Coses del gambit Morra

Recentment he trobat entre papers antics unes estadístiques que vaig fer fa molts anys sobre els meus resultats jugant amb blanques el gambit Morra contra la defensa Siciliana. 

Les dades, que tenen en compte només partides jugades amb rellotge i planelles en competicions oficials, són bastant curioses: 

1975  +4 =1 -0  totes contra jugadors de 3ª categoria

1976  +5 =2 -2  una victòria contra un 1ª, les altres quatre contra jugadors de 3ª, les taules amb
                          un 2ª i un 3ª, les derrotes contra un 1ª i un 2ª

1977  +2 =0 -0  contra escaquistes de 3ª

1978  +4 =2 -0  les victòries contra dos 2ª i dos 3ª, les taules amb un 1ª i un 2ª

1979  +0 =1 -1  taules amb un 2ª, derrota amb un 3ª

1980  +4 =0 -1  quatre victòries contra jugadors de 1ª, derrota contra un 3ª

1981        -         no en vaig jugar

1982   +2 =1 -1  victòries amb un 2ª i un 3ª, taules amb un 1ª, derrota amb un 3ª

1983   +7 =2 -1  tres victòries contra 1ª, dues contra 2ª, dues contra 3ª; taules amb un 1ª i un 2ª, 
                          derrota  amb un 3ª

1984  +1 =1 -0  victòria amb un 3ª, taules amb un Preferent, aquesta estadística era provisional,
                          doncs quan ho vaig calcular encara no havia acabat l'any

O sigui que en resum els resultats amb aquesta obertura amb blanques eren de +28 =10 -6 (1).  
I si ho desglossem per categoria dels rivals, 1 partida amb preferents, 11 contra 1ªs, 10 contra 2ªs i 22 contra 3ªs queda:

Contra Preferents  +0 =1 -0 

Contra Primeres    +7 =3 -1

Contra Segones     +5 =4 -1

Contra Terceres     +16 =2 -4

Destaca que la gran majoria de les derrotes foren davant jugadors de 3ª, igual que les victòries, però amb els primeres vaig guanyar 7 vegades per cada partida perduda, amb els segones 5 cops i amb els terceres només 4. En aquest sentit destaquen l'any 1980 i el 1983. 

És a dir que jugant aquesta arriscada obertura puntuava més amb els jugadors de categoria i perdia més, relativament, amb els de categoria més baixa.

Deixant estar el 50 % amb preferents, per ser una sola partida, tenia puntuació global d'un 77.3 % amb els 1ª,  70 % amb els 2ª i 77.3 % amb els 3ª, però les derrotes eren un  9 % amb els 1ª, un 10 % amb els 2ª i un 18.2 % amb els 3ª, és a dir una derrota de cada 11 partides amb 1ªs, una de cada 10 partides amb segones i una de cada 5.5 partides amb els 3ª. 

I això no en una temporada o dues, sinó comptant 10 anys. Curiositats del gambit Morra...

(1)  Com que conservava totes les partides, podia fer estadístiques de diversos tipus com per exemple que vaig tenir una ratxa de 12 partides consecutives sense perdre amb aquesta obertura quan la jugava al llarg dels anys i dins d'aquesta 6 partides seguides guanyades, les primeres i entre elles dues amb jugadors de 1ª categoria, acabant aquesta sèrie de imbatibilitat amb +10 =2 -0. 

Aniversari de l'autor

 Aquest 17 de juliol faig 67 anys. 

L'autor del Blog a les simultànies de Sophie Milliet i homenatge del club al meu germà Jordi, Manlleu, 29 maig 2021

Una foto recent, amb la campiona francesa Sophie Milliet. 

De mitjans dels anys 1980s

Del 1984 o primers de 1985, una fotografia que es va adjuntar a alguns mitjans de comunicació:

I del 1986, una partida no oficial conservada: 

Ricard Lázaro - Alejandro Fernández (1)
Vic, 10 maig 1986

1., e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, d6; 6. Ac4, e6; 7. 0-0, Cf6; 8. De2, Dc7; 9. Af4, Ae7; 10. Cb5, Dd8; 11. Tfd1, e5; 12. Axe5, Cxe5; 13. Cxe5, 0-0; 14. Cxf7, Txf7; 15. e5, Ce8; 16. Dh5, g6; 17. Axf7+, Rxf7; 18. Dxh7+, Cg7; 19. Cxd6+, Axd6; 20. Txd6 (1 - 0). 

