Dues partides comentades en origen

Com a mostra dels escacs d'aquells anys, dues partides comentades ja en l'època en que es van jugar. Una del meu pare, Ricard Lázaro Sanromà, i l'altre meva. 

Primer, la partida del meu pare, comentada per mi: 

R. Lázaro Sr.(C.E. Vic “A”)  – Roig (B.I.M. Sants)

Ct. Catalunya per Equips de 2ª, grup III, Barcelona, 13 desembre 1981

1 Cf3, Cf6; 2 c4, c5; 3 Cc3, g6; 4 b3, Ag7; 5 Ab2, 0-0; 6 g3, d5; 7 cxd5, Cxd5; 8 Ag2, Cxc3, 9. Axc3, Axc3; 10 dxc3, Cc6; 11. 0-0, Dc7; 12 Dc1, f6; 13 b4, Ce5; 14 De3, Cxf3+; 15 Axf3, cxb4; 16 cxb4, a6; 17 Tac1, Dd6; 18 a3, e5; 19 Tfd1, De7; 20. Db6, e4; 21 Ag2, Tb8; 22 Tc7, De5; 23 f4, Db2; 24. Dd6, Af5; 25 De7 (1 – 0)

La quasi invariable obertura de R. Lázaro Sr. és l’Obertura Réti i aquí tot i que per transposició es passa a una Obertura Anglesa i fins arriba a posicions típiques de l’Obertura Larsen 1 b3, a la jugada 6ª del blanc ja es torna a tenir una típica Obertura Réti com era la voluntat del blanc, i de la manera més hipermoderna,amb el doble fianchetto.                     

El negre es decideix a aclarir la situació en el centre i sembla seguir aquell consell d’Alapin de canviar quantes peces sigui possible, per estar a tir, sempre que no es perdi en el canvi, però l’alfil rei del negre val més, per estar protegit i ser defensor de l’enroc, que l’alfil dama de les blanques,  i el blanc aplica la regla de, si no és un pla realment dolent, oposar-se sempre al pla del rival; el canvi massa imprudent dels alfils per part del negre a la jugada 9 – en lloc de fer f6 i després e5 -  produeix una debilitat de l’enroc  negre que es manifestarà clarament més tard,  “els pecats de la joventut es paguen a la vellesa”. També és inconseqüent que el negre canviï de pla i no canviï les dames, però la debilitat de la columna oberta de dama exigiria molt aviat el canvi de totes les torres  i, preveient-ho, les blanques podrien no enrocar  sinó jugar e3 i Re2 i per a la final resultant el rei blanc estaria millor col·locat que el rei negre. L’opció que el negre tria de no canviar dames és desencertada, tot i que era difícil veure-ho en aquell moment, i havent deixat passar la verdadera crisi de la partida, el negre perd per petits errors posicionals i per no tenir un pla definit.

La iniciativa blanca fa que les negres quedin irremeiablement endarrerides en el desenvolupament i estratègicament perdudes, perquè l’amenaça d’irrupció en la fila 7 no té defensa. I tot el desesperat intent del negre de crear complicacions, el blanc evita complicacions tàctiques (com 21. Tc7, Dxc7; 22. Dxc7, exf3) davant la seva superioritat posicional i en poques jugades el mat no té aturador.              

Els comentaris, traduïts al català, ja que originalment foren escrits en castellà, i arreglats per al format d’aquest lloc, són meus de poc després de jugar-se la partida.

I la segona, una mica anterior, meva: 

Ricard Lázaro M - Ferran Vilarrasa

I Trofeu Rocaprevera, Torelló 20 setembre 1980           

1. e4, c6; 2. Cc3, d5; 3. d4, dxe4; 4. Cxe4, Af5; 5. Cg3, Ag6; 6. Ce2, h6; 7. Cf5, Ah7; 8. Ac4, e6; 9. 0-0, Cd7; 10. Te1, Ce7; 11. Axe6, Ag8; 12. Cf5, Cxf5; 13. Axf5+, Ae7; 14. Dg4, g5; 15. Ch5, Cb6; 16. Ad2 (1-0) 

La pàgina original amb els comentaris meus d'aquell temps. Per l'estil es veu que llegia molts llibres i revistes d'escacs en castellà, que no descartava que es pogués eventualment publicar i que, tot i ser partides d'aficionats, és a dir, no professionals ni mestres, donava molta importància a com jugavem i feia referència a partides de l'èlit. Avui dia hagués comentat més aviat que el Torelló em tenia fitxat com a primer tauler i que havia de demostrar o almenys validar el meu paper de jugador destacat, cosa que afortunadament vaig poder fer.