Una victòria sobre el simultanejador, Xavier Lázaro 1972

El 6 de juliol de 1972, quan començava el matx Spassky - Fischer, Joan Segura (1928 - 2020) va fer unes simultànies a Olost contra l'equip local i alguns jugadors convidats, entre els quals hi era també jo, i va guanyar-les quasi totes, en va empatar dues (1) i només va perdre aquesta: 

Joan Segura - Xavier Lázaro
Sessió de simultànies
Olost, 6 de juliol de 1972
1. e4, c5; 2. d4, Cc6; 3. d5, Ce5; 4. f4, Cg6; 5. Cf3, d6; 6. Cc3, Cf6; 7. Ad3, e5; 8. f5, Cf4; 9. Axf4, exf4; 10. 0-0, g5; 11. fxg6 (a.p.), fxg6; 12. Dd2, Ah6; 13. Tae1, 0-0; 14. Tf2, Cg4; 15. T2e2, Ce5; 16. Cxe5, dxe5; 17. Dd1, Ag4; 18. Tf1, f3; 19. Td2?, f2+!; 20. Rh1, Axd1; 21. T2xd1, Dh4; 22. Ce2, Af4; 23. g3, Axg3; 24. Cxg3, Tf3; 25. Rg2, Taf8; 26. Td2, Df4; 27. Ae2, Txg3+; 28. hxg3, Dxd2 (0 - 1)

Una partida que mostra molt bé l'estil combatiu i molt propi del Xavier ja quan tot just debutava. Començant per una obertura que evita el gambit Morra i que sembla com una defensa Alekhine amb les ales de rei i dama canviades, seguint per una posició valenta que recorda una mica a un Gambit de Rei amb els colors canviats i per una jugada 15 del negre que sembla modesta quan gairebé semblava que faria 15... Ce3, i a continuació un atac del negre a l'ala de rei, amb una jugada fluixa del fort simultanejador, i la valoració de les jugades 19 no es meva sinó del propi Xavier, prenent el negre la dama blanca, i amb un remat de la partida sense treva, complicat però contundent. I això quan el Xavier Lázaro tenia tan sols 11 anys i era el més petit que prenia part en l'exhibició del llavors millor jugador del Club Escacs Vic. I algú va comentar allà mateix que el Xavier Lázaro, amb aquesta partida i aquest resultat "semblava un geni de la guerra".  

I mentrestant, jo que també jugava, vaig voler complicar molt la partida pensant que al simultanejador li costaria estar encertat en una posició molt tàctica, amb atacs mutus al rei, però va ser a l'inrevés perquè Segura, un gran jugador d'atac i gran jugador també de partides ràpides, es va fer càrrec millor que jo de les amenaces i els contrajocs i em va guanyar en 24 jugades. 

Recordo que la sala on es va jugar era molt gran i em sembla que a l'aire lliure i que hi havia molta gent jugant i molta més gent encara mirant-s'ho. L'ambient era bastant d'estiueig i molt escaquista, doncs a Olost hi havia molta afició i a més va venir gent a jugar-hi i/o a mirar-les des de Vic i alguns llocs més de la comarca d'Osona. 

(1) Una d'elles si no recordo malament amb Raurell, que aleshores era el seu pupil, i l'altre no recordo amb qui, però em sona que va ser amb R. Lázaro Sr. o amb Jordi Lázaro, o potser amb tots dos, i llavors n'hauria empatat 3, pero no estic gaire segur, potser algun d'ells no va jugar, tot i ser-hi, però també podria ser que Raurell, que hi era, només l'acompanyés i fos ell el que s'ho mirava.. 
(2) Joan Segura - Ricard Lázaro fill, Simultànies a Olost,  6 juliol 1972 1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, d5; 5. exd5, Dxd5; 6. cxd4, Ab4+; 7. Cc3, Ag4; 8. Ae2, 0-0-0; 9. 0-0, Axc3; 10. bxc3, Ch6; 11. Axh6, gxh6; 12. c4, De6; 13. d5, Dg6; 14. Ad3, Af5; 15. Ch4, Dg5; 16. Axf5+, Rb8; 17. g3, Thg8; 18. Rh1, Tg7; 19. Tb1,(¿?); 20. Da4, T8g8; 21. Dxc6, De7; 22. Db5, c5; 23. dxc6 (a.p.), Dc7; 24. Dxb7+ (1 - 0). Llàstima que falti la jugada 19. del negre i que no estigui gens clar, ni tan sols continuant la partida i buscant a posteriori, quina es va fer, ja que sinó resultaria que el blanc no se'n va donar compte que tenia mat en una en una posició claríssima i preparada, cosa del tot inverossímil fins i tot en simultànies i ni tan sols en una ràpida.