En record de Bartomeu Aumatell

Aquesta setmana ha mort Bartomeu Aumatell Padrosa (1934 - 2021), un molt dedicat aficionat als escacs de Vic, que es va convertir en un puntal del Club Escacs Vic, en especial del Vic "B" i Vic "C", als anys 1980s en general, ja en temps de Ricard Lázaro Sr. (1980/82 - 1983) i sobretot durant les presidències de Pere Vegara (1983 - 1987) i Melcior Pujols (1987 - 1996). De professió era contratista d'obres i paleta i això li donava un gran coneixement del món i de la gent i a més de la seva afició escaquista, havia fet incursions en altres camps, fins i tot alguna en la política. Persona de idees molt pròpies, que sostenia amb fermesa i en ocasions amb arguments molt seus, era molt clar i franc en la seva manera de parlar i no dubtava en moltes ocasions en fer valer els seus punts de vista, però alhora se li notava un clar desig de concòrdia i d'arribar a acords en els punts de fricció i de solucionar els conflictes. Era una persona molt popular i coneguda i que no deixava indiferent ningú. Aquestes característiques seves les va posar molts anys al servei del C.E. Vic. I encara que només en algunes ocasions va ser membre de la Junta directiva del club, durant molts anys la gent solia pensar que ho era, perquè col·laborava molt en tot allò que s'hi organitzava.  

Tot i que jugador de 3ª categoria, era un gran admirador dels escacs i del seu món i un home que ajudava molt a fer club, gran impulsor i organitzador, gràcies al seu dinamisme, energia i el que ell mateix qualificava de "mundanologia", expert en animar i fer atrevir-se a jugar i participar als qui en sabien més que ell, sobretot els nens i joves però també jugadors poc decidits o poc actius o que semblaven tímids o temerosos. Els seus comentaris eren engrescadors i tenia molts recursos psicològics per fer agafar confiança i perdre la por o les recances. Era una persona original i peculiar, pel seu valor i atreviment a desafiar i a fer coses que aparentment superaven les expectatives, que savia contagiar. Fins i tot va tenir alguna participació en els equips infantils i juvenils del club, com a dirigent, xòfer i acompanyant, en temps dels nous talents joves i molt joves que van sortir l'any 1977 amb motiu de la inauguració del nou local del C.E. Vic i després també amb els primers temps de Comas i fins i tot d'Ibáñez i Salvans... Serveixin aquestes línies com a reconeixement a la seva labor i a la seva bonhomia simpàtica que contribuia a crear bon ambient en la vida social del club.