Una altre manera de jugar a escacs, ara fa 50 anys

Quan fa molt que jugues a escacs de competició, com aficionat però federat, amb estudis de llibres i consideracions teòriques a l'obertura, mig joc i final, i quan t'acostumes a que la partida tingui el que en podríem dir un desenvolupament únic, unitari i per tant en certa manera limitat, en el que l'obertura determina el mig joc i aquest el final, pots oblidar-te que hi ha altres formes de jugar a escacs. Potser no tan vàlides o eficaces, però potser tant o més distretes i plenes d'aventures.   

És el que he pensat mirant aquesta partida que he recuperat dels meus arxius. La juguem dos no federats, que almenys en el meu cas és el primer cop, i la primera partida a més - a part de 3 partides als Jocs Sant Jordi de Sabadell de l'octubre de 1970 - en que jugo un torneig. Encara que n'hi ha, la teoria és petita i en general no es juga de llibre, però en canvi hi ha molta lluita, molts canvis al llarg de la partida, que sembla tenir com unes etapes deslligades l'una de l'altre tal com si fossin quasi independents i sols vagament relacionades, i una forta expressió personal dels dos jugadors. 

El que em sorprèn més, vist des d'ara és que a l'obertura arribo a tenir un cavall i un peó de menys, tot i que amb esperances de recuperar-ho; després sembla que la partida trobi noves energies, el negre irromp amb una torre a 7ª ja a la jugada 26,  i més tard canvien les tornes. Al llarg de les 88 jugades, el negre sembla tenir-la guanyada en tres o quatre ocasions, intercalades amb un parell o tres en que sembla que tot ha canviat i és el blanc qui guanyarà. Dona la impressió que quan s'esgota una idea o un pla, en surt un altre, i això per les dues parts. No sols al mig joc, a la final encara hi ha canvis sobtats i com imprevistos, tot i que se'ls hi endevina com una dinàmica interna, com un ara tu ara jo,  com si fossin diverses partides en una, perquè canvien les idees, canvien els escenaris, quasi semblaria que canvien els jugadors. Però no, és una partida social del Club Escacs Vic en la categoria 3ª, la més baixa, quatre mesos abans que comencessin els primers Campionats Comarcals d'Osona i mig any abans que ens federessim pel C.E. Vic i comencessim a jugar el Campionat de Catalunya per Equips a "aspirants a 3ª". I els inicis sempre són interessants i significatius. 

Era tot tan provisional i tan per estrenar, que la planella està anotada a llàpis. Salvant                                                                    les distàncies té com un cert sabor de recuperar antics treballs escolars...

No és com una partida "de cafè", ja que aquestes són fluixes però moltes tenen l'estil de les partides de campionat d'aficionats. Aquesta és una altre cosa.  El barman del  Bar La Pista, on va tenir molts anys la seu social el Club Escacs Vic en la seva època més alta, es deia Coll i aquest Ramon Coll ara no recordo si era ell o un fill seu, jove però més gran d'edat que jo, que va jugar molt breument en el club, abans de deixar-s'ho definitivament, un altre motiu per veure com s'ho feia, perquè el cert és que ell sí que tenia alguna experiència i que no jugava malament, com ho demostra ja a l'obertura, en que es pot dir que quasi té la partida guanyada, però després la cosa es complica, alhora que es fan descobriments i invents partint gairebé de res, com explorant un món desconegut en que tot és nou:

Ricard Lázaro Jr - Ramon Coll

Campionat Social de 3ª del C.E. Vic 

Vic, 21 abril 1971 

1 d4, g6; 2 c4, d6; 3 Cc3, Ag7; 4 f3, e5; 5 d5, Dh4+; 6 g3, Dxc4; 7 e4, Dg4; 8 Ag5+, c6; 9 a3, Dd4; 10 Ad3, Cf6; 11 Cge2, Dg6; 12 Da4, Ad7; 13 Dc2, cxd5; 14 Ca4, Da5+; 15 Cec3, Axa4; 16 b3, Ac6; 17. Ad2, Dc7; 18 Cxd5, Cxd5; 19 exd5, e4; 20 Ac3, Axc3+; 21 Dxc3, 0-0; 22 Axe4, Te8; 23 dxc6, bxc6; 24 0-0, Db6+; 25 Rg2, d5; 26 Ac2, Te2+; 27 Rh1, d4: 28 Dc4, Te3; 29 b4, Cd7; 30 Tfd1, Ce5; 31 Dc5, Dxc5; 32 bxc5, Txf3; 33 Ae4, Te3: 34 Txd4, Cg4; 35 Axc6, Cf2+; 36 Rg2, Tb8; 37 Rxf2, Tc3; 38 Ad5, Tb2+; 39 Rg1, T3c2; 40 Tf4, Txh2; 41 Axf7+, Rg7; 42 Ad5, h6: 43 Tf7+, Rh8; 44 Te1, The2; 45 Tef1, g5; 46 Tf8+, Rg7; 47 T1f7+, Rg6; 48 g4, Te1+; 49 Tf1, Txf1+; 50 Rxf1, a5; 51 a4, Tb1+; 52 Re2, Ta1; 53 Ab3, Tb1; 54 Ac4, Tb4; 55 Ab5, Txg4; 56 c6, Tg2+; 57 Rf3, Tc2; 58 Rg4, h5+; 59 Rf3, g4+; 60 Rg3, Rg5; 61 Tg8+, Rf5; 62 Rh4, Rf4; 63 Rxh5, g3; 64 Tc8+, Re3; 65 Tg8, g2; 66 c7, Rf2; 67 Ad7, Tc5+; 68 Rh6, Txc7; 69 Tf8+, Re3; 70 Tg8, Rf2; 71 Tf8+, Rg1; 72 Ah3, Tc6+; 73 Rh5, Tc5+; 74 Rg4, Tc4+; 75 Tf4, Tc2; 76 Rg3, Rh8; 77 Axg2+, Txg2+; 78 Rf3, Tg5: 79 Th4+, Rg1; 80 Tg4+, Txg4; 81 Rxg4, Rf2; 82 Rf4, Re2; 83 Re4, Rd2; 84 Rd4, Rc2; 85 Rc4, Rb2; 86 Rb5, Ra3; 87 Rxa5, Rb3; 88 Rb5 (1 - 0). 

A part que erem fluixos, sobretot jo, al que més s'assembla és a una partida ràpida. El negre fins i tot va tenir oportunitats de fer mat cap a la jugada 60, si el blanc badava, però només aixi. Les últimes jugades de la partida es podien haver estalviat, però està clar que no érem forts en finals o que el negre va entrar en aquesta línia per algun motiu, però no crec que fos per motius de temps i de bandera, en tot cas sembla que les últimes jugades de la partida es devien jugar a ritme ràpid, com una mena de comprovació fins a assegurar-se'n. Va ser la primera vegada que vaig guanyar en un torneig a un jugador objectivament superior, cosa de la que n'era bastant conscient. I era la primera partida del primer torneig. Potser això va decidir el nostre destí futur en escacs, si en lloc de perdre ell hagués guanyat potser hauria continuat jugant i potser en aquest cas hagués estat jo qui al cap d'un cert temps hagués deixat el món dels escacs, tot i que només son conjectures, però sí que recordo que la vaig considerar una partida important, que al guanyar-la em va motivar en el món dels torneigs d'escacs. 

El menys que es pot dir d'una partida així és que és molt entretinguda. I diferent.