordinari jugador, el 1985 va entrar en el grup de 4 finalistes del gran campionat de Vic d'aquell any.

I poc o molt, sempre que podia, va seguir jugant a escacs, durant uns anys amb el Vic, després amb el Taradell, el Taradell-Centelles, també amb el Calldetenes i l'Escola d'Escacs i últimament jugava amb el Manlleu. Precisament quan el van ingressar a l'Hospital havia de començar a donar classes d'escacs a Manlleu, activitat per la que estava força il·lusionat com igualment per tornar a jugar aviat. En els últims anys havia intensificat la seva activitat escaquista presencial jugant els Opens de Moià i altres, els torneigs de l'Hostal Rosa de Taradell i de Manlleu, el torneig de ràpides de Vic, les competicions amistoses de Tona... però tot això es va tallar o restringir molt a partir del 2020. Però el que si que feia i va fer durant molts anys és jugar a escacs a l'ordinador de casa per Internet, primer en una plataforma en que hi va jugar molt però que va deixar quan es va tornar de pagament, i últimament a Chess.com i Lichess.org, tant en partides individuals com en els torneigs organitzats pel grup Escacs a Osona i voltants. El seu primer nick va ser Biscuter i últimament era WTIGRE, havent-hi 1247 partides seves guardades a la direcció d'Internet https://lichess.org/@/WTIGRE/all,  on es poden veure. 

Des d'aquí dono també les gràcies a tots els companys escaquistes que ens han donat el seu condol i manifestat el seu pesar per aquesta inesperada pèrdua, ja que el valoraven molt positivament com a jugador d'escacs, company i amic.  Realment ha sigut una sorpresa i el trobarem a faltar no sols en les competicions i partides sinó en la vida. Descansi en pau, A.C.S.!