Jugadors d'aquells temps: Heribert Gutiérrez

L'Heribert Gutiérrez (1932 - 1988), "l'Heri" com li deien, va ser un dels més grans jugadors d'escacs del Club Escacs Vic i de la comarca d'Osona. Realment d'una categoria de joc extraordinària, ja fou campió de Vic l'any 1957, essent ben jove. També tingué el títol de "categoria Preferent" des dels anys 1960s. I com a mestre d'escacs i preparador de nous talents la seva labor no fou sols en l'àmbit català i espanyol sinó de ressò mundial, ja que portà al seu pupil Lluís Comas a ser campió del món infantil a l'Argentina l'any 1984. 

Heribert Gutiérrez, a l'esquerra, jugant una partida amb Francesc Sarrió,
probablement una ràpida, al nou local del Club Escacs Vic, finals de 1977

Als anys 1970s, després d'un temps de no prodigar-se massa en campionats d'escacs, ja que els seus grans èxits foren als anys 1950s i 60s, quan la seva participació era molt intensa, l'Heribert retornà a la pràctica activa precisament en els Campionats Comarcals, en els que jugà amb l'equip recent creat del Club Tennis Vic que quedà campió del V Comarcal de 1975, conegut com el "dels preferents", ja que significà la presència en aquests campionats de pràcticament tots els escaquistes de categoria preferent del C.E. Vic (ell, Segura, Bautista, Abeyà...) i de la resta d'Osona,  repartits en els equips del Tennis Vic, sobretot, però també del Vic, Orfeó Vigatà, Centelles...Amb el Tennis, l'Heribert jugà els Comarcals de 1975 - on guanyà en una brillant partida a Vilageliu, en el primer tauler dels seus respectius equips - 1976, 1977, 1978...i l'únic any que no guanyà fou el 1977, en que el campió fou el Roda de Ter, conduit i dirigit per Jordi Ralló. Després el 1979 guanyaren els Independents (o Caputxins, del nom del barri de Vic de molts dels seus integrants) i des de 1980 aparegué la Societat Recreativa Hogar de Vic, amb Abeyà de primer tauler, que guanyà aquell any i el següent, i el 1982 i últim guanyà el Vic, com el primer Comarcal. Però el que va trencar el gel de la participació de les més grans figures de la comarca d'Osona en els Comarcals fou el Tennis l'any 1975, del que Heribert Gutiérrez era un dels principals promotors i el seu primer tauler, jugant totes les rondes o quasi totes, cosa rara en ell que no participava llavors i des de feia anys en Socials del Vic ni en Campionats de Catalunya; així el Tennis l'any següent alineava regularment per aquest ordre a Heribert Gutiérrez, Abeyà, Sarrió, Climent, Catalina i Vicente, junt amb d'altres com el seu germà Josep Gutiérrez i alguns més, quan tornà a quedar campió el 1976, superant al nou equip de Folgueroles -  un renovat Institut dels primers anys - al Centelles, Vic, Orfeó Vigatà, etc. És a dir que, allunyat durant anys de la pràctica dels escacs de competició, quan l'Heri retornà a jugar en torneigs ho feu precisament en els Comarcals i implicant-se a fons. En aquestes competicions era on se'l podia trobar participant i veure'l jugar. 

Després, Heribert Gutiérrez es va dedicar, als anys 1980s, a entrenar i preparar nous talents, com Lluís Comas, al que va acompanyar en els primers campionats mundials infantils i juvenils, entre 1984 i 1986, Óscar de la Riva, al que va assessorar i preparar junt amb Comas al Ct. del Món Juvenil de Rio Gallegos (Argentina) el 1986, Marc Narciso i uns quants més. En aquesta labor va ser extraordinari, com ho mostren els seus resultats. Però no va ser la única. 

També es va implicar molt amb l'ensenyament dels escacs escolars, amb motiu del seu èxit de 1984 amb Lluís Comas, a partir de 1985 i fins a 1986 o 1987 va promoure i dirigir les campanyes d'ensenyament dels escacs a nens i joves a la comarca d'Osona i d'alguna manera també a Barcelona i Catalunya. Va destacar també organitzant, preparant i dirigint sessions de simultànies públiques, com les del Mercat del Ram a mitjans dels 80s i fins 1987. I també va tenir una destacada participació en la promoció dels escacs femenins, amb alumnes com l'Elba Barcons, la Marta Padró o la seva pròpia filla Cristina Gutiérrez, que no sols van jugar en igualtat de condicions amb els nois de la seva edat sinó que, preparades per ell, van atrevir-se a fer sessions de simultànies com les del Mercat del Ram de 1986 i 1987. I finalment era un home de club, que savia crear ambient i caliu d'equip, donava confiança i seguretat,  i espontaniament, gairebé només amb la seva presència, animava a jugar i participar. Molts nens i joves es van introduir en el món dels escacs i hi van tenir èxits, gràcies a la combinació d'aquestes qualitats. 

Heribert Gutiérrez era també un destacat esportista, que practicava tennis, atletisme i altres esports, als que es dedicà tant o més que als escacs durant molts anys. En escacs la seva feina i els seus resultats van ser increïbles, als últims anys com a preparador i entrenador de nous joves talents i com a propagador i publicista del món dels escacs. La llàstima és la malatia que l'afectà el darrer any i mig de la seva vida i la seva mort prematura a la primavera de 1988, amb 56 anys. Va ser un gran talent malograt en el món dels escacs osonenc i català principalment, però amb repercusió també espanyola i fins internacional.