Un millor anàlisi de la mateixa partida

Es tracta de la mateixa partida, que per assegurar els anàlisis l'he fet analitzar per l'ordinador de Chess.com: 

Lluís Comas (Pref) - R. Lázaro M (1ª)
II Olimpiada Comarcal d'Osona, 2ª ronda
Vic 12 de maig de 1984

1. d4, d5

2. c4, c6

3. Cc3, d4

4. dxe5, d4

5. Ce4, Da5+ 

6. Ad2, Dxe5 

7. Cg3

Fins ara Comas ha fet sempre les més bones

7... , Ag4

8 h3, Ah5 

Aquí en canvi les dues de les negres són jugades poc contemplades. Ara aquí l'ordinador recomanava Db3 pel blanc, però la jugada 9ª del blanc és la segona. 

9. f4, Df6

10. Cxh5, Dh4+

11. g3, Dxh5

12. Cf3, Dg6 

13. Rf2

Fins ara Comas jugava "com una màquina": quasi sempre la 1ª i sinó la 2ª. Però aquesta és la primera jugada seva que no contempla la màquina, que suggeria g4, Tg1 i Db3

13... , Cf6

Fa ja jugades que el programa d'ordinador va recomanant Cd7 pel negre.

14. Ce5??

L'error garrafal del blanc, amb això la partida està gairebé perduda per les blanques, amb una valoració de - 3.37. L'anàlisi proposava en canvi Ae1 seguit de Rg2. 

14. ... , Ce4 +

Ara la més bona pel blanc segons el programa és Rg1 seguit d'Ag2. 

15. Rf3, Dxg3+

16. Rxe4

La posició crítica, que vaig analitzar segons els meus records de les variants propostes per Heribert Gutiérrez i el mateix Comas, desenvolupades una mica per mi sobre un tauler. 

Naturalment, l'ordinador ho clarifica força més: resulta que la bona és evidentment 16... f5+; però contra el que pensàvem tots i el que jo mateix creia en l'anàlisi que vaig fer, el millor pel blanc és prendre el peó d'àlfil: 17. Rxf5, Cd7; 18. e3, g6+; 19. Re4, Cg5... però està perdut igualment. 

En la variant "principal" que vam considerar 16... f5+; 17. Rxd4, Ac5+ és mat en 6, però fins i tot amb 17..., c5+, jugada que sí que vaig considerar i m'hi vaig entretenir força temps, hi ha mat obligat en 13 jugades (!) o sigui que hagués jugat molt al meu gust, tot i que tardés força més en guanyar. La línia principal ... Ac5+; segueix tal com van veure Comas i Heribert 18. Rxc5, Ca6 i ara: 

Amb 19. Rd4 hi ha mat en 4 jugades: 19..., 0-0-0+, 20. Cd7, Txd7+; 21. Re5... 

Davant 19. Rd6, la que van suggerir ells, tant amb 0-0-0+ com amb Td8+ és mat en 5 i és la variant que vam considerar. Però encara és millor, perquè és mat en 4, 19... Dh4 (amenaçant Df6++); 20. Cxc6, Df6+; 21. Rd5, bxc6++. Tot això o no ho vam veure o no ho van explicitar. 

Ara sí que els anàlisis, gràcies a la tècnica informàtica, són correctes. Però un altre descobriment del fet d'analitzar-la és que la jugada que vaig pensar tant per acabar realitzant-la és un error descomunal, que fa passar de tenir la partida guanyada, per l'excentricitat de la posició del Rei blanc i pels atacs de mat, a tenir-la perduda, per la peça de menys: La tan meditada jugada és justament l'error perdedor: 

16... , Ac5??

Ara guanya el blanc. Les negres no tenen les peces prou a punt i les blanques tenen defensa, concretament deixa fer De1 i Db3.  

17. Cf3, Dg6+

18. f5, Dh5

19. Tg1, h6 (era millor ... Ae7; ... Cd7; o ...0-0; jugades totes naturals; ara amb la feta el blanc disposava de h4, b4 i cxd4)

20. e3? 

Una imprecisió que iguala la partida. Una altra cosa que es descobreix analitzant-la amb la màquina és que la continuació també és interessant, tot i que abans la descartava sempre amb un "... i a la jugada 44ª les negres abandonaren". Però resulta que també hi ha girs bonics. No tota la partida, ni molt menys és l'obertura fins la crisi de la jugada 16ª. Tota la partida té el seu què. 

I val la pena veure-la, cosa que no feia mai.

