Un premi de bellesa del 1968

L'amic Heribert Gutiérrez (1931 - 1988) va ser una persona d'una extraordinària qualitat com a jugador d'escacs, tot i que es prodigava poc. També va ser un excel·lent mestre d'escacs que va tenir com a alumnes entre d'altres a Lluís Comas, al qui va acompanyar com a entrenador i preparador al Campionat del Món Cadet a Buenos Aires (Argentina) on es va proclamar campió del món l'any 1984, i Óscar de la Riva, amb el que em va fer jugar partides amistoses tota una tarda al local del Club Escacs Vic quan era encara un noi, gairebé un nen i ell el preparava. Però sobretot era una persona molt simpàtica i entusiasta, d'una gran calidesa humana. La seva presència en l'equip motivava i donava optimisme i seguretat, per tot el dit. Era amic de tothom. 

Vaig tractar-lo sovint durant forces anys, des d'algun dels primers Comarcals, en els que va participar. Si no abans, va jugar en el V Comarcal del 1975 on en el primer tauler del Club Tennis Vic va guanyar de forma clara i ràpida a Josep Vilageliu, el primer tauler de l'Institut Jaume Callís aquell any, on feia classes d'escacs en horari extraescolar i al que haviem fitxat precisament per a aquesta partida, la única que va jugar.  Com ja he dit en una altra ocasió va ser ell el que em va convidar a fer de professor d'escacs en col·legis el 1986. I no van acabar aquí les moltes vegades que vaig tenir llargues xerrades d'escacs o d'altres temes amb ell, individualment la major part de les vegades o en petit comité unes altres. 

En una ocasió em va fer una confidència: portava sempre amb ell, a la cartera, tres planilles de partides seves guanyades amb sacrificis de dama, que considerava les millors que havia jugat i que no sols em va ensenyar i comentar sobre el tauler sinó que me les va deixar copiar perquè les pugués tenir. De les tres, de la que estava més orgullós és de la que va obtenir un premi de bellesa el juliol del 1968.

La sorprenent partida va ser:

H. Gutierrez - Tey
XV Festa Provincial dels Escacs - Premi de Bellesa
Manresa, 14 juliol 1968
1. e4, Cf6; 2. e5, Cd5; 3. c4, Cb6; 4. c5, Cd5; 5. Cc3, Cxc3; 6. bxc3, d6; 7. cxd6, exd6; 8. Cf3, dxe5; 9. Cxe5, Ad6; 10. Da4+, c6; 11. d4, De7; 12. Ae2, Axe5; 13. dxe5, Dxe5; 14. 0-0 (un primer sacrifici, d'alfil), Dxe2; 15. Aa3, Ae6; 16. Db4 (segons em va dir ell mateix, "la jugada rumiada al fer 0-0"), c5; 17. Dxb7, De5; 18. Dxa8, 0-0; 19. Dxa7, Cd7; 20. Ab2, Dg5; 21. f4, Dd5; 22. Tad1, Dc6; 23. f5 (el sacrifici de dama), Ta8; 24. Dxa8+, Dxa8; 25. fxe6, Cf8; 26. e7, Ce6; 27. Td8+ (1-0).

Al pasar-me i comentar-me la partida mentre jo l'apuntava en una planilla del club, el propi Heribert va qualificar amb una admiració la seva jugada 14. 0-0 i amb dues la 23. f5. En tot cas, una partida molt interessant, que va meréixer el premi de bellesa atorgat a la millor partida de la competició, organitzada aquell any pel club d'escacs Catalonia de Manresa. Una partida que és fàcil recordar de memòria per la seva claredat i acció continua. Així jugava Heribert Gutiérrez.