Aniversari del Xavier Lázaro

Avui 29 de març era l'aniversari del Xavier, hagués fet 61 anys. 

Amb tal motiu publico unes fotos seves: 

Pintant un quadre a la seva habitació a Folgueroles el març de 1972, quan estava a punt de fer 10 anys. Una certa afició a la pintura la va tenir fins ben entrada la seva joventut. 

Amb moto a Folgueroles als 18 anys. Des que les va poder portar i durant uns anys va ser força aficionat a les motos, tan de carretera com, més ocasionalment, de trial i motocross. Afició que lligava amb el fet de ser, ja des de que era un noi i durant tota la vida, un molt bon mecànic i d'haver participant com a pilot en algunes carreres de cotxes com la Zanini Racing. 

En el viatge fins a Alemanya Occidental que va fer amb mi l'agost de 1980, amb un Seat 850. A ell li estava a punt de caducar el passaport, llavors necessari per sortir a l'estranger, per la proximitat al seu període de servei militar, i jo feia uns quatre mesos i escaig que havia tornat de fer-lo, i m'acabava de treure el passaport de nou. En aquella època creuar fronteres era una aventura, amb duana, possible revisió del vehicle i equipatge, canvi de moneda i un altre idioma, com també cotxes diferents (1) i altres costums. La nostra il·lusió era arribar fins Alemanya, on jo ja hi havia estat un parell de dies, visitant Munic l'any 1973, i vam aconseguir-ho, concretament vam estar a Freiburg i voltants durant un dia i mig. La foto probablement està presa a algun lloc de França, ja que la major part del nostre trajecte va transcórrer pel sud i est d'aquest país, anant-nos tornant per conduir, menjant la meitat del viatge entrepans i llaunes portades de casa, i molts dies dormint dins del cotxe en parkings d'àrees de servei. 

Aquesta breu pinzellada d'una part de la seva vida, doncs només és la seva edat més jove i ja llavors  el Xavier tenia moltes facetes més i amb els anys encara va fer moltes més coses, la faig com homenatge envers ell, al Cel sigui!. 

(1) En aquella època els cotxes francesos solien portar llums grocs i matrícules de lletres blanques sobre fons negre, i les marques, models i aspecte eren força diferents d'un país a un altre, així a França eren molt típics els elegants Citroën DS, GS i CX, el Peugeot 504, el Renault 16, a Alemanya de l'Oest el Volkswagen Escarabat, els NSU amb motor rotatori Wankel, els prestigiosos Mercedes, sobretot els de línia clàssica i senyorial dels anys 1950s, 60s i 70s, els Opels, el Ford Taunus, la furgoneta DKW... això a part dels que eren coneguts, es venien i en circulaven molts a Espanya, com el Citroën 2CV i derivats, Renault 5, Simca 1000, etc. En aquella època els automòbils de cada país tenien una forta personalitat i podies dir en quin pais et trobaves pels vehicles que veies, l'estil de les senyals de trànsit, etc. Més encara que el Xavier, el Jordi sempre va ser molt aficionat a les marques i models de cotxes i les seves característiques, mentre que el nostre pare i jo ho vam ser ocasionalment, ell per la seva afició a la mecànica i a la conducció i jo de nen i de jove. 

D'ara fa quasi 50 anys: VII Open de Berga, 1972

El Butlletí informatiu de l'Obert de Berga 1972:  

Aquest record ja de quasi mig segle forma part dels documents que guardava Xavier Lázaro i que han sigut donats amablement per la seva dona i el seu fill. El Xavier, igual que el Jordi, el Fabré i jo, va participar en el II Internacional Juvenil, que es va jugar del 21 al 25 d'agost d'aquell any, a 5 rondes. La il·lustració, de De Soto, és força simpàtica i moderna i era la portada tant del Open principal com de la carpeta que es va donar a tots els participants a l'Open Juvenil. 

