 |
| Àngela Sanromà en una foto dels anys 1940s o 1950s |
Avui és el
120è aniversari del naixement a Valls (Tarragona) d'Àngela Sanromà Forés (1899
- 1977), mare de Ricard Lázaro Sanromà i del seu malograt germà gran Joan.
L' Angelina, com sovint se la coneixia, va viure quasi tota la seva vida a Barcelona, on va tenir una botiga al C/Pare Claret 40. Es va casar amb Joan Lázaro Vergés, un ferroviari, que va morir relativament jove, essent vídua a partir d'aleshores. Va tenir una vida força dura, durant la Guerra Civil (1936 - 1939) i amb la mort prematura per accident amb tan sols 19 anys del seu fill Joan Lázaro Sanromà (20 juny 1920 - febrer 1940), que després d'haver fet quasi un any com soldat de lleva de la República va tenir que continuar el servei militar després de la guerra, morint víctima d'un tret perdut a Renteria (Guipúscoa). També li va tocar viure les convulsions exteriors de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945) i els anys de pobresa i fam de la postguerra. I quan l'altre fill, Ricard, després de dos anys de matrimoni va quedar vidu amb 33 anys, ella va fer de mare dels seus dos nets, de 2 anys i 2 mesos, de forma exclusiva fins a les segones núpcies d'aquest dos anys més tard. Malgrat tot. sempre va tirar endavant amb enteresa i fortalesa, amb l'ajut de la seva intensa fe catòlica, que li va permetre superar totes les dificultats i perills.
Va ser sempre una dona treballadora i abnegada, bona esposa i mare, a la que nosaltres vam conèixer com una àvia entranyable. En la seva existència va tenir un accident important que la va marcar i una malaltia crònica els últims anys, fets que va suportar amb una gran resignació cristiana i que no li van impedir dedicar-se totalment als altres, amb una humilitat i bondat properes a la santedat. Va viure sempre a la família, primer a Barcelona i des del 1967 en general a la comarca d'Osona, i va morir a casa, a Folgueroles el 17 de març de 1977.
És una bona ocasió per recordar-la. Que Déu la tingui amb Ell a la Glòria!.
L' Angelina, com sovint se la coneixia, va viure quasi tota la seva vida a Barcelona, on va tenir una botiga al C/Pare Claret 40. Es va casar amb Joan Lázaro Vergés, un ferroviari, que va morir relativament jove, essent vídua a partir d'aleshores. Va tenir una vida força dura, durant la Guerra Civil (1936 - 1939) i amb la mort prematura per accident amb tan sols 19 anys del seu fill Joan Lázaro Sanromà (20 juny 1920 - febrer 1940), que després d'haver fet quasi un any com soldat de lleva de la República va tenir que continuar el servei militar després de la guerra, morint víctima d'un tret perdut a Renteria (Guipúscoa). També li va tocar viure les convulsions exteriors de la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945) i els anys de pobresa i fam de la postguerra. I quan l'altre fill, Ricard, després de dos anys de matrimoni va quedar vidu amb 33 anys, ella va fer de mare dels seus dos nets, de 2 anys i 2 mesos, de forma exclusiva fins a les segones núpcies d'aquest dos anys més tard. Malgrat tot. sempre va tirar endavant amb enteresa i fortalesa, amb l'ajut de la seva intensa fe catòlica, que li va permetre superar totes les dificultats i perills.
Va ser sempre una dona treballadora i abnegada, bona esposa i mare, a la que nosaltres vam conèixer com una àvia entranyable. En la seva existència va tenir un accident important que la va marcar i una malaltia crònica els últims anys, fets que va suportar amb una gran resignació cristiana i que no li van impedir dedicar-se totalment als altres, amb una humilitat i bondat properes a la santedat. Va viure sempre a la família, primer a Barcelona i des del 1967 en general a la comarca d'Osona, i va morir a casa, a Folgueroles el 17 de març de 1977.
És una bona ocasió per recordar-la. Que Déu la tingui amb Ell a la Glòria!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.