Rememorant: Francesc Freixer

Francesc Freixer, amb una expressió molt típica seva,
jugant una partida oficial de torneig amb Fábregas fill.

Francesc Freixer (1917 - 2008) va ser un campió d'atletisme no sols osonenc sinó també a nivell català a la seva joventut.  Als anys 1950s, si no abans, ho va canviar pels escacs i es va implicar amb el Club Escacs Vic. Als anys 1970s  en els  Comarcals jugava pel Institut (a partir de 1972) i pel Folgueroles fins a la seva dissolució i ho feia per amistat amb Ricard Lázaro pare. També va ser un gran empresari i als anys 1960s - 1980s va arribar a tenir dues botigues punteres a Vic, "Electrodomèstics Freixer" i "Música i Hogar", on va tenir un temps com empleat a Miquel Fabré, quan aquest era molt jove. Home d'acusada personalitat i de fortes conviccions, que defensava obertament, en escacs era un lluitador que en una ocasió, havent perdut una partida en el Comarcal de 1974, no va esperar a que la resta de l'equip acabés i se'n va tornar a casa caminant ja de nit els 10 o 12 km que separaven Tona de Vic per fer un exercici físic que l'ajudés a superar l'estres i el disgust no sols per ell sinó per l'equip. I és que essent habitualment amable i tranquil, en alguna ocasió tenia rampells temperamentals com el citat, com també mostrava un bon humor simpàtic. Amb totes les seves qualitats i defectes i tot i que tant quan es tractava de dir la veritat com en defensa de les seves idees podia arribar a discutir obertament amb el seu interlocutor, com a persona era sempre autèntic i sincer, lleial i fiable. Després, un cop jubilat, va recuperar el costum que ja havia tingut de fer trobades per jugar a escacs am R. Lázaro Sr., amb qui simpatitzava molt, en bars de pobles de la comarca, notòriament  a Vic i a Tavèrnoles. També va ser un jugador asidu als Cts. de Catalunya per Equips, jugant normalment amb el Vic "B" però també sovint en el "C" i de tant en tant en el "A", i curiosament solia fer els mateixos resultats. Va viure 90 anys i va conservar una bona forma física, una claredat mental que li permetia seguir jugant a escacs i el sentit de l'humor fins al final, i així pocs anys abans de morir encara molts dies se n'anava caminant des de Vic a fer el cafè amb llet del matí a algun poble dels voltants i si li preguntaven el motiu pel qual se l'havien trobat caminant per algun camí de pagès, en alguna ocasió feia broma dient de forma aparentment seriosa "m'han dit que allà és vint cèntims més barat...". Freixer va ser una persona que es feia notar i apreciar, tant en el món dels escacs com en moltes altres facetes seves. Tothom amb qui n'he parlat en té un bon record.