Les temibles Sicilianes

Les Sicilianes poden ser temibles en mans d'un que les jugui sistemàticament i amb coneixement de causa, com era el cas del Xavier Lázaro, sobretot quan era ben jove, que les usava gairebé sempre i jugades per ell eren  molt perilloses pel blanc. Així es veu en aquesta partida, una de les més representatives del seu estil alegre, o com s'havia dit "valent, viu i alegre". El seu rival en aquesta ocasió és el jove i talentós Orriols de Moià (1), que ja havia fet bones actuacions abans i que uns quants anys després (2) va guanyar un molt concorregut i disputat Open de Barcelona en la categoria B.  

Orriols - X. Lázaro
V Campionat Comarcal, Moià - Institut J.Callís Vic
Vic. 17 maig 1975
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf3; 5. Cc3, d6; 6. Ac4, g6; 7. Cxc6, bxc6; 8. e5, Cg4; 9. e6, f5; 10. Ab3, Ag7; 11. 0-0, 0-0; 12. h3, Cf6; 13. Ce2, d5; 14. Cf4, Dd6; 15. Te1, Ce4; 16. f3, Cc5; 17. c3, Tf6; 18. Ae3, Cxe6; 19. Cxe6, Txe6; 20. c4, Txe3; 21.Txe3, Dc5; 22. Dd3, f4; 23. cxd5, Dxe3+; 24. Dxe3, fxe3; 25. d6+, Rf8; 26. dxe7+, Rxe7; 27. Te1, Ad4; 28. Ac4, Rd6; 29. b3, Tb8; 30. g4, Tb6; 31. Rg2, Aa6; 32. Td1, Re5; 33. f4+, Re4; 34. f5, Axc4; 35. bxc4, Tb2+; 36. Rg3, e2 (0 - 1)

Aquesta partida té un desenvolupament tan lineal i lògic i la idea és tan clara per cada bàndol que es pot seguir i reproduir gairebé de memòria. Primer durant unes quantes jugades tot gira al voltant del peó del blanc tan avançat a e6, i després tot seguit bé una combinació del negre que dura fins gairebé la decisió de la partida. La anticipació del joc és molt encertada pels dos cantons, fent que la partida tingui una alta qualitat. Tota ella dona una impressió d'intel·ligència i de seguir un fil racional, si bé aquesta característica és superior en el joc negre. Un bon exemple que una defensa Siciliana en mans d'un bon coneixedor pot ser un arma temible.  

(1) Joan Orriols tenia aquí 22 o 23 anys, i el Xavier 14. 
(2) El del 1979.