Ens ha deixat Jordi Lázaro (I)

En Jordi amb la seva mare Nati en una església

Aquest dimarts 11 de maig poc després del migdia ha mort el meu germà Jordi després de més de 3 setmanes ingressat a l'Hospital de Vic, afectat de Covid. Entre dues i tres setmanes de donar positiu en el PCR abans havia rebut la primera dosi de la vacuna AstraZeneca. Ha sigut una pèrdua molt inesperada perquè tenia 64 anys, era fort i valent, es cuidava i vigilava molt, des de feia 7 anys no fumava ni bebia, menjava sa i s'havia aprimat i caminava molt traient diariament a passejar els gossos de casa, dels que cuidava molt bé i amb afecte, i també fent caminades de fins una hora i mitja, i complia les precaucions de la mascareta, el gel hidroalcohòlic i evitar situacions potencialment perilloses. A més sempre jugava a escacs diariament moltes partides per l'ordinador fins un dia o dos abans d'ingressar a l'hospital. Seria molt llarg destacar les seves qualitats, era una bona persona, un bon company, de bon tracte, es feia i parlava amb tots, la seva sola presència en un equip donava seguretat i confiança,  perquè encara que ell pogués tenir malaties, tot i que a temporades l'afectessin  per la feina i per a fer activitats de lleure (1) o ho comentés en privat, no ho demostrava ni se'n queixava obertament, al contrari externament solia mostrar-se tranquil. A més dels escacs, que els hi va ensenyar el seu pare quan era nen i era la seva gran passió de tota la vida, en tenia d'altres com per exemple l'ordinador com a usuari, la d'estar molt ben informat de totes les marques i models de cotxes actuals com a pur coneixement i també seguir per Internet l'actualitat política i econòmica. De jove va estudiar uns anys de Ciències Químiques a l'Universitat Central de Barcelona però s'ho va deixar per uns problemes de salut juvenils que també van fer que no hagués de fer el servei militar, i després d'haver fet diverses feines, va guanyar unes oposicions i va ser funcionari de l'INEM i actualment ja feia forces anys que era pensionista. Però sobretot pel seu caràcter obert, simpàtic i alhora realista i serè, sempre disposat a animar els altres, tenia molts amics i coneguts, gent que l'apreciava i li tenia afecte, com ell a ells. 

En aquest moment el que més val destacar era que era creient, un catòlic convençut que reconeixia a Jesucrit com a Déu fet home i el seu Salvador i que sempre es va considerar membre de l'Església Catòlica i que després d'una temporada de practicar poc, més que no pas ser no practicant, va experimentar una forta conversió i des d'aleshores era cristià  tant en els fets ja habituals en ell com el tracte fratern, el perdó i la generositat, com en la pràctica religosa, assistint a Missa dominical i combregant. Va morir havent rebut els auxilis sacramentals. Que Déu li hagi perdonat els seus pecats, propis de la nostra naturalesa humana, li premiï les seves bones obres i el tingui a la Glòria amb Ell. 

Preguem per ell, al Cel sigui! 

(1) En alguna ocasió van ser molt greus, de l'abril de 2014 al gener o febrer de 2015 va passar 9 mesos ingressat a l'Hospital de Vic, però en va sortir totalment recuperat i aviat fins i tot va mostrar trobar-se més be que abans.