Aplicació a llistes de jugadors

Una llista dels campions mundials únics des de mitjans del segle XIX, quan van començar els torneigs d'escacs de l'era moderna, amb rellotge, amb l'aparició de les peces Staunton, etc. per ordre consecutiu, deixant estar les dates concretes en que van ser campions del món:  

Adolf Andersen (1818 – 1879)

Paul Morphy (1837 – 1884)

Wilhelm Steinitz (1836 – 1900)

Emmanuel Lasker (1868 – 1941)

José Raul Capablanca (1888 – 1942)

Alexandre Alekhine (1892 – 1946)

Max Euwe (1901 – 1981)

Mikhail Botvinnik (1911 – 1995)

Vasily Smyslov (1921 – 2010)

Mikhail Tal (1936 – 1992)

Tigran Petrosian (1929 – 1984)

Boris Spassky (1937)

Bobby Fischer (1943 – 2008)

Anatoly Karpov (1951)

Garry Kasparov (1963)

Vladimir Kramnik (1975) 

Viswanathan Anand (1969)

Magnus Carlsen (1990) 

La llista no canvia massa si els ordenem per any de naixement, per any de defunció (i els vius per any de naixement) o per anys de campió mundial, pels que només hi ha un petit canvi entre Morphy i Steinitz,  entre Tal i Petrosian i entre Kramnik i Anand pels seus anys de naixement.  Per anys de defunció hi ha més canvi, per les morts relativament joves de Petrosian i Tal i per la longevitat de Smyslov i Spassky, que els fa superar a Fischer.

Però si a aquesta llista hi interposem, entre Kasparov i Kramnik, els co-campions mundials dobles (quan n'hi havia dos, entre 1993 i 2006) Aleksandr Khalifman (1966), V. Anand, Ruslan Ponomariov (1983), Rustam Kassimdzhanov (1979) i Vesselin Topalov (1975), la cosa ja canvia, perquè a part de que Anand apareix en un altre ordre - abans que Kramnik - entre els campions mundials, també hi ha una discrepància cronològica en els anys de naixement de Ponomariov, Kassimdzhanov i Topalov, en que el més jove és el primer i el més gran l'últim. En realitat la llista lliga més bé i és més clara amb els campions mundials clàssics, en que Kasparov ho segueix essent fins l'any 2000 i Kramnik ja ho és des d'aleshores.   

Ara bé, si considerem la llista dels quasi campions del món o "campions sense corona" i hi afegim també alguns dels escaquistes més destacats per diferents motius en la història dels escacs, la cosa pot canviar bastant si és per l'ordre de naixement o mort. Per exemple en el cas dels grans hipermoderns: 

Aron Nimzowitsch (1886 - 1935)

Savielly Tartakower (1887 - 1956)

Richard Réti (1889 - 1929)

Alexandre Alekhine (1892 - 1946) 

Gyula Breyer (1893 - 1921) 

Ernst Grünfeld (1893 - 1962)

En canvi, per ordre de desaparició és Breyer, Réti, Nimzowitsch, Alekhine, Tartakower i Grünfeld, canviant quasi totalment l'ordre ja que només Grünfeld queda al final en totes dues, si bé Alekhine per casualitat queda en el mateix 4t lloc (1). 

Totes les dues ordenacions tenen avantatges i inconvenients. La de l'ordre de naixement és evident i ens diu qui era més gran d'edat, qui podia haver sigut el predecessor o el mestre (amb alguna excepció que confirma la regla) de l'altre, etc. Però la de l'ordre de supervivència ens assenyala qui podia estar jugant encara torneigs més tard. 

Això queda encara més clar si considerem escaquistes malograts que moriren força joves i altres d'una gran longevitat, alguns en actiu fins molt grans: 

Friedrich Sämisch (1896 - 1975)

Edgar Colle (1897 - 1932) 

George Koltanowski (1903 - 2000)

Vera Menchik (1906 - 1944)

Viacheslav Ragozin (1908 - 1962)

Daniël Noteboom (1910 - 1932) 

Fred Reinfeld (1910 – 1964)

Nicolas Rossolimo (1910 – 1975) 

Albéric O’Kelly de Galway (1911 – 1980) 

Andor Lilienthal (1911 - 2011) 

Vladimir Simagin (1919 – 1968)

Isaac Boleslavsky (1919 – 1977)

Vasily Smyslov (1921 - 2010)

Yuri Averbakh (n. 1922) 

Mark Taimanov (1926 - 2016)

Leonid Stein (1934 – 1973)

Aleksandr Zaitsev (1935 – 1971) 

No queda massa clar quina és la millor manera d'ordenar-los cronològicament. Per ordre de naixement com aquí ens trobem amb que el primer, Sämisch, sobreviu fins i tot al últim i penúltim de la llista, els més joves. I que si bé Sämisch és un any més gran que el segon, Colle, el sobreviu 43 anys, cosa que ens faria amb raó posar a Colle com anterior. En el cas dels triats per fer l'exemple l'ordre de desaparició queda en Colle, Noteboom, V. Menchik, Ragozin, Reinfeld, Simagin, A. Zaitsev, Stein, Sämisch, Rossolimo, Boleslavsky, O'Kelly, Koltanowski, Smyslov, Lilienthal, Taimanov, Averbakh (2)... el que ens dona una apreciació objectiva de la seva llunyania amb nosaltres.

Del que es tracta és que podem fer dues llistes i les dues tenen els seus motius i la seva utilitat, sobretot a l'hora de fer un panorama. I donat que les llistes poden ser tan diferents i tan desequilibrades. 

Per això pot ser interessant aplicar el concepte de "centre" o "punt mitjà" de la vida, cosa que si bé no sempre informa adequadament de quan el jugador estava en plenitud, en el seu apogeu o en el moment central de la seva carrera escaquista, sí que és una millor aproximació objectiva a l'època de vida del mateix. I hi surten sorpreses respecte a com se'ls sol pensar generalment, de a quin temps o època pertanyen i qui és en conjunt anterior, contemporani o posterior a un altre. 

(1) En aquest grup hi podriem incloure perfectament a Effim Bogoljubov (1889 - 1952), nascut un mes i mig abans que Réti i mort 23 anys després que aquest, però l'estil de joc de Bogoljubov, encara que amb moltes semblances als hipermoderns, era més universal. 

(2) Si apliquéssim estrictament la data de mort hi podria haver encara més diferències, fins i tot dins del mateix any, però a efectes pràctics quan l'any de la seva mort és el mateix es poden ordenar aleshores per any de naixement.