El Juvenil va ser guanyat per Mercader, de l'equip Congrés de Barcelona, amb 5 punts, essent 2n Vehí i 3è Morell, tots dos amb 4.5 punts i també del Congrés. Després de 3 jugadors amb 4 punts i de 2 amb 3.5 punts, ja venien els de 3 punts, en el que hi erem tots tres germans, el Jordi Lázaro, que va guanyar les 3 primeres i va perdre amb Morell a la penúltima ronda i amb Mercader a la última, va quedar el 11è classificat, jo vaig quedar 14è i el Xavier 16è, mentre que Miquel Fabré, també amb 3 punts, va quedar 20è de 38 participants classificats. 

Els 4 premis per als majors de 14 anys van ser per Mercader, Morell, Cappel (Catalònia) i Pascual (Barcelona). I els per als menors de 14 van ser, també per aquest ordre, per a Vehí, Garrido (Berga), X. Lázaro (Vic) i Centelles (Vall d'Uxó).

Tot i que també el vam jugar el Jordi, el Xavier i jo, del III Open Juvenil de 1973 hi ha molt menys informació, només les meves partides, ja que el Xavier, curiosament o no va guardar res d'aquell any, o es va perdre, tot i que sí que tenia moltes coses del IV Open Juvenil de Berga de 1974, que jo ja no vaig jugar i del que Jordi Lázaro va quedar campió amb 5 punts de 6 possibles i Xavier Lázaro 7è amb 4 punts. 

I com ho saben tots els qui hi van participar, aquests Torneigs de Berga tenien un ambient i una participació molt especial, amb molts estiuejants estrangers en el torneig principal, dels que molts eren forts jugadors federats del seu país d'origen, així en aquest de 1972 hi van participar 9 de França, 7 d'Holanda, 4 d'Alemanya, Suïssa i Itàlia, 2 d'Anglaterra, i 1 d'Àustria, Bèlgica, Dinamarca i Romania, amb un total de 34 estrangers i 59 espanyols, la gran majoria dels quals, però no tots, catalans, entre els quals Ibero, Ingelmo, Pepita Ferrer, De Llorens, E. Pérez, Simón, dos Catalán, Vilageliu, dos Creus, Borrell, Collado, Ribadeneyra, Martin... tot i que en altres torneigs, sobretot posteriors, hi van participar M.I. i alguns G.M., la majoria eren jugadors forts però sense títol magistral, i aquesta barreja de jugadors estrangers, locals, catalans i espanyols i el fet de ser un Suís a 8 rondes jugades diàriament el feia un campionat molt especial per aquell temps, amb una forta personalitat pròpia. 

I que deixava molt bon record tant als escaquistes participants com als espectadors, que sovint eren bastants, si bé no predominaven donat el centenar de jugadors. Sempre he guardat un record d'aquell ambient llavors per a nosaltres únic, tot i que n'hi devien haver d'altres i després s'han popularitzat.  

Resistint-li a un Mestre campió d'Espanya

En aquesta partida del Campionat de Catalunya per Equips, Vulcà - Vic A, Xavier Lázaro juga contra el llavors Mestre Nacional i des de fa molts anys Mestre Internacional Ángel Martín, tantes vegades campió d'Espanya i de molts torneigs (1). 

Tot i que Martín al principi sembla que pensi decidir ràpid, la partida és jugada en un tu a tu, i ha de canviar la seva estratègia, conformant-se en intentar guanyar a la llarga, adoptant una estructura de Siciliana amb un estil de posició eriçó i la situació es manté equilibrada durant quasi tota l'estona i s'arriba a un final que podrien ser taules, però en el que el Mestre intenta forçar un zugzwang del blanc. 

