Intents de reviure els Comarcals d'Osona

Havent deixat molt bon record i essent enyorat l'ambient i la màgia d'aquest tipus de competicions mítiques,  l'intent de recuperació dels Campionats Comarcals per Equips va tenir diverses concrecions, però que foren tardanes, molt tardanes, les primeres ja als anys 1990s, en que fins i tot se n'arribà a fer un "de prova" per comprovar si es podien reintroduir, que tingué molt interès i expectació però que no arribà a quatllar,  i després es feren edicions similars com els Campionats de Bars d'Osona, el més important dels quals va tenir lloc a la tardor de 1996. Però van ser uns succedanis. 

Més endavant es va tornar a plantejar seriosament recuperar els Comarcals, procurant aplicar la fòrmula original i es va intentar una vegada o dues, molt notòriament en un intent en que es va fer el 2003 i en el que van participar equips de poble i amb el nom del poble, com el Taradell, Calldetenes, Folgueroles, Universitat Vic ... 

I per fer-ho semblant i dignificar-ho, almenys en els principals intents es disputaren uns premis importants, com unes grans copes. Així per exemple en l'anomenat Concurs Comarcal d'Escacs 1996, el títol oficial, amb els equips de la Societat Recreativa Hogar, Cafè Vic, Bar Esplai, Bar Can Llemosí, Hostal Rosa i Bar Amadeu, no sols tots els equips tingueren un trofeu sinó que el del 6è classificat - i últim - era encara una copa daurada grossa i vistosa, amb placa, que semblaria que fos gairebé per un dels primers classificats en una altre competició, feta per Trofeus 52, i que llueix com un gran èxit en qualsevol estanteria de premis, però que realment correspon al darrer equip classificat. Era com una dignificació i agraïment a la participació i una constatació de la importància que se li concedia. 

I no van ser només aquests dos casos, dels que ens ha quedat documentació. De Comarcal de Bars n'hi va haver algun mes i a part del Comarcal "de prova" en data indeterminada (potser 1992 però la data no és gens segura, podia haver estat a finals dels 80s i tot) es va fer un intent o dos mes de reviure aquells "bells i bons temps", però sempre va ser un fet puntual i sense continuitat. No obstant, això indica l'alta valoració i apreci en que es tenien aquells Comarcals d'Osona originals. Com a mínim el 2003, sinó una mica més tard i tot, encara s'admirava i es confiava en la fórmula que els va fer tan especials i tan exitosos.