20. ... dxe3

21. Axe3, Axe3 (era molt millor ... Cd7! i la posició a que s'arriba es força interessant)

22. Rxe3, Dxf5

23. Dd3 (pel blanc era més fort Txg7), Dc5+

24. Dd4, Dxd4+ 

25. Rxd4, 0-0

Una posició que pot no estar guanyada i fins ser perdedora pel negre, però que encara és força original. El rei blanc balla pel centre quasi tota la partida, si bé quan aquesta es va acostant al final això passa de ser una desavantatge a ser un avantatge. Però encara no s'està ben bé en una final, encara queda una mica de mig joc. I encara poden passar coses relacionades amb la poc habitual posició del rei blanc. I de material és alfil per dos peons. Hi ha molta partida encara, l'anàlisi ho valora com bastant equilibrat. 

26. Te1 (millor Rc3), Cd7 (aquesta jugada era bona sempre fins ara, però ara era millor Ca6 i/o Td8+)

27. Ad3, Tad8

28. Rc3, Cc5 

29. Af5,  Ce6

30. Te2 (la màquina proposa Axe6), Tde8

Semblaria que corresponia ... Tfe8, però la jugada té el seu motiu; entre d'altres sí Axe6, fxe6 el cavall blanc de f3 queda amenaçat i potser Comas va pensar que això era tot; però n'hi ha un altre que és el que es realitza. 

31. Cd4, Cxd4 

32- Txe8, Cxf5

Si s'hagués mogut l'altre torre, ara 32. Txe8+ seria amb escac i no podria haver seguit aquesta petita combinació. Ara el negre ha guanyat alfil i cavall a canvi d'una torre. La partida encara guardava sorpreses i girs de les situacions! 

I resulta que a la cap i a la fi les negres tenen qualitat de menys però dos peons de més i en segons quines variants pot ser taules i tot, tant si el blanc canvia una torre i queda un final de torre contra cavall i dos peons que fins i tot podria ser desavantatjós pel blanc, que podria tenir que jugar per no perdre, o si el blanc evita canviar torres. 

El gran descobriment d'analitzar-la ha estat doncs, paradoxalment, en que no tot era l'obertura i el mat obligat, tot i que això fos importantíssim. Un cop comés l'equivocació, la resta de la partida segueix tenint el seu atractiu. Fins i tot potser hagués correspost que acabés en taules. Però Lluís Comas era i és un geni del tauler i va saber persistir fins a la victòria. 

Podria seguir la partida fins al final, però desgraciadament a partir de la jugada 33ª la resta és il·legible, deu faltar com a mínim una jugada o dues per anotar i també és possible que alguna de les anotades estigui mal escrita, perquè tot i fent la feina de veure qui juga què i quina jugada podria faltar, és impossible reconstruir-la. En notació descriptiva hi ha jugades de torres menjant peons, concretament la primera després, cosa que fa sospitar que falta més d'una jugada, potser varies, perquè per tal que el blanc pugui prendre un peó amb una torre falten uns quants moviments i si es tracta del negre, igual.  Per tant que de bones a primeres hi hagi un TxP en notació descriptiva usada aleshores és incomprensible. De la resta s'endevinen algunes jugades possibles, però sense que tampoc se'n pugui reconstruir el fil. El que sí que queda clar és que tot i que pel caire de les jugades anotades sembla que l'equilibri i el joc i contrajoc persistiren quasi fins al final, bastantes jugades més tard, probablement una quinzena més, les negres abandonaren (1-0) 

Però la posició a la jugada 33ª encara és agradable, fins i tot estèticament, i jugable per ambdues parts. Les partides no són mai una part sola de les mateixes, per molt espectacular que pugui ser aquesta part, i en aquesta en concret crec que vaig sobrevalorar massa l'opció, per altra part excitant, de mat en plena obertura i a més contra un fenomen com Lluís Comas. Aquesta partida, com totes, és el conjunt de la mateixa i pel que es veu quedaven encara 12 jugades o més abans que tingués una decisió clara i això que jo no solia resistir mai en posicions clarament perdudes, o sigui que hi va haver joc i lluita encara durant uns quants moviments. I almenys s'ha pogut recuperar una bona part de la partida, que cal recordar-ho, és va jugar en una Olimpiada Comarcal per equips, que aquell any i el següent, que ja va ser la última edició, va guanyar l'equip del Folgueroles. És a dir, que no sols queda palès que li donàvem força importància a aquestes partides, tant o més que a les federatives, sinó que ens hi fèiem molt.