Nit de Pasqua

Crist ha ressuscitat!

La tomba de Jesús buida 

Sí, Ell realment ha ressuscitat!

Estem en Setmana Santa

 Aquests dies estem en el punt central de la Setmana Santa.

El quadre "El Sant Sopar" (c. 1562) de Joan de Joanes (c. 1507 - 1579)

És el fet més important i significatiu de la Història de la Humanitat. 

L'Anunciació

Aquest dilluns 25 de març ha estat la festa de l’Anunciació

L'Anunciació de Fra Angèlico, c. 1435

Quaresma 2019

Estem en Quaresma.

Des del dia 6 de març, Dimecres de Cendra, estem en el temps litúrgic de Quaresma.

Temps de conversió, de penitència, d'ascesi, de purificació dels pecats i de renovació de la nostra vida. Record dels 40 dies que Jesucrist va passar al desert de Judea dejunant i vencent les temptacions del diable, abans de començar la seva vida pública. Record també dels 40 anys que el poble d'Israel va estar al desert del Sinaí peregrinant un cop sortit de l'Egipte del pecat abans d'entrar a la Terra Santa promesa. Vivència espiritual que fem nostra amb els 3 grans pilars del dejuni i l'abstinència, l'oració i l'almoina, a les que es pot, i cal, afegir la confessió i devocions com el Via Crucis i un increment de la presència dels sagraments a la nostra vida així com la lectura de la Bíblia, tant el Nou Testament com també l'Antic Testament, per fer camí cap a la Setmana Santa i la Pasqua alhora que anem fent el camí de la nostra vida, seguint al Crist, cap a la resurrecció i la vida eterna en la Glòria del Cel amb Déu. Que tinguem tots una bona i profitosa experiència de la Quaresma! 

Els errors en escacs

"Els escacs són interessants per els seus errors" va dir, si no m'equivoco, Savielly Tartakower (1887 - 1956), però molts altres han subscrit la mateixa tesi. 

Més encara, hi ha qui afirma que "els escacs subsisteixen gràcies als seus errors" i l'afirmació té una gran part de veritat, sobretot lligada amb l'anterior. Un joc molt precís i exacte, sense sorpreses ni "aventures", seria avorrit i cansaria aviat. Els errors són la sal i fins i tot les espècies que fan saborós el joc. 

Connectant les dues frases podríem dir que "els escacs subsisteixen gràcies als seus errors, que el fan interessant".

I una mostra d'això és que els qui juguen de forma més segura i ben calculada són els programes d'ordinador. Que a més són els qui tenen els Elos més alts, de més de 3000 i molt, avaluacions inassolibles pels humans, fins i tot pel campió mundial Carlsen i per l'elit dels millors jugadors mundials que es queden en els 2800 i escaig o la gran majoria els 2700s si bé el propi Carlsen s'apropa als 2900. Tot i així queden lluny dels Elos calculats de màquines com l'Stockfish 8 (3400 punts Elo el 2017) i encara més de la intel·ligència artificial AlphaZero, contra els que sembla no hi tenen res, o gaire, que fer. 

Des que el programa Deep Blue va guanyar un matx al campió del món Garry Kasparov l'any 1997 està clar que els ordinadors derroten en general jugant a escacs als jugadors humans. Però això no fa més interessants als ordinadors ni menys als éssers humans. I el secret és aquest dels errors que humanitzen i fan més atractiu un joc que sinó podria arribar a fer-se pesat. Ara recentment, el desembre de 2017,  és a dir fa poc més d'un any, AlphaZero ha guanyat un matx a 100 partides a Stockfish per +28 = 72 -0 (1). Però no gaires ho han seguit, per no dir ben pocs, tot i que un expert, el GM Peter Heine Nielsen va declarar "És com haver vist jugar escacs a un extraterrestre superinteligent" o quelcom així.  

Que els humans no hi podem competir es veu ben bé en la capacitat de càlcul: Stockfish calcula 70 milions de posicions per segon, mentre AlphaZero només considera 80 000 posicions per segon, però molt més seleccionades, o sigui que té "intuïció", que a més ha après a tenir i usar amb autoaprenentatge, per si mateix, després de només 4 hores de jugar contra si mateixa.

Però això no vol dir res. També la majoria dels animals ens superen en proves físiques, com en les curses de cavalls, però això no obsta a que se segueixin fent competicions d'atletisme. I com diu el meu germà Jordi "ja sabem que amb cotxe, amb moto o fins amb bicicleta corres més, i se'n fan curses, però això no treu res a les curses de velocitat atlètiques".  

Això ve a compte de dues recents partides meves que ho poden il·lustrar i que publicaré en una continuació. 

I a més als homes ens distreu i diverteix, ens fa passar l'estona d'una manera agradable. I és que com deia Botvinnik "Enlloc com en els escacs es pot trobar el plaer de pensar". 

(1) De les 28 victòries, 25 les va aconseguir amb blanques i només 3 amb negres. 

Reentrada en el joc actiu

El passat any 2018 em vaig jubilar com a professor d'Institut i això em va deixar més temps lliure. De manera que al setembre, acompanyant al meu germà Jordi a jugar el torneig d'escacs de Moià, vaig decidir-me a participar-hi. L'àrbitre del torneig, Vladimir Zaiats, em va fer la fitxa com a jugador del Calldetenes i així vaig poder jugar ja des de la 2ª ronda. 

