Els equips de veterans

Sobretot en les primeres edicions dels torneigs comarcals d'escacs d'Osona hi hagueren equips de veterans. Jugadors de 65, 75 i fins 80 anys d'edat, que havien conegut els escacs "d'abans de la guerra", com  deien, l'època sobretot dels anys 1920s i de la primera meitat dels anys 1930s. Jugadors que recordaven per exemple el mític matx Capablanca - Alekhine del 1927.

Així Terricabras (St. Hipòlit), Isidre Capdevila (Farga Bebié),  Grau (Vic) i, potser el més gran d'edat de tots, Rafael Garrós, de l'Olost, de més de 80 anys. Els veterans es trobaren en aquests campionats amb la nova generació i amb els més joves, als que transmeteren la torxa i donaren així el relleu.

L'equip de l'Olost, 3è al I Comarcal  (1971), lloc que repetirià l'any següent al II. 

Precisament l'equip de l'Olost, que quedà 3è en el I i II Comarcal de 1971 i 1972 i en la Lliga del 1973, abans de deixar pas com a exitós equip de veterans a l'Orfeó Vigatà, que debutà just aleshores.
El cert és que l'Olost, dirigit per Arboix i amb un puntal a nivell dels primers de la comarca com Salvans va ser el primer classificat dels equips de fora de Vic en els dos primers comarcals, fins que La Farga Bebié, que encara mantenia l'aire i l'estil d'aquella primera època dels escacs del segle XX a Osona, quedà campió de la Lliga del 1973.