Xavier Lázaro (2ª) - Ángel Martín (M.N.)
Campionat de Catalunya per Equips, Vulcà - Vic A
Barcelona, 14 desembre 1975
1. d4, Cf6; 2. c4, c5; 3. Cf3, cxd4; 4. Cxd4, b6; 5. Cc3, Ab7; 6. Dc2, e6; 7. Ag5, Ae7; 8. e4, d6; 9. Td1, Cbd7; 10. Cf3, a6; 11. Ae2, Dc7; 12. 0-0, Tc8; 13. Ad3, Cc5; 14. Cd2, h6; 15. Af4, Cg4; 16. Tfe1, g5; 17. Ag3, h5; 18. f3, Cxd3; 19. Dxd3, Dc5+; 20. Rh1, Ce5; 21. Axe5, dxe5; 22. Cf1, Rf8; 23. Ce3, Rg7; 24. Ca4, Dc6; 25. Dd7, Dxd7; 26. Txd7, Ab4; 27. Cc3, Ac6; 28. Td3, Thd8; 29. Ted1, Txd3; 30. Txd3, Rf8; 31. a3, Ac5; 32. Ccd1, Re7; 33. b4, Ad4; 34. Rg1, Aa4; 35. Rf1, Axd1; 36. Cxd1, Txc4; 37. Re2, Tc1; 38. Rd2, Ta1; 39. Re2, Ta2+; 40. Rf1, c5; 41. h3, c4; 42. Tb3, Td2; 43. Tb1, b5; 44. Tc1, Rf6; 45, Re1, Txg2; 46. Tc6, Th2; 47. Txa6, Txh3; 48. a4, Txf3; 49. axb5, g4; 50. Re2, Tg3 (0 - 1)

Al final, potser cansat per la intensitat i duració de la partida el blanc afluixa i comet un error que porta en poques jugades a la victòria de Martín. Però durant la major part del joc les forces han estat ben equilibrades, fins a les últimes jugades, quan s'ha imposat la superioritat magistral collant les peces del blanc, però com ho podria haver fet en una partida entre col·legues de la seva categoria. 

Una altre notable demostració de com jugava en aquells anys el Xavier. 

(1) Martín, que en el moment de jugar aquesta partida tenia 23 anys, ja tenia un llarg palmarès d'èxits: campió de Catalunya juvenil el 1971, i subcampió el 1972, campió d'Espanya juvenil el 1972, campió de Catalunya absolut el 1974 i subcampió d'Espanya absolut el 1972 i 1974 i estava a punt de ser campió d'Espanya el 1976. I el Vulcà era un equip format ex-profés amb grans figures dels escacs catalans i el Vic A encara jugava a una categoria catalana molt alta, tot i que ja no a la màxima des de l'any anterior, ja que va baixar el 1973. El Xavier, que junt amb Ricard Lázaro Sr., en Jordi Lázaro i jo mateix, tot i que en el meu cas més ocasionalment, era un dels integrants de l'equip, tenia llavors 14 anys.  

Les temibles Sicilianes

Les Sicilianes poden ser temibles en mans d'un que les jugui sistemàticament i amb coneixement de causa, com era el cas del Xavier Lázaro, sobretot quan era ben jove, que les usava gairebé sempre i jugades per ell eren  molt perilloses pel blanc. Així es veu en aquesta partida, una de les més representatives del seu estil alegre, o com s'havia dit "valent, viu i alegre". El seu rival en aquesta ocasió és el jove i talentós Orriols de Moià (1), que ja havia fet bones actuacions abans i que uns quants anys després (2) va guanyar un molt concorregut i disputat Open de Barcelona en la categoria B.  

Orriols - X. Lázaro
V Campionat Comarcal, Moià - Institut J.Callís Vic
Vic. 17 maig 1975
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf3; 5. Cc3, d6; 6. Ac4, g6; 7. Cxc6, bxc6; 8. e5, Cg4; 9. e6, f5; 10. Ab3, Ag7; 11. 0-0, 0-0; 12. h3, Cf6; 13. Ce2, d5; 14. Cf4, Dd6; 15. Te1, Ce4; 16. f3, Cc5; 17. c3, Tf6; 18. Ae3, Cxe6; 19. Cxe6, Txe6; 20. c4, Txe3; 21.Txe3, Dc5; 22. Dd3, f4; 23. cxd5, Dxe3+; 24. Dxe3, fxe3; 25. d6+, Rf8; 26. dxe7+, Rxe7; 27. Te1, Ad4; 28. Ac4, Rd6; 29. b3, Tb8; 30. g4, Tb6; 31. Rg2, Aa6; 32. Td1, Re5; 33. f4+, Re4; 34. f5, Axc4; 35. bxc4, Tb2+; 36. Rg3, e2 (0 - 1)