(1) Nascut l'any 1969, a la segona meitat dels anys 80s i primera meitat dels 90s Alejandro Fernández, amb un joc molt segur i sòlid, va ser un dels més destacats i prometedors juvenils del Club Escacs Vic, aquí amb 16 anys juga una partida d'entrenament, en la que no pot demostrar la potència del seu joc davant la força de l'obertura del gambit Morra. 

Dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983

Recentment he trobat per casualitat, entre papers antics, dues partides de l'Olimpiada Vigatana de 1983. Considerada el torneig sustitut dels Comarcals, que van desapareixer per sorpresa aquell any, a partir de l'any següent i en les dues edicions més que conegueren (1984 i 1985) ja es digué Olimpiada Comarcal, perquè participaren equips de tota la comarca, i per cert que en la última edició de les tres va quedar campió l'equip de Folgueroles. 

Una de les partides conservades té un gran valor documental perquè és de les poques conservades de Ricard Lázaro pare, i precisament ho és de l'any en que era president del C.E. Vic i en el que va fer uns grans torneigs tan al III Open de Vic com al Campìonat de Catalunya Individual, si no vaig errat en tots dos va fer puntuació suficient per pujar a la categoria Preferent, que va obtenir llavors. Aquí juga contra el fort jugador Miquel Solà i la partida té 3 grans fases, una primera de maniobres estratègiques, un gran canvis de moltes peces i un final sorprenent: 

R. Lázaro S. - Solà
I Olimpiada Vigatana 
Vic, 4 maig 1983 

1. Cf3, Cf6; 2. g3, d5; 3. Ag2, c5; 4. c4, g6; 5. cxd5, Cxd5; 6. Cc3, Ag7; 7. 0-0, 0-0; 8. e3, Cc6; 9. a3, Cxc3; 10. bxc3, Af5; 11. d4, Ae4; 12. De2, Dd5; 13. c4, Dh5; 14. Ta2, cxd4; 15. exd4, f5; 16. Ae3, e6; 17. Te1, Tfd8; 18. Td2, Tac8; 19. h4, Ca5; 20. c5, Cc6; 21. Dd1, h6; 22. Af4, e5; 23. Axe5,, Axe5; 24. Cxe5, Cxe5; 25. dxe5, Dxd1; 26. T1xd1, Txd2; 27. Txd2, Axg2; 28. Rxg2, Tc7; 29. e6, Rf8; 30. Td7, Txd7; 31. exd7, Re7; 32. Rf3, Rxd7; 33. Rf4, Re6; 34. f3, Rd5; 35. h5*, g5+; 36. Rxf5, Rxc5; 37. f4, gxf4; 38. gxf4  (1-0). 

La jugada 35ª del blanc és il·legible, però no altera el resultat de les següents jugades, per tant el més possible i lògic és que hagi sigut el moviment Re5 o l'avenç de peó h5 i més probablement aquest últim ja que obliga al negre a decidir-se. La partida és curiosa perquè a l'obertura pot semblar que Solà obtingui avantatge, però després es veu que no és així; de la jugada 23 a la 28 del blanc tot són intercanvis de peces (1) i es passa d'un mig joc complicat directament a una final on de nou pot aparentar que les perspectives del negre són bones, però en poques jugades, i ja des de la 31 amb reis i peons sols, el blanc demostra que el pot guanyar de forma fàcil i ràpida, i si en alguna variant tots dos entren peó, en el final de dames resultant el peó de més i avançat del blanc s'imposa. Una partida curiosa.  

La segona és una minipartida jugada unes setmanes després en el mateix campionat, entre Josep Vicente i Pere Vegara. També té un desenvolupament sorprenent, en que el blanc sembla quedar endarrerit en treure totes les peces en joc, però ho arregla després amb un parell de jugades, fins arribar a la inesperada sorpresa final. 

Vicente - Vegara
I Olimpiada Vigatana
Vic, 4 juny de 1983

1. e4, e5; 2. Cf3, d5; 3. Cxe5, Ad6; 4. d4, dxe4; 5. De2, Cf6; 6. Ag5, Af5; 7. Db5+, Cbd7; 8. Cxf7, Rxf7; 9. Dxf5, g6; 10. Ac4+, Rg7; 11. Dh3, Te8; 12. 0-0, De7;  13. Cc3, c6; 14. Tae1, Ab5; 15. Txe4, Dd6; 16. Af4 (1 - 0). 

