La cantera dels clubs d'escacs

Un camp que als anys 1970s i 80s funcionava força bé, i com més abans encara millor, era la cantera de nous jugadors dels clubs d'escacs, sobretot gent jove, nens i nois, però també a vegades adults i fins gent gran, que s'iniciaven,  o retornaven, als escacs. 

A la comarca d'Osona hi va haver un gran "boom" de nous jugadors de totes les edats a principis dels anys 70 del segle passat.  Les gestes de Fischer del 1971 i 1972 hi van contribuir molt, però no va ser l'únic factor. La majoria dels jugadors veterans d'escacs actuals de la comarca encara en actiu van sorgir llavors. 

Eren nascuts en la seva majoria als anys 1940s i 50s i s'unien als que ja jugaven federats llavors, en la seva majoria dels anys 1920 i 30s. 

Una segona onada va tenir lloc a mitjans dels 70s, però en el cas del Club Escacs Vic, amb el canvi de local social l'any 1977, hi va haver un curs molt nodrit de nens que els seus pares inscrivien per aprendre a jugar a escacs. Qui això escriu va ser l'encarregat pel C.E. Vic d'ensenyar-los a jugar primer i d'organitzar un campionat amb ells després. Tot això va tenir lloc entre setembre - novembre de 1977 al nou local del club. 

L'autor amb els 17 nens inscrits inicialment per fer el curs
d'aprendre a jugar a escacs i el campionat infantil de la
inauguració del nou local del C.E. Vic, setembre de 1977. 

En aquest cas van ser 17 els inicialment inscrits, nombre que després encara va augmentar, arribant a ser més de 20. I venien de tota la ciutat de Vic, però especialment del barri on estava el local, establint-se un fort arrelament veïnal, havent-hi també dos de Folgueroles. La presentació va tenir lloc al setembre de 1977 coincidint amb la inauguració oficial del nou local social del club i després de les classes i del torneig que després van jugar, els premis de trofeus es van lliurar el novembre, coincidint amb l'acte dels jugadors senior, que també van jugar el seu torneig d'estrena del local del club, un dels millors de l'època. Cal dir que tots van seguir el curs durant les setmanes que va durar, incloent el torneig de debut. Com queda dit, em va tocar ensenyar-los a jugar i organitzar i dirigir el seu campionat i en les dues activitats l'assistència va ser gairebé total tots els dies de classe i de joc. 

Una altre foto del grup, el mateix dia, no sols per al Club sinó també per la
 premsa. Els nens eren nascuts a mitjans dels 1960s, amb algun més tard i tot. 

s

Més encara, després no sols forces d'ells van seguir jugant en campionats interns del club sinó alguns fins i tot es van federar a 3ª pel C.E. Vic i van ser els integrants d'un equip filial del Vic que va començar per la categoria inicial d'Aspirants a 3ª i encara n'hi va haver uns pocs que més endavant van jugar els Cts. individuals de Catalunya per 3ª. I, està clar, uns quants també van participar amb el Vic en els Campionats Comarcals, que durarien fins la 12ª edició de 1982 i es perllongarien en una versió diferent durant 3 anys més fins el 1985. 

I així, quan el president de la FIDE, Fridrik Olafsson, va venir a visitar el local considerat modèlic del C.E. Vic, a principis de 1979, convidat per la Federació Catalana d'Escacs, va trobar molts nens que sabien jugar força bé i que tenien afició i en alguns casos entusiasme pels escacs i va comprovar personalment el seu nivell. Aquell any qui això escriu estava fent el servei militar, però altres van agafar la torxa de seguir amb l'ensenyament teòric i amb la preparació pràctica així com en l'organització de torneigs per a ells o l'acompanyament en la participació en torneigs del C.E. Vic, on jugaven amb els adults, feina que va desenvolupar notòriament Heribert Gutiérrez. 

A principis dels anys 1980s i fins ben be mitjans de la dècada, uns quants d'ells, entre els quals 2 o 3 havien pujat a la 2ª categoria, seguien jugant regularment amb el C.E. Vic, especialment en els torneigs socials i en els Campionats de Catalunya per Equips, on l'encarregat de portar-los va ser el futur president Melcior Pujols, formant un equip que va funcionar força bé durant uns quants anys.