Aquesta partida té un desenvolupament tan lineal i lògic i la idea és tan clara per cada bàndol que es pot seguir i reproduir gairebé de memòria. Primer durant unes quantes jugades tot gira al voltant del peó del blanc tan avançat a e6, i després tot seguit bé una combinació del negre que dura fins gairebé la decisió de la partida. La anticipació del joc és molt encertada pels dos cantons, fent que la partida tingui una alta qualitat. Tota ella dona una impressió d'intel·ligència i de seguir un fil racional, si bé aquesta característica és superior en el joc negre. Un bon exemple que una defensa Siciliana en mans d'un bon coneixedor pot ser un arma temible.  

(1) Joan Orriols tenia aquí 22 o 23 anys, i el Xavier 14. 
(2) El del 1979.

L'Open Juvenil de Berga de 1974

Del IV Torneig Internacional Juvenil de Berga, jugat del 19 al 24 d'agost de 1974, és aquesta partida: 

X. Lázaro - Ordeix
IV Open Juvenil de Berga, 2ª ronda 
Berga, 20 d'agost de 1974
1. d4, g6; 2. c4, Ag7; 3. Cf3, d6; 4. Cc3, f5; 5. Af4, Ch6; 6. g3, Cf7; 7. Ag2, Cd7; 8. Dc2, e5; 9. dxe5, dxe5; 10. Ac1, e4; 11. Cd2, 0-0; 12. b3, Te8; 13. 0-0, Cf6; 14. Ab2, b6; 15. Tad1, De7; 16. Cb5, Ab7; 17. Aa3, c5; 18. Ab2, e3; 19. Axf6, Axf6; 20. Axb7, exf2+; 21. Txf2, Dxb7; 22. Cf3, Tad8; 23. T2f1, a6; 24. Txd8, Txd8; 25. Cc3, Axc3; 26. Dxc3, De4; 27. Rf2, Ch6; 28. h3, f4; 29. gxf4, Dxf4; 30. De3, Df5; 31. Dxh6, Tf8; 32. Dh4, Dc2; 33. Dg4, Dxa2; 34. De6+, Rh8; 35. Dxb6, Db2; 36. Dxc5, Txf3+; 37. Rxf3, Df6+; 38. Rg2 (1 - 0)

Aquesta partida, jugada contra Ordeix de Ripoll, segons especifiquen els papers del torneig, va posar al Xavier en la 3ª ronda en el grup de líders amb 2 punts de 2, i a partir d'aleshores va jugar sempre, com el seu germà Jordi, que acabaria campió, en els primers taulers de la classificació. Però el Xavier va perdre dues partides seguides, la 3ª i la 4ª, amb Wichtmann i Samaniego, tots dos de Madrid, però després va guanyar les dues últimes rondes i molt especialment la 6ª i darrera partida contra Teresa Canela, que jugava el torneig junt amb els seus germans Artur i Conxita, partida ja publicada en aquest Blog (1). I és probable que Teresa Canela, de 15 anys, ja la vicecampiona femenina absoluta de Catalunya d'aquell any, hagués pogut jugar en el Torneig principal (2), però per edat i essent noia hagués escollit ella fer-ho en el Juvenil, i així en aquest cas no era d'aplicació aquell comentari que el Xavier havia fet més d'un cop "guanyo a juvenils i al cap de poc ja estan entre els primers de Catalunya", perquè la seva rival ja ho estava.

El Butlletí del torneig principal que es jugava simultàniament amb
el Juvenil fins a 18 anys, aquest pels matins i l'altre per les tardes. 