La meva última partida oficial de la Federació Catalana d'Escacs la vaig jugar el març de 2004, amb la Penya d'Escacs Taradell al Campionat de Catalunya per Equips, jugant a Granollers contra un escaquista de força més Elo que el meu, acabant en taules. Però en realitat ja estava retirat de les competicions d'escacs des de l'any 1990, quan vaig deixar el Club Escacs Vic, passant molts anys sense fer cap competició ni cap partida oficial. A finals dels anys 1990s la P.E. Taradell em va voler fitxar per jugar ocasionalment, cosa que vaig fer en molt poques ocasions. Realment només vaig jugar 4 o 5 partides, sempre en matxs complicats, difícils o decisius, quan m'ho demanaven. 

Apart d'això, des del 1990 en que em vaig retirar, gairebé no vaig jugar ni torneigs d'aficionats ni quasi partides amistoses. Sí que ho vaig fer en algunes ocasions i amb bons resultats, per exemple vaig participar en el Campionat de Bars d'Osona de l'any 1996 com a membre d'un equip, en un parell de campionats socials de Folgueroles, d'un dels quals si no recordo malament vaig quedar campió,  quan miravem de fer-hi un club d'escacs i fins vaig guanyar el Torneig de Ràpides de la Festa Major de Folgueroles de l'any 2003, ocasió en la que vaig vèncer en una de les primeres rondes al malaguanyat Jordi Ferrer Serrabassa (1986 - 2009), aleshores un juvenil però ja molt destacat com a jugador d'escacs. Un any o dos més tard encara vaig jugar com a membre de l'equip del Folgueroles en un dels darrers intents de reviure els Campionats Comarcals, ocasió en la que vaig jugar només en un parell de rondes, en una de les quals a Taradell vaig fer taules amb el mateix escaquista del Calldetenes, aleshores ja un jugador molt fort i de classe reconeguda. Eren partides amb rellotge i planilles, però no comptaven per cap mena d'Elo ni tenien reconeixement oficial i per tant no en quedava constància.

     

Després de tants anys d'inactivitat escaquista i retornant a la competició gairebé per sorpresa, sense haver-m'hi preparat (1), no pensava fer massa bon paper. En fer-me la fitxa federativa, la F.C.E. em va conservar l'Elo de 1975 que tenia a l'any 2004 - realment l'últim Elo era de 1970, però les taules de l'última partida oficial m'hi van sumar 5 punts - però no tenia Elo FIDE perquè mai havia jugat competicions puntuables internacionalment, cosa que als anys 1990s encara no es feia i que als primers 2000s encara no era comú, en el tipus de torneigs en que participava. 

Tot i que per estar desentrenat i en baixa forma creia que potser faria mal paper, i tot i haver fet taules, proposant-les o acceptant-les, diverses partides que tenia guanyades i tot i haver perdut una partida guanyada amb torre de més contra Miquel Solà a la última ronda (2) encara vaig fer el 50 % de la puntuació en les partides jugades. Així l'Elo que em va quedar després del torneig va ser de 1942 de la Federació Catalana i de 1606 de la FIDE, el meu ràting actual. 

(1) Realment a principis del 2018, o potser a finals de 2017, ja havia parlat amb Sebastià Renom a suggeriment seu de la hipotètica possibilitat de tornar a jugar i ell em va convidar a fer-ho amb el Moià, però li vaig dir que seria si de cas a la temporada següent, ja que comptava en que necessitaria uns mesos de preparació per recuperar la forma i estar a punt. Llavors no va tenir conseqüències perquè no pensava encara en la jubilació però sobretot perquè com que no podia ni puc jugar els diumenges al matí ni els dissabtes al vespre, per les meves obligacions sacerdotals, no els podia servir com a jugador del club en els Campionats de Catalunya per Equips, ni en possibles torneigs de cap de setmana. Per això tampoc puc jugar pel Calldetenes en aquests torneigs, si bé disposo de temps per jugar els dissabtes al matí, els diumenges a la tarda i els dies entre setmana, cas d'haver-hi algun campionat en aquestes dates.

(2) Aquell dia vaig anar a jugar però tenia que marxar aviat, per això tota la partida la vaig jugar bastant ràpid i sobretot després de guanyar-li la torre vaig jugar a ritme de ràpides, sense cap necessitat, cometent un parell o tres d'errors  que em van portar a perdre. 

Fa un mes

Aquests dies s'ha complert un mes des de la mort de la meva mare. Ha sigut un mes de dol. Avui faig una reflexió encara sobre els pares com a recordatori i a partir d'ara aquest blog retornarà a ocupar-se de les investigacions sobre el món dels escacs a la comarca d' Osona en l'època dels mítics Campionats Comarcals, el gran temps dels escacs osonencs. 

Nativitat Valls amb la seva neta Mireia el 6 de desembre de 2018,
només uns dies abans de la seva mort, a l'hospital Sant Jaume de Manlleu. 

Així doncs, avui encara faig un incís sobre ella i el meu pare, que al Cel siguin.