(1) No és l'únic cop en una partida de R. Lázaro Sr. en que això va passar, en més d'una ocasió no s'havia canviat ni tan sols un peó ja bastant avançada la partida i de sobte en una sèrie seguida de jugades s'intercanviaven quasi totes les peces i alguns peons i s'arribava a una final i en aquests casos quasi sempre guanyava ell, com si s'hagués estat esperant el moment de decidir-ho de cop, i només en alguna rara ocasió acabava finalment en empat, però no recordo que n'hagués perdut cap en la que s'hagués donat aquest fet. 

L'equip del Folgueroles

L'equip del Folgueroles va ser la nova marca del que entre 1971 i 1975 havia sigut l'equip de l'Institut Jaume Callís. Els integrants eren els mateixos i el seu debut va ser l'any 1976, quedant subcampió del VI Campionat Comarcal darrere només del Club Tennis Vic, que va repetir la victòria aconseguida l'any anterior.  El Folgueroles va seguir amb els èxits i va quedar de nou segon en la classificació final en els Comarcals de 1977, després del Roda de Ter, i en el gran Comarcal de 1978, el més participat i disputat de tots, darrere el Tennis. 

El Folgueroles jugant per primer cop a casa, al Bar Amadeu de la localitat osonenca, el 29 de maig de 1976, front al
Centelles B, al que van guanyar clarament. S'hi veu al president del club i director de l'equip, Ricard Lázaro Sanromà,
als seus fills Ricard i Xavier Lázaro, a Francesc Freixer, Miquel Solà (de peu) i Jordi Lázaro. Els Campionats Comarcals
despertaven sempre i a tot arreu en aquells anys una gran expectació general fins i tot en gent no aficionada als escacs. 

Ricard Lázaro pare, Ricard Lázaro fill, Xavier Lázaro, Francesc Freixer, Miquel Solà (a la punta dreta) i Jordi Lázaro, que  no surt aqui a la foto, jugaren aquell dia. Altres membres destacats i habituals de l'equip de Folgueroles foren Jacint Raurell,el Dr. Josep Brugulat i uns quants més, molts dels quals ja havien jugat abans amb l'Institut Jaume Callís de Vic, quan era director Ricard Lázaro Sanromà (juny 1968 - agost 1975), que ho va tornar a ser el 1979-80 però sense recuperar ja l'equip.

L'Institut-Folgueroles va ser per a gran sorpresa de tots, l'equip més exitós de tots els Campionats Comarcals. L'Institut va ser subcampió el 1971, campió el 1972, subcampió el 1973 i campió en el gran Comarcal de 1974, mentre que el seu successor i continuador el Folgueroles va ser subcampió el 1976, 1977 i en el magne Comarcal de 1978, tot i que en aquella època hi participaven ja equips com el Centelles A, que va arribar a alinear en alguns encontres dels Comarcals a dos o tres M.I. i que el 1978 i 1979 va jugar el Campionat d'Espanya per Equips, el Vic A en ocasions amb els seus millors jugadors, el Tennis Vic ple de preferents... però aquests torneigs van tenir no sols un encant únic sinó també una màgia especial. 

Gal·leria de fotos de Jordi Lázaro (II)

Són fotos que ja han sortit publicades en aquest Blog, però que aquí recopilo com a mostra en homenatge a ell: 

Finals de juny de 1973, festa dels escacs del C.E. Vic. És el moment de la famosa aposta entre Josep Roca i Jordi Lázaro en que es van desafiar en un matx: tallar-se la melena el Jordi o afaitar-se el bigoti en Roca, en cas de perdre'l. El matx es fa fer i estant 1 - 1 (una victòria per a cadascun), Roca va renunciar a seguir jugant-lo i, presionat pels seus amics que li recordaven que si be tècnicament no havia perdut sí que havia abandonat, va complir i es va afaitar el bigoti. A la taula s'hi veuen també Ricard Lázaro fill, llavors secretari del club, i Enric Ferrón. El fotògraf que feia el reportatge va captar, molt oportunament i potser sense saber-ho, l'instant de l'aposta.  

De la mateixa festa social de finals de juny de 1973 a Vic, un altre instant memorable. Jordi Lázaro, escollit entre els jugadors del club, li fa entrega d'un premi  a Joan Sánchez. A la taula presidencial s'hi veuen Jordi Ralló, la Sra. Portet, el llavors president Jaume Portet i al fons Ferrón i Roca. 

Probablement de l'any 1977. Si és un Campionat Comarcal, es tracta de l'equip del Folgueroles amb Ricard Lázaro pare i Francesc Freixer jugant i Ricard Lázaro fill i Jordi Lázaro darrera de peu, potser perquè ja haviem jugat o perquè feiem de suplents en aquell encontre, o un una cosa i l'altre l'altre, i si és aquest el cas, crec recordar que jo ja havia jugat la meva partida i no sé la situació en el cas del Jordi, però segurament ja havia guanyat, i pel que sembla a diferència meu ja feia estona,  i, si és que aquell dia no jugava, era un suplent de luxe. S'hi veu també amb la ma al cap a Manel Camps i al seu costat a Llorenç Canal. Són curioses les barbes que portavem, bastant comunes entre joves universitaris de l'època.

 

També de cap a l'any 1977, però més tardana, podria ser de l'any 1978 com, menys probablement, l'anterior. En un torneig sense identificar, però amb rellotge i planelles, Jordi Lázaro juga amb Muntal al fons i la cara de preocupació d'aquest ja indica com deu anar la partida. En primer terme, Ordeix de Ripoll juga amb un jugador de Roda de Ter. En aquesta foto el Jordi Lázaro porta una barba "de mariner" sense bigoti (1). 

(1) També dita holandesa, amish o estil Lincoln. 

Gal·leria de fotos de Jordi Lázaro

 Unes quantes fotos del Jordi al llarg de la seva trajectòria esportiva escaquista: 

Equip de l'Institut Jaume Callís, subcampió del I Comarcal, primers setembre1971.
Falta un membre, Miquel Fabré, que no va assistir al sopar de lliurament de trofeus. 

Jordi Lázaro rep un petit trofeu d'un torneig menor,
de mans de Lluís Vila Ximénez, Vic, finals de juny de 1973. 

Jacint Raurell i Jordi Lázaro, els dos millors juvenils del C.E. Vic i entre 
els primers taulers de Vic i de tot d'Osona d'aquells anys, c. 1974

Amb l'equip del Folgueroles, que acabaria subcampió, jugant amb un equip
de Centelles al Bar de Folgueroles, al VI Comarcal, 29 maig 1976. 

Una foto feta per Jordi Lázaro*: el seu germà Ricard fent d'àrbitre secundari en el
Campionat d'Espanya Femení, en que l'àrbitre principal era el Jordi, Vic, agost  1979 

Jordi Lázaro, àrbitre principal del  Ct. Espanya Femení a Vic 1979

Jordi Lázaro, àrbitre principal del Campionat d'Espanya Femení,
amb els àrbitres secundaris Solà i el seu germà Ricard, Vic agost 1979 

Equip "A" del Club Escacs Vic, del que n'era membre destacat, el Jordi està en
segona fila a la dreta de la foto, local del CE Vic, finals de desembre de 1983. 

Jugant a l'Open de Vic, al costat del seu pare Ricard,
que va ser qui li van ensenyar a jugar, any 1987

Jugant el Campionat de Catalunya per Equips
amb el Vic,  A a Vic l'any 1987 o principis 1988

La seva partida suscita interès ja en ple matx, el Jordi tenia un estil de joc atractiu

La última en acabar, a punt de fer-ho i amb resultat decisiu, la partida del Jordi
 suscita una expectació total dels dos equips, Ct. Cat. Equips, Vic A, 1987.

És una recopilació de fotos seves no exhaustiva i que pot ser ampliada. Totes aquestes fotos ja havien sortit al Blog en diferentes entrades anteriorment, ja fa temps, i en conjunt donen una imatge de la seva evolució en els seus millors anys en la seva faceta escaquista. 

* No en feia gaires, per no dir quasi cap a no ser que li ho demanessin, però les rares vegades que en feia, les fotos solien ser molt maques i tenir quelcom d'especial, com en aquesta, vida, moviment...i un reflex fidel i amb bellesa de l'ambient