La classificació final va ser: 

1. Jordi Lázaro (Vic) 5 p

2. Quintana (Madrid) 5 p

3. Wichtmann (Madrid) 4.5 p

4. Samaniego (Madrid) 4.5 p

5. Artur Canela (Barcelona) 4 p

6. Ribera (Manresa) 4 p

7. Xavier Lázaro (Vic) 4 p

8. Blasi (Salou) 3.5 p

9 - 17.  Boixader (Berga), Conxita Canela (Barcelona), Teresa Canela (Barcelona), J.M. Canela (Valls), Comellas (Barcelona), Escobet (Berga), Gamisans (Gironella), Garcia (San Sebastián) i Money (Gironella)  3p 

18-19. Call (Berga) i Ordeix (Ripoll)  2.5 p

20-23. Colominas (Barcelona), Figols (Berga), Marginet (Berga) i Rocadembosch (Berga)  2 p

24. Villegas (Berga)  1.5 p

25 - 26. Arias (Barcelona) i Servando (Berga)  1 p

El coeficient de desempat, que va afavorir al Jordi i va quedar campió, no va ser favorable al Xavier que va quedar en 7è lloc, amb els mateixos punts que el 5è i 6è. A partir del 9è ja no es va aplicar el càlcul del desempat, probablement perquè ja no influïa en els premis a atorgar i eren molts, un total de 9, posant-los ex-aequo i per ordre alfabètic, però si s'hagués fet és molt probable que la Teresa Canela haguès sigut la 9è i possiblement la seva germana Conxita la 10ª perquè els 3 germans Canela - l'altre del mateix nom era d'un altre poble i no tenia relació amb ells - van estar també lluitant pels primers llocs i a la Teresa només li va impedir una molt bona classificació la derrota amb el Xavier a la ronda final. 

Com anècdotes, en la foto oficial de participants del torneig, ja publicada (3), falta un jugador, potser perquè es va fer una estona abans de començar alguna ronda, que normalment però no necessàriament seria la primera o la última, o encara més probablement perquè aquell dia no hi va assistir. I també que hi participaven tres noies, essent l'altre Figols de Berga. 

La categoria d'Internacional el torneig no la va perdre, tot i que tots eren espanyols i la gran majoria catalans, però en ocasions hi participava algun juvenil o infantil estranger com en el II Open Juvenil de Berga de 1972 en que hi participà Eric-Mikhail Sighirdjian (França), llavors un nen de 9 o 10 anys d'origen armeni, al que el Jordi guanyà fàcilment i que avui dia és un gran jugador amb 2170 d'Elo FIDE, confirmant que el Jordi també guanyava a infantils i juvenils o gent que portava poc temps jugant, que després arribaven a ser jugadors destacats, mentre que jo més aviat hi perdia contra aquestes promeses futures realitats, i també al cap de poc eren dels millors. 

(1) En l'entrada del 21 de març d'aquest any.
(2) El nostre pare Ricard Lázaro Sanromà, que els va acompanyar en els 3 torneigs en que el Jordi i el Xavier hi van participar, mentre que jo només vaig estar en dos, els de 1972 i 1973, i aquest encara per una concessió especial doncs ja tenia 19 anys però m'hi vaig inscriure quan encara no els havia fet i ho van acceptar, hagués pogut fer-ho en el de grans, perquè l'haguessin admès, però això hagués significat jugar dos dies més, un abans d'iniciat i un després d'acabat el Juvenil, i a més quedar-se tots a Berga tot el dia, ja que feiem el viatge d'anada i tornada des de Folgueroles en el seu cotxe i en aquella època era per carreteres de muntanya i de corbes, i va decidir no fer-ho en cap de les edicions. Crec recordar que en més d'una edició algun dels directius, en un cas crec que Gros però també altres, li van dir "i vostè no juga en el principal?" i ell els hi va explicar la seva problemàtica, perquè la immensa majoria dels del gran i molts del juvenil s'estaven tota la setmana a Berga, ja fos perquè eren d'allà o allotjats en hotels. 
(3) El 7.03.2021

Una partida de Ricard Lázaro Sr del 1975

Tinc poques partides del meu pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008), per això trobar-ne una és tot un esdeveniment. Entre les partides del Xavier, un dels seus 7 fills, he trobat aquesta: 

Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Sr. 
Campionat de casa d'escacs
Folgueroles, 14 de setembre de 1975

1. d4, f5; 2. c4, Cf6; 3. Cc3, g6; 4. Cf3, Ag7;  5. g3, 0-0; 6. Ag2, d6; 7. Af4, h6; 8. Dd2, Rh7; 9. h3, Cbd7; 10. d5, c5; 11. Ch2, Ch5; 12. Ae3, Ce5; 13. b6, Da5; 14. Tc1, a6; 15. Cf3, Cf7; 16. Ch2, Cf6; 17. Af3, e5; 18. cxd6 ap, Axd6 (suposada) ...

