Un cop acabats per sorpresa els Comarcals l'any 1983, es va jugar la que després se'n va dir la Olimpiada Comarcal, a partir de la 2ª edició, però que en la primera, com que hi participaven només escaquistes del C.E. Vic, va rebre el nom de I Olimpiada Vigatana.
El nom, que sembla pretensiós d'Olimpiada, ve del fet que el torneig es regia pel reglament de les Olimpiades d'escacs de la FIDE. Va ser com un succedani dels Campionats Comarcals, i fins i tot els equips no rebien noms sinó senzillament eren el Primer, Segon, etc. N'hi van participar 6 en total, de 4 jugadors. Es van fer, però, tot i la senzillesa de la participació, amb tota la il·lusió i donant-los tota la importància que corresponia a una competició de club que, això sí, va tenir èxit i a la 2ª edició del 1984 ja hi van participar equips de la comarca, essent com una perllongació reduïda dels Comarcals.
Qui això escriu es va encarregar, com feia el president Jaume Portet als primers Comarcals, de fer un butlletí de cada ronda amb les partides, els resultats i les classificacions. Es va procurar fer tant bé i amb tanta dignitat com es va poder. I, com queda dit, es va mirar de fer-ho important, amb la idea que les coses tenen la importància que se'ls hi dona. Cal recordar que era l'any de la presidència del meu pare al Club Escacs Vic i el mateix en que el jugador infantil del club Lluís Comas, amb 11 anys, quedava per primera vegada campió infantil de Catalunya, torneig al que va participar gràcies a les gestions del president Ricard Lázaro Sanromà.
1983 va ser un bon any per a R. Lázaro Sr. No sols era el president del Vic, venia essent-ho com a president de la Junta Gestora des de finals de 1979 i com a president oficial del club des del juny de 1982, i ho va ser fins el setembre, i a la primavera Lluís Comas impulsat per ell, que en va fer les gestions, va ser campió de Catalunya infantil, sinó que al Campionat de Catalunya Individual de 1ª va aconseguir els punts necessaris per a l'ascens a la categoria Preferent, 7'5 de 10, tota una fita important, que vam celebrar en petit comitè a l'estiu amb un dinar a un restaurant de Taradell. Però en canvi com a primer tauler de l'equip "Primer" no li va anar tant bé, almenys a les primeres rondes, a la 1ª va perdre amb Canal i a la 2ª amb Teulats, tot i que després ja va puntuar contra altres primers taulers. Però les obertures d'aquestes dues partides poden servir per veure el seu planteig de l'obertura:
R. Lázaro S (Pref) - Canal (1ª)
I Olimpiada Vigatana, 1ª ronda, 1è tauler del matx equips "Primer" - "Sext"
Vic, 21-05-1983
1. Cf3,Cf6; 2. c4, c5; 3. g3, g6; 4. Cc3, Ag7; 5. b3, Cc6; 6. Ab2, 0-0; 7. Ag2, d6; 8. 0-0, Tb8: 9. h3, a6; 10. d3, Ad7; 11. Rh2, b5; 12. Cd5, Cg4+; 13. hxg4, Axb2; 14. Tb1, Ag7; 15. g5, bxc4; 16. bxc4, Txb1; 17. Dxb1, e6; 18. Cb6, Ae8; 19. Ca4, Cd4; 20. Cxd4, Axd4; 21. e3, Ag7; 22. Dc2, Dxg5; 23. Cc3, Dd8; 24. Tb1, Dc8; 25. Ab7, Dc7; 26. Axa6, Da5; 27. Ag5, Dxc3; i després de la pèrdua de peça, tot i que la partida va seguir encara amb lluita i complicacions, les blanques abandonaren a la jugada 57ª.
R. Lázaro Sr. (Pref) - Teulats (1ª)
I Olimpiada Vigatana, 2ª ronda, 1è tauler del matx equips "Primer" - "Segon"
Vic, 28-05-1983
1. Cf3, f5; 2. c4, Cf6; 3. b3, e6; 4. Ab2, Ae7; 5. g3, 0-0; 6. Ag2, d6; 7. d4, De8; 8. 0-0, Dh5; 9. h3, Cbd7; 10. e3, g5; 11. Ch2, Dg6; 12.Cc3, a5; 13.De1, d5; 14. a3, c6; 15. c5, h5; 16. f4, Ce4; 17. Cxe4, fxe4; 18. Ac3, a4; 19. bxa4, Txa4; 20. g4, h4; 21. Dd1, Ta6; 22. Ad2, b6; 23. Dc2, bxc5; 24. Cf3, c4; 25. Ag4, Axg4; 26. axg4, gxf4; 27. Txa6, Axa6; 28. Ta1, Ac8; 29. Ta7, Df6; 30. g5... i tot i que van seguir unes jugades molt intenses i poc clares, el blanc va rendir a la jugada 36ª.
Pel que es veu en aquestes dues obertures, R. Lázaro Sr. que venia de fer una actuació extraordinària al que li va significar l'ascens a Preferent, no va estar encertat almenys en aquestes dues partides ni en les entregues de peons ni els combats tàctics. També val a dir que jugava amb dos rivals molt forts i en el punt alt de la seva força escaquista. Però és que realment on R. Lázaro era molt fort era en el plantejament estratègic i posicional i en els plantejaments molt clars i sòlids, potser aquestes partides les va plantejar com un banc de proves per dotar de més agressivitat el seu estil de joc. En tot cas en les següents rondes, tant ell com el seu equip remuntarien l'inici fluix d'aquest campionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.