Aniversari del Xavier Lázaro

Avui 29 de març era l'aniversari del Xavier, hagués fet 61 anys. 

Amb tal motiu publico unes fotos seves: 

Pintant un quadre a la seva habitació a Folgueroles el març de 1972, quan estava a punt de fer 10 anys. Una certa afició a la pintura la va tenir fins ben entrada la seva joventut. 

Amb moto a Folgueroles als 18 anys. Des que les va poder portar i durant uns anys va ser força aficionat a les motos, tan de carretera com, més ocasionalment, de trial i motocross. Afició que lligava amb el fet de ser, ja des de que era un noi i durant tota la vida, un molt bon mecànic i d'haver participant com a pilot en algunes carreres de cotxes com la Zanini Racing. 

En el viatge fins a Alemanya Occidental que va fer amb mi l'agost de 1980, amb un Seat 850. A ell li estava a punt de caducar el passaport, llavors necessari per sortir a l'estranger, per la proximitat al seu període de servei militar, i jo feia uns quatre mesos i escaig que havia tornat de fer-lo, i m'acabava de treure el passaport de nou. En aquella època creuar fronteres era una aventura, amb duana, possible revisió del vehicle i equipatge, canvi de moneda i un altre idioma, com també cotxes diferents (1) i altres costums. La nostra il·lusió era arribar fins Alemanya, on jo ja hi havia estat un parell de dies, visitant Munic l'any 1973, i vam aconseguir-ho, concretament vam estar a Freiburg i voltants durant un dia i mig. La foto probablement està presa a algun lloc de França, ja que la major part del nostre trajecte va transcórrer pel sud i est d'aquest país, anant-nos tornant per conduir, menjant la meitat del viatge entrepans i llaunes portades de casa, i molts dies dormint dins del cotxe en parkings d'àrees de servei. 

Aquesta breu pinzellada d'una part de la seva vida, doncs només és la seva edat més jove i ja llavors  el Xavier tenia moltes facetes més i amb els anys encara va fer moltes més coses, la faig com homenatge envers ell, al Cel sigui!. 

(1) En aquella època els cotxes francesos solien portar llums grocs i matrícules de lletres blanques sobre fons negre, i les marques, models i aspecte eren força diferents d'un país a un altre, així a França eren molt típics els elegants Citroën DS, GS i CX, el Peugeot 504, el Renault 16, a Alemanya de l'Oest el Volkswagen Escarabat, els NSU amb motor rotatori Wankel, els prestigiosos Mercedes, sobretot els de línia clàssica i senyorial dels anys 1950s, 60s i 70s, els Opels, el Ford Taunus, la furgoneta DKW... això a part dels que eren coneguts, es venien i en circulaven molts a Espanya, com el Citroën 2CV i derivats, Renault 5, Simca 1000, etc. En aquella època els automòbils de cada país tenien una forta personalitat i podies dir en quin pais et trobaves pels vehicles que veies, l'estil de les senyals de trànsit, etc. Més encara que el Xavier, el Jordi sempre va ser molt aficionat a les marques i models de cotxes i les seves característiques, mentre que el nostre pare i jo ho vam ser ocasionalment, ell per la seva afició a la mecànica i a la conducció i jo de nen i de jove.