L'anotació de la partida és del Xavier, és la seva
lletra, però també té el valor de portar la signatura
de R. Lázaro Sr, que aquí és quasi vertical amunt. 

Lamentablement a partir d'aquí la partida no es pot seguir, ja que o està mal apuntada o falten jugades i les següents són inintel·ligibles respecte a la posició. 

Una possible reconstrucció és 19. g4, Ta7; 20. g5, Cd7 (suposada); 21. Tg1, Ae5; 22. Tg2, b5; 23. cxb5, axb5; 24. Tg2 (suposada), hxg5; 25. Axg5, (quina?); 26. h4, Cf6; 27. Cf1, d5; 28. Cxd5, Dxd2+; 29. Cxd2, Axd5; 30. Axd5, Cxd5; però a partir d'aquí ja la següent jugada (anotat AxP) és impossible tant pel blanc com pel negre (1). 

Tot i així consta que el blanc abandonà a la jugada anotada 36ª que en realitat seria una o dos més com a mínim  (0 - 1). 

Un bon model de les seves obertures, tant de R. Lázaro Sr com de X. Lázaro, i es pot veure algunes coses del seu estil de joc en aquells anys.  

(1) Prescindint de la jugada, amb la qual cosa ja serien dos, es pot mirar de seguir la partida encara una jugada més que seria 31. Tc2, Cb6; però de nou tornen a apareixer jugades impossibles, per omissió o per transcripció errònia i ja és materialent impossible seguir-la més enllà i és una llàstima. Però amb el que s'ha pogut salvaguardar ja n'hi ha bastant per fer-se també una idea del seu nivell de joc i més en un campionat familiar. 

Una partida extraordinària

M'ha sorprès molt aquesta partida: 

Teresa Canela - Xavier Lázaro
IV Torneig Juvenil de Berga, 6ª i última ronda
Berga, 24 agost 1974

1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae3, g6; 7. Ae2, Ag7; 8. 0-0, 0-0; 9. f4, a6; 10. a4, Ad7; 11. f5, Cxd4; 12. Axd4, Rh8; 13. g4, Ac6; 14. g5, Cd7; 15. fxg6, fxg6; 16. Axg7+, Rxg7; 17. Dd4+, e5; 18. Dxd6, Dxg5+; 19. Rh1, Tf4; 20. Txf4, Dxf4; 21. Ad3, Dg5; 22. Tf1, h5; 23. Cd5, h4; 24. Tg1, Dh5; 25. Ae2, Dh6;  26.  Ce7, Axe4+; 27. Tg2, Dc1+; 28. Ad1, Dg5; 29. Cf5+, Dxf5; 30. Rg1, Axg2+; 31. Rxg2, Tf8; 32. Dd3, Df2+; 33. Rh3, Df1+; 34. Dxf1, Txf1; 35. Ag4, Cc5; 36. Rxh5, Tf2; 37. Rg3, Txc2; 38. b3, Tc3+ (0 - 1)

El Xavier, amb 13 anys, acabava de guanyar el I Torneig Juvenil de partides ràpides
Pere Godó de Moià. Teresa Canela, actual M.I. femenina, en tenia 15 i aquell mateix
 any 1974 ja havia sigut subcampiona de Catalunya femenina, torneig que va guanyar
tot seguit els anys 1975 i 1976, essent 2ª de nou l'any 1977. Una partida de campions!

Una partida gairebé per premi de bellesa, si no fos per l'excessiva resistència del blanc en les últimes jugades que desentona una mica amb l'alt nivell i qualitat de tota la partida. Però si el torneig juvenil de Berga tenia premi de bellesa segur que se li va concedir per la lluita extraordinària que hi ha durant la major part del joc. Una partida excel·lent.