Reentrada en el joc actiu

El passat any 2018 em vaig jubilar com a professor d'Institut i això em va deixar més temps lliure. De manera que al setembre, acompanyant al meu germà Jordi a jugar el torneig d'escacs de Moià, vaig decidir-me a participar-hi. L'àrbitre del torneig, Vladimir Zaiats, em va fer la fitxa com a jugador del Calldetenes i així vaig poder jugar ja des de la 2ª ronda. 

La meva última partida oficial de la Federació Catalana d'Escacs la vaig jugar el març de 2004, amb la Penya d'Escacs Taradell al Campionat de Catalunya per Equips, jugant a Granollers contra un escaquista de força més Elo que el meu, acabant en taules. Però en realitat ja estava retirat de les competicions d'escacs des de l'any 1990, quan vaig deixar el Club Escacs Vic, passant molts anys sense fer cap competició ni cap partida oficial. A finals dels anys 1990s la P.E. Taradell em va voler fitxar per jugar ocasionalment, cosa que vaig fer en molt poques ocasions. Realment només vaig jugar 4 o 5 partides, sempre en matxs complicats, difícils o decisius, quan m'ho demanaven. 

Apart d'això, des del 1990 en que em vaig retirar, gairebé no vaig jugar ni torneigs d'aficionats ni quasi partides amistoses. Sí que ho vaig fer en algunes ocasions i amb bons resultats, per exemple vaig participar en el Campionat de Bars d'Osona de l'any 1996 com a membre d'un equip, en un parell de campionats socials de Folgueroles, d'un dels quals si no recordo malament vaig quedar campió,  quan miravem de fer-hi un club d'escacs i fins vaig guanyar el Torneig de Ràpides de la Festa Major de Folgueroles de l'any 2003, ocasió en la que vaig vèncer en una de les primeres rondes al malaguanyat Jordi Ferrer Serrabassa (1986 - 2009), aleshores un juvenil però ja molt destacat com a jugador d'escacs. Un any o dos més tard encara vaig jugar com a membre de l'equip del Folgueroles en un dels darrers intents de reviure els Campionats Comarcals, ocasió en la que vaig jugar només en un parell de rondes, en una de les quals a Taradell vaig fer taules amb el mateix escaquista del Calldetenes, aleshores ja un jugador molt fort i de classe reconeguda. Eren partides amb rellotge i planilles, però no comptaven per cap mena d'Elo ni tenien reconeixement oficial i per tant no en quedava constància.

     

Després de tants anys d'inactivitat escaquista i retornant a la competició gairebé per sorpresa, sense haver-m'hi preparat (1), no pensava fer massa bon paper. En fer-me la fitxa federativa, la F.C.E. em va conservar l'Elo de 1975 que tenia a l'any 2004 - realment l'últim Elo era de 1970, però les taules de l'última partida oficial m'hi van sumar 5 punts - però no tenia Elo FIDE perquè mai havia jugat competicions puntuables internacionalment, cosa que als anys 1990s encara no es feia i que als primers 2000s encara no era comú, en el tipus de torneigs en que participava. 

Tot i que per estar desentrenat i en baixa forma creia que potser faria mal paper, i tot i haver fet taules, proposant-les o acceptant-les, diverses partides que tenia guanyades i tot i haver perdut una partida guanyada amb torre de més contra Miquel Solà a la última ronda (2) encara vaig fer el 50 % de la puntuació en les partides jugades. Així l'Elo que em va quedar després del torneig va ser de 1942 de la Federació Catalana i de 1606 de la FIDE, el meu ràting actual. 

(1) Realment a principis del 2018, o potser a finals de 2017, ja havia parlat amb Sebastià Renom a suggeriment seu de la hipotètica possibilitat de tornar a jugar i ell em va convidar a fer-ho amb el Moià, però li vaig dir que seria si de cas a la temporada següent, ja que comptava en que necessitaria uns mesos de preparació per recuperar la forma i estar a punt. Llavors no va tenir conseqüències perquè no pensava encara en la jubilació però sobretot perquè com que no podia ni puc jugar els diumenges al matí ni els dissabtes al vespre, per les meves obligacions sacerdotals, no els podia servir com a jugador del club en els Campionats de Catalunya per Equips, ni en possibles torneigs de cap de setmana. Per això tampoc puc jugar pel Calldetenes en aquests torneigs, si bé disposo de temps per jugar els dissabtes al matí, els diumenges a la tarda i els dies entre setmana, cas d'haver-hi algun campionat en aquestes dates.

(2) Aquell dia vaig anar a jugar però tenia que marxar aviat, per això tota la partida la vaig jugar bastant ràpid i sobretot després de guanyar-li la torre vaig jugar a ritme de ràpides, sense cap necessitat, cometent un parell o tres d'errors  que em van